Sabeu? aquella empenta enèrgica que la mare va llegar-me m’ha dut a organitzar un munt d’activitats a la llibreria i abans de tenir la trucada del Daniel, ja havia programat una jornada de reflexió amb i per dones , de la qual no em puc desdir, n’hi ha una bona colla d’apuntades i els he donat paraula, per això no puc estar avui entre tots vosaltres, espero que m’ho sabreu perdonar.
La reunió que em reté a Cardedeu serà una primera presa de contacte per veure cap on poden fruitar els anhels de dones de diferents perfils i edats amb ganes de contribuir a la millora del nostre entorn més proper. Tot plegat té molts punts de connexió amb allò que en Daniel Cardona i Civit sabia fer tan bé : extreure de la proximitat les idees, amb la terra sota els peus i ben llaurada, passejant cada matí per veure bé els contorns físics i humans del poble on residia, plantar-se després a escriure propostes que anessin més enllà de la pròpia frontera, del seu propi jo, dibuixar un lloc on viure en català, amb arrels profundes i mirada enlairada fós possible per tothom que visqués al pais.
Un cop explicat el per què, vull donar-vos públicament les gràcies per haver confiat en mi, una post-adolescent lletraferida, independentista, amiga dels seus amics, una mica fora del temps propi, a qui vau donar permís per submergir-se en els papers, les fotos de la familia amb l’encàrrec d’escriure una biografia petita , una ressenya molt personal del vostre sogre, de l’ avi, del besavi. Per a mi, escriure la biografia familiar i emotiva d’aquell alcalde santjustenc , publicada a la miscel.lània del centre d’Estudis Santjustencs ja fa uns quants anys, va suposar-me un gran honor i una prova més de la fidelitat a uns valors que compartim, - penso que puc dir-ho així -, la familia Cardona-Civit i la familia Cobeña – Guàrdia, curiosament l’una arrelada a Sant Just de fa generacions i l’altra fruit de la barreja de les emigracions entre Castella i Catalunya i dintre de la pròpia Catalunya .
Els valors que ens han ajudat a servar-nos l’amistat al llarg de ja 3 generacions, per mi són : l’amor a la terra, - a la pàtria que en diria el vostre avi ,i el meu també – ; el respecte absolut a les idees alienes, - allò de: no comparteixo les vostres idees però donaria la meva vida perque fossin respectades- , l’alegria de viure en contacte amb la vida, amb la terra que es conrea i les idees que es comparteixen ; la lluita política per la independència del pais que ens ha vist néixer; l’amor i la cura per les coses importants que són les més petites i insignificants, (el gest amable, la pregunta per la salut dels pares o dels fills, l’empenta en les adolescències per ajudar-nos a triar camins que ens fossin fructífers, l’estar allà on toca, quan toca, sense preguntes inútils, el somriure a la mani, el goig d’un nou naixement, la sopa a la vora de la llar de foc de la casa gran, la lectura dels papers servats sota el teulat de l’església… tots aquest petits i grans gestos que configuren la vida en un poble com Sant Just o Cardedeu que és el que m’acull i em reté avui) i el reconeixement mutu de les capacitats que com éssers humans tenim.
No em vull quedar només en la sentimentalitat, ni en l’emoció, vull també que transmeteu i vull transmetre-vos la gran joia de veure una Biografia POLITICA , així amb lletres grosses i sense concesions, del Daniel Cardona i Civit. En temps com els que ens ha tocat de viure, on les esquerres han perdut el nord, les dretes tenen molt clar què volen ser quan siguin més grans, les grans paraules s’han buidat de contingut, els aparells dels partits i les corporacions fan callar a tot aquell que discrepa justament des de les idees o que és capaç de donar veu a tothom, sense sectarismes estúpids, en temps convulsos com aquests ,fa falta que es facin visibles les biografies de gent com ell. Mostrar-ne totes les arestes i posar en valor les aportacions. Potser el tornin a demonitzar, potser el llegeixin i n’apliquin alguna recepta, potser el trobaran antiquat, sigui com sigui feia falta aquesta biografia.
M’agradaria molt que aquest llibre fés forat, perque necessitem a tots nivells que les idees i les accions dels homes que van ser això, homes complerts d’acció i de idees donin raons a gent jove. Per no repetir errors i per aprendre també el risc de viure, arriscant-se no només per la individualitat i la brillantor personal , sino per la trascendència, per l’altre que ets tu, per tots, per coses tangibles com la família i intangibles com la idea de la pàtria M’agradaria que aprenguessin a fer-ho com ell va fer , sense vergonya de dir-se i mostrar-se català i internacionalista, parlant alt i clar, amb generositat i contundència alhora, amb naturalitat en el plantejament de qualsevol idea i amb coratge si calia agafar les armes.
En el segle del marketing, de l’acció-reacció, de la imatge efímera que només noqueja el cervell sense deixar-hi massa empremta, penso que rellegir la manera de fer, de viure, de comprometre’s de persones com en Daniel Cardona poden ajudar, sigui des de la discrepància o de l’aquiescència als actuals polítics , que només veiem fer de gestors, oblidant l’alt honor que els hem atorgat pel vot, deixant en mans seves les regnes del pais a fi que dirigeixin, proposin, defensin i gestionin – per aquest ordre – unes il.lusions, un territori, una cultura, uns cabals que no són seus, són nostres. Rellegir en Cardona i llegir-ne la biografia , pot ajudar a entendre que fer d’alcalde, de diputat, de conseller, al govern o a l’oposició és abans que res un acte generós , voluntari i de servei a un poble a través d’unes idees. La política ha de deixar de ser un mitjà dels aparells dels partits i dels qui els conformen per defensar només i amb tot cinisme una butaca i un sou vitalici autoassignat , ha de tornar a ser, - si no volem perdre en aquesta batalla bous i esquelles - , aquell abrandament generós i arriscat d’estimar-se la terra, defensar-la i jugar-se-la de debó amb voluntarietat, intel.ligència i disposició a pagar la factura dels errors.
Us desitjo una vetllada esplèndida, teniu acompanyant-vos les veus d’uns caps molt ben moblats ,- en segueixo les obres -, disfruteu-la, gaudiu-ne i que no quedi només en un foc d’encenalls intel.lectual, ni en unes abraçades entre amics, coneguts i saludats políticament correctes, desitjo que aquest acte sigui una pedra més en el camí que un dia homes com en Daniel Cardona i Civit i el seu fill en Jordi Cardona varen empedrar, us anyoro i us penso, us duc al cor a tots. Gràcies per convidar-me , disculpeu-me l’absència.
Cardedeu 30 de juny de 2008
