Durant el 2009, 36.000 dones d'entre 18 i 70 anys van patir
violència masclista, l'1,4% de la població. En la majoria dels casos els
agressors són persones conegudes, principalment exparelles i altres
familiars.
Els resultats de l'enquesta revelen que el 26,6% de les dones han
patit, com a mínim, una agressió masclista d'especial gravetat al llarg
de la seva vida. S'entenen com a tal violacions, intents de violació,
tocaments sexuals amb violència, agressions físiques i amenaces greus i
assetjament psicològic sever. Les més abundants són les físiques, que
superen el 9% del total.
Gairebé un 5% de les dones que conviuen
amb un home des de fa més d'un any estan exposades a ser víctimes
d'algun tipus de violència masclista, entesa com tots aquells fets que
impedeixen la seva llibertat. Tot i això, només un 2% creu que va ser
objecte de maltractament per part de la seva parella durant el 2009
(36.000 dones).
D'altra banda, un 7,4% afirma que anteriors
parelles les van sotmetre a algun tipus de violència de gènere al llarg
del 2009 (33.000 dones). Així, sumant les dones que es consideren
víctimes de les seves parelles i les de les ex parelles s'extreu que
unes 70.000 dones consideren que van patir violència de gènere l'any
passat.
En l'àmbit laboral, el 4% de les dones s'ha vist obligada
a deixar una feina a causa d'un assetjament sexual. Entre les que es
van veure obligades a deixar la feina contra la seva voluntat, hi ha un
5,2% que assegura que es va tractar d'un acomiadament sexista (en aquest
punt es troben els embarassos), el 4% per assetjament sexual i hi ha
gairebé un 4% que diu que ho va fer per pressions de la seva parella.
D'altra banda, un 14,9% de les dones que treballaven el 2009 afirmen ser
víctimes d'algun tipus de discriminació per raó de sexe.
Pel que
fa a l'espai públic, un 12,2% de les enquestades contesta que durant el
2009 va patir algun tipus d'agressió sexista al carrer i més d'un 3,2%
d'aquestes es va sentir afectada psicològicament per aquests fets.
Les dades indiquen que els autors coneguts representen
el 83,5% en les agressions físiques, el 80,7% en les violacions, el
75,3% en les amenaces greus, més del 60% en els tocaments amb violència i
intimidació i el 54% en els intents de violació. Dins d'aquest grup,
l'exmarit o exparella és l'agressor en el 19,6% dels casos, en el
14,1% ho és l'exparella amb qui no va arribar a conviure, en el 16,8%
coneguts i en el 24,2% altres familiars.
L'enquesta revela també que tot i que creix la consciència social, la majoria de les víctimes continua sense denunciar. En concret, el 23,2% de les dones van ser víctimes de violència masclista el 2009, de les quals només un 9,3% considera que van ser de fort impacte i d'aquestes només un 6,8% creu que són fets que es poden considerar delictius. Entre les que pensen així, finalment, només van denunciar el 17,7%. Per tant, més del 80% de les víctimes de violència de gènere no denuncia.
L'enquesta també demostra com el retret social contra la violència masclista ha augmentat. El retret alt i molt alt era del 64,9% el 2003, mentre que actualment supera el 80%. Per exemple,el 2003 el 6% de la població considerava que alguns comportaments, com donar una bufetada a una dona, era acceptable. El 2010 aquest percentatge es del 2%.
Es dona la situació que en les posicions intermèdies hi ha un segment de la població que rebutja els comportaments violents però, per contra, és permissiu amb els de control, com per exemple impedir que la dona tingui diners per les seves despeses habituals o no deixar que parli amb persones de l'altre sexe.
Sobre aquesta evolució, les dones tenen una visió més negativa que els homes. Aquests últims creuen que les actuacions violentes han disminuït, mentre que les dones creuen que no ha estat així i que fins i tot han augmentat.
Enterrar el patriarcat
Una societat només serà lliure si els seus homes i dones viuen en llibertat, cosa que no pot passar en una societat patriarcal, basada en relacions de superioritat-inferioritat i per tant perpetuadora de les desigualtats i la discriminació. Cal incidir en la naturalesa de les relacions entre persones i en com aquestes estan fonamentades, més enllà de percentatges que en definitiva reflecteixen només allò que sura. Prova d'això n'és que la xifra d'una de cada quatre dones fa referència a agressions dutes a l'extrem com ara violacions, intents de violació,
tocaments sexuals amb violència, agressions físiques i amenaces greus i
assetjament psicològic sever. Però per sota de tot això hi ha l'iceberg de la discriminació, basat en una manera poc igualitària d'entendre la vida i relacionar-se amb les persones propi de la societat de la dominació d'una persona per sobre de l'altra.
Dependència emocional, possessió, gelosia, propietat de la parella, xantatge emocional, control excessiu de la parella, destrucció de l’autoestima a través de la humiliació i la ironia, aïllament de la parella de les seves amistats, etc. Fins que no trenquem amb els entramats que conformen la societat de la dominació no tindrem una societat plenament democràtica.
Per saber-ne més:
