El passat 24 de novembre, l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera va presentar al Ple Ordinari Municipal, una moció per un finançament local català, reclamant a la Generalitat l’elaboració d’una llei que millori la situació econòmica municipal.
La CUP del municipi, tot i valorar positivament la voluntat de canvi promoguda per l’Ajuntament, va votar en contra de la moció, mostrant el seu rebuig al pacte fiscal i a refer les relacions amb Espanya. El regidor i portaveu de la CUP Palautordera, Jordi Pueyo, va fer un breu recorregut en la història del recorrent pacte fiscal, mostrant així la impossibilitat d’una reforma d’Espanya. Va voler recordar que la campanya pel concert econòmic fou iniciada al 87 per la Lliga Regionalista i al 99 va ser la Comissió d’Estudi sobre el Concert Econòmic que va concloure reclamar a la Generalitat la recaptació de tots els impostos. Anys més tard, l’Estat va denegar la reclamació al•ludint la incompatibilitat de la demanda amb les lleis que figuren a la Constitució. El 2005, es va aprovar l’Estatut amb el suport del 90% del Parlament, mentre que un any més tard, Mas i Duran i Lleida pactaven amb Zapatero l’acord de finançament que aprovava que l’Estat cediria el 50% dels impostos en comptes del 100% com preveia el nou Estatut.
Per altra banda, van voler recordar que la proposta més propera al concert, realitzada per la Comissió d’Estudi sobre el Pacte Fiscal, no acorda recaptar les cotitzacions socials (una cinquena part del total del dèficit anual), i en canvi, acorden contribuir a la cooperació interterritorial en les quantitats que l’Estat imposi, donant peu a que l’espoli fiscal continuï vigent. La CUP va afirmar no voler refer les relacions amb Espanya, ja que consideren que la conjuntura política i econòmica és desfavorable per renegociar les relacions amb l’Estat. Segons Pueyo, “No volem un pacte que ens condemni 30 anys més a viure sota jurisdicció espanyola, sotmeses i sotmesos al Tribunal Constitucional, al Suprem, a la Audiència Nacional, al Congrés i al Senat, a l’exèrcit i a la Corona. No podem donar suport a que s’ajorni altre cop el debat de fons: el dret del poble català a l'autodeterminació i a l'exercici de la independència.”
La CUP del municipi, tot i valorar positivament la voluntat de canvi promoguda per l’Ajuntament, va votar en contra de la moció, mostrant el seu rebuig al pacte fiscal i a refer les relacions amb Espanya. El regidor i portaveu de la CUP Palautordera, Jordi Pueyo, va fer un breu recorregut en la història del recorrent pacte fiscal, mostrant així la impossibilitat d’una reforma d’Espanya. Va voler recordar que la campanya pel concert econòmic fou iniciada al 87 per la Lliga Regionalista i al 99 va ser la Comissió d’Estudi sobre el Concert Econòmic que va concloure reclamar a la Generalitat la recaptació de tots els impostos. Anys més tard, l’Estat va denegar la reclamació al•ludint la incompatibilitat de la demanda amb les lleis que figuren a la Constitució. El 2005, es va aprovar l’Estatut amb el suport del 90% del Parlament, mentre que un any més tard, Mas i Duran i Lleida pactaven amb Zapatero l’acord de finançament que aprovava que l’Estat cediria el 50% dels impostos en comptes del 100% com preveia el nou Estatut.
Per altra banda, van voler recordar que la proposta més propera al concert, realitzada per la Comissió d’Estudi sobre el Pacte Fiscal, no acorda recaptar les cotitzacions socials (una cinquena part del total del dèficit anual), i en canvi, acorden contribuir a la cooperació interterritorial en les quantitats que l’Estat imposi, donant peu a que l’espoli fiscal continuï vigent. La CUP va afirmar no voler refer les relacions amb Espanya, ja que consideren que la conjuntura política i econòmica és desfavorable per renegociar les relacions amb l’Estat. Segons Pueyo, “No volem un pacte que ens condemni 30 anys més a viure sota jurisdicció espanyola, sotmeses i sotmesos al Tribunal Constitucional, al Suprem, a la Audiència Nacional, al Congrés i al Senat, a l’exèrcit i a la Corona. No podem donar suport a que s’ajorni altre cop el debat de fons: el dret del poble català a l'autodeterminació i a l'exercici de la independència.”
