El mural fou realitzat per un col·lectiu veïnal, amb permís de l’Ajuntament de Barcelona, gairebé fa deu anys. Hi apareixien una colla de diables, una de bastoners i una altra de castellers, i hi havia dos textos: “Defensem la llengua i la cultura vinguem d’on vinguem” i “Prou atacs al català”, signats per “Nou Barris per la llengua”.
El grup de persones que avui a la tarda s’estaven limitant a repintar el mural –el qual estava força malmès pel desgast dels anys i les pintades que algú havia fet ratllant la frase “Prou atacs al català” i l’estelada que sostenia l’anxeneta– ha estat identificat, el material utilitzat confiscat, i les tres patrulles de la Guàrdia Urbana –que en un moment determinat han arribat a ser quatre, amb vuit agents– els han informat que se’ls obriria un procés tant per via administrativa (Ordenança de civisme) com judicial. El manteniment del mural, doncs, no s’ha pogut finalitzar. El grup de veïns i veïnes sols ha pogut repintar el fons blanc de l’entorn dels dos textos, les lletres corresponents, l’estelada i els pantalons dels castellers.
La CUP es pregunta si la Guàrdia Urbana no té coses més importants a fer que esmerçar el temps de treball dels seus agents a reprimir la tasca dels veïns i veïnes de Nou Barris, és a dir, a reprimir l’exercici democràtic del manteniment d’un mural que al seu moment comptà amb el permís de l’Ajuntament de Barcelona.
Paradoxalment, al matí del mateix dia 7 l’alcalde Barcelona, Xavier Trias, expressava en públic la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de defensar l’ús del català a les escoles municipals després de la sentència del TSJC. A la tarda, però, un nombre de guàrdies superior al dels veïns ha dut a terme una acció repressiva amb un contingut polític evident. El problema de fons és la impossibilitat veïnal d’utilitzar els espais públics per expressar-se, tal com succeïa fa més de quaranta anys, i més en el context actual d’atacs al català.
