Les autoritats angleses van rebre ahir l'euroordre d'arrest emesa pel país nòrdic contra Assange per un suposat delicte judicial, segons ha informat la cadena BBC. L'ordre és la segona que arriba al Regne Unit després d'un defecte de forma en una anterior que va ser rebutjada. Anglaterra haurà de decidir si extradeix al fundador de Wikileaks, a qui la Fiscalia de Göteborg (oest de Suècia) vol processar per "crims sexuals", segons especifica la pròpia ordre publicada per Interpol.
L'advocat d'Assange, Mark Stephens, ha assenyalat recentment que es tractava d'un cas "bastant estrany" perquè l'acusació inicial contra el seu client va ser retirada al setembre per la Fiscalia d'Estocolm, on suposadament van succeir els fets que s'imputen, i ha estat represa ara pel Ministeri Públic de la segona ciutat sueca.
Assetjament financer
De la seva banda, Suïssa ha protagonitzat l'últim episodi de l'assetjament financer a Assange i a la seva organització. PostFinance ha decidit acabar les seves relacions de negocis amb el fundador de Wikileaks i li ha tancat el compte i les accions personals. En un comunicat a la seva pàgina web, el banc assegura que Assange va donar informació falsa a l'hora d'obrir el compte, ja que va dir que vivia a Ginebra. "Assange no pot aportar cap prova de residència a Suïssa i per tant no compleix els criteris per ser un client de PostFinance", explica el comunicat.
A banda del tancament del compte corrent a Suïssa, Wikileaks també ha perdut el seu servei de pagaments on-line a PayPal. L'empresa PayPal ha suspès el compte de Wikileaks per evitar que pugui rebre donacions dels seus seguidors.
L'organització Wikileaks ha assegurat en un comunicat de resposta que això suposa la congelació d'uns 31.000 euros que pertanyien a fons personals i altres previstos per a la defensa legal del seu fundador. També recorda que a més s'hi han d'afegir 60.000 congelats per PayPal la setmana passada: "Wikileaks i Julian [Assange] han perdut 100.000 en actius aquesta setmana". En el comunicat aclareixen que Assange, "com a refugiat sense casa que intenta aconseguir residència a Suïssa, va usar la direcció dels seus advocats a Ginebra per a la correspondència bancària".
El text, publicat a través del seu web i de Twitter, recorda que Wikileaks té alguns comptes bancaris a Islàndia i Alemanya i demana suport financer. "Un dels aspectes més fascinants del Cablegate és com està posant de relleu les dinàmiques de poder entre estats suposadament independents com Suïssa, Suècia i Austràlia", conclouen.
Una filtració que farà història
Wikileaks va començar a publicar el diumenge 28 de novembre 251.287 cables de l'ambaixada dels Estats Units, el conjunt de documents confidencials més gran mai difosos. Els documents han donat a tot el món una visió sense precedents dels EUA i la seva activitat a l'estranger. Els cables, que daten des del 1966 fins a finals de febrer d'aquest any, contenen les comunicacions confidencials entre 274 ambaixades a països de tot el món i el Departament d'Estat a Washington DC. 15.652 dels cables estan classificats com a "secret".
Els cables mostren l'abast dels EUA a l'hora d'espiar als seus aliats i l'ONU fent els ulls grossos a la corrupció i l'abús dels drets humans a "estats clients", acords secrets amb els països suposadament neutrals i els diplomàtics dels EUA prenent mesures per anticipat allà on tenen accés.
Aquests documents revelen les contradiccions dels Estats Units i demostren que si els ciutadans en una democràcia volen que els seus governs es comportin amb transparència han de mirar què passa darrere de l'escenari. Als EUA, a tot escolar se li ensenya que George Washington, el primer president del país, no va dir mai una mentida.
La
sèrie completa consta de 251.287 documents, set vegades la mida de "La Registres guerra de l'Iraq", la
versió més gran del món ia la informació classificada. Els
cables procedeixen
de 274 ambaixades, consolats i missions diplomàtiques.
Per saber-ne més:
Quan el periodisme fa tremolar un imperi
El diari de la guerra afganesa de Wikileaks
Un vídeo de Youtube demostra com els EUA van matar dos periodistes a l'Iraq
