Un cos policial espanyol hauria enterrat Jon Anza a Euskadi Nord o a Occitània
Segons publicava ahir Gara de fonts de tota
solvència a què ha tingut accés , Jon Anza hauria
estat interceptat al tren que va prendre en direcció a Tolosa, el 18
d'abril, per agents d'un cos policial espanyol. El segrest del militant
d'ETA, greument malalt, hauria donat pas a interrogatoris il·legals en
el transcurs dels quals va morir. Aquestes fonts asseguren que van
decidir aleshores desfer-se del cos sense vida, enterrant-lo en
territori francès...
Noves dades sobre la desaparició de Jon Anza mentre es dirigia a
una trobada amb membres d’ETA, el passat 18 d'abril, apunten cap a un
inequívoc desenllaç: la mort de l'expres donostiarra. Segons
informacions que ha tingut accés GARA, facilitades per fonts que han
tingut contacte amb coneixedors directes del cas, es confirma l'autoria
d'un cos policial espanyol en la intercepció del donostiarra, fa ja mig
any, així com en el seu segrest.
Les dades existents es poden
resumir així: Jon Anza, que aquell matí es dirigia amb tren des de
Baiona a Tolosa a trobar-se amb diversos membres d'ETA -segons va
revelar després la pròpia ETA-, i que estava afligit d'una greu
malaltia per la qual es trobava gairebé totalment cec, hauria estat
interceptat per agents d'un cos policial espanyol en el trajecte
ferroviari. Després de fer-lo baixar del mateix, el militant
donostiarra hauria estat segrestat pels policies i, tot seguit, sotmès
a interrogatoris il·legals, en el transcurs dels quals va morir.
Aquestes
fonts asseguren que el cos sense vida del militant donostiarra va ser,
a més, enterrat en algun punt de l'Estat francès. Desconeixen,
tanmateix, si els membres del cos policial espanyol van comptar amb
alguna connivència o col·laboració de les autoritats o els policies
francesos, o si van actuar sense ella.
Davant les noves dades revelades pel diari basc, la fiscalia de Baiona,
encarregada d’investigar la desaparició d’Anza, s’ha mostrat oberta a
valorar-ne les aportacions, sense descartar cap hipòtesi.
Durant tot aquest temps, Madrid havien assegurat en diverses ocacions que no tenien res a veure el cas i ni molts menys les anomenades Forces de Seguretat de l'Estat.
Jon Anza i el ressorgir de la guerra bruta. Editorial de
Gara
A poc a poc, amb comptagotes, es van coneixent noves dades sobre el cas
de Jon Anza que indiquen que la pitjor de les hipòtesis és també la més
plausible: Anza va ser detingut per cossos policials espanyols en el
tren en el qual viatjava des de Baiona a Tolouse, va morir mentre era
interrogat i el seu cos va ser enterrat en algun lloc en sòl francès.
És la hipòtesi que han mantingut les seves familiars i companys des
d'un principi. I és la pitjor de les hipòtesis no només des d'un
enfocament humà, una mica obvi, sinó sobretot des del punt de vista
polític. Si finalment es confirma la desaparició i la mort del
donostiarra, la guerra bruta s'hauria cobrat una nova víctima mortal a
Euskal Herria. Els estats haurien reactivat en aquest cas una dinàmica
parapolicial amb greus repercussions, mentre no els és suficient amb
retorçar la llei fins a desprendre-la de qualsevol tipus de garantia
per a les llibertats i els drets, sinó que decideixen a més trencar-la
obertament. Greus repercussions que els responsables polítics espanyols
i francesos, així com altres institucions internacionals, haurien de
tenir en consideració prioritària.
El cas d'Anza es dóna en un context polític en el qual l'Estat espanyol
ha propiciat un clima d'impunitat total respecte a qualsevol classe
d'atacs contra el independentismo basc, que al seu torn ha afavorit la
inhibició de les autoritats gal·les fins a un punt només comparable amb
l'època dels GAL. La República i els seus mandataris es vanen de la
seva sobirania i els seus valors, però deixen que les forces policials
espanyoles els violin sistemàticament, amb total permissivitat i sense
límits coneguts. I precisament les detencions il·legals i els segrests
denunciats per ciutadans bascos a un costat i a l'altre del Bidasoa
donen la mesura de fins a quin punt arriba aquesta impunitat.
El silenci amb el qual els responsables polítics d'ambdós estats, els
mitjans de comunicació i altres organismes responen a aquestes
denúncies és el fèrtil brou de cultiu en el qual creix la, en aquest
cas, fatal impunitat.
