Cerdanyola del Vallès -amb la plataforma Cerdanyola en vaga-, Sant Celoni, Granollers o Mollet del Vallès són algunes de les localitats que aquests dies viuen jornades de protesta en defensa dels drets socials i contra les retallades neoliberals.
Amb l'excusa de la crisi, el govern i la patronal han iniciat una ofensiva contra els drets socials aconseguits amb tants anys de lluita per part dels i les treballadors. Expressió d'aquesta ofensiva són la reforma laboral recentment implantada i la imminent reforma de les pensions, que segueixen el camí marcat pels grans poders internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Unió Europea...). El malestar social fruit d'aquestes polítiques neoliberals va fer inevitable la convocatòria de la primera vaga general el 29-S.
Diverses viles però, van decidir constituir òrgans que miressin de tirar endavant l'esperit del 29-S i seguir amb el comba
t. "Cerdanyola en vaga", una plataforma que aglutina diferents
sensibilitats, ha convocat una jornada de vaga per tal de donar continuïtat al 29-S, conscients que una jornada de lluita no
aturaria les retallades i que no hi ha cap alternativa sindical que faci aquesta tasca.
De la seva banda, diferents col·lectius i organitzacions polítiques, sindicals,
veinals, etc. han convocat més concentracions aquest dimecres. A dos quarts de set tindran lloc concentracions simultànies a Sant Celoni (plaça de la Vila), Granollers
(plaça de la Porxada) i Mollet del Vallès (plaça Pau Casals). L'objectiu és reivindicar el
repartiment del treball
i la riquesa i donar continuïtat també a les mobilitzacions engegades amb la vaga del 29-S, la protesta que van convocar els sindicats majoritaris per complir davant dels treballadors i poder seguint fent el joc a l'executiu neoliberal espanyol i no haver de plantejar la necessitat d'una mobilització seriosa, contundent i continuada.
En aquest cas, i fruit també de la manca d'un sindicat que faci aquesta tasca, les tres poblacions s'han coordinat per realitzar convocatòries conjuntes i multiplicar així el ressò. Així doncs, des d'aquesta coordinació es vol donar continuïtat a les mobilitzacions engegades amb la vaga del 29-S i aturar l'ofensiva neoliberal en forma de retallades socials i laborals que afecten el conjunt de les classes populars catalanes.
A banda dels sindicats combatius, a Tarragona, és la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa qui fa aquesta feina, i a València, la Plataforma pels Drets Socials, que ha convocat una manifestació el proper 27 de novembre contra la reforma laboral i de les pensions. A Tarragona l'última protesta va tenir lloc el passat 13 de novembre sota el lema "Continuen les retallades socials i laborals, continua la lluita!". I a Alacant la vaga general va fer néixer la Plataforma de Lluita contra les Retallades.
L'Assemblea de Barcelona
L'Assemblea de Barcelona intenta omplir aquest buit en l'àmbit popular tot i que el seu àmbit d'actuació és només barceloní. Amb tot, no gaudeix d'implantació ni seguiment entre les classes populars i treballa només amb gent dels sindicats combatius i de l'esquerra independentista. Tot i així ha organitzat algunes mobilitzacions.
El passat 13 de novembre un miler de persones es van manifestar pels carrers del centre de Barcelona per demanar que la crisi que ha causat el sistema financer no la paguin els treballadors i treballadores, i per reclamar la convocatòria d’una segona vaga general.
Al llarg del recorregut de la protesta, que va començar a la plaça de Catalunya i va baixar per Via Laietana, es van repetir de manera reiterada crits a favor de la convocatòria d’una nova aturada general. També hi va haver crítiques enceses contra l’última reforma laboral, la congelació de les pensions o la retallada en els sous dels funcionaris. Més enllà, però, d’aquestes denúncies puntuals i concretes, també s’hi van poder llegir i escoltar consignes que reivindicaven un nou model de relacions econòmiques alternatiu al capitalisme. També hi va haver lectures poètiques teatralitzades de contingut marcadament polític i social.
Aturats, hipotecats, metges i professors
Una altra conseqüència de l'opressió social ha estat l'aparició de multitud d'assemblees de caràcter sectorial que lluiten per millorar la seva situació actual, però que de vegades estan mancades d'una visió transformadora a llarg termini. Així, hem vist néixer plataformes d'afectats per la hipoteca fruit de la lluita contra els desnonaments -en van impedir un a la Bisbal del Penedès- o assemblees d'aturats, que han convocat una concentració a Barcelona el proper 25 de novembre per un treball digne. Alhora, s'han creat plataformes sectorials que es corresponent amb els oficis a defensar, com ara la Coordinadora Ciutadana en Defensa dels Serveis Públics i contra les Privatitzacions o les dels treballadors de les empreses afectades per ERO, que organitzen multitud de protestes de portes endins. Una sectorialitat que afecta fins i tot les vagues, ja que atesa la dificultat de convocar una vaga general s'opta per convocar-ne de sectorials, com la vaga de consum que s'ha convocat pel proper 21 de desembre.
L'Assemblea de Barcelona mateix neix de la lluita dels conductors d'autobús i ha esdevingut una plataforma que abraça tota mena de col·lectius. En conjunt, lluites poc coordinades entre si i sense connexió amb la lluita d'alliberament nacional que reben el suport puntual dels sindicats combatius que també van convocar per la vaga general del 29-S i que, enmig d'aquest magma de mobilitzacions, han optat per donar-hi suport com una organització més.
Sindicat nacional i de classe
La radicalitat de l'ofensiva neoliberal ha posat sobre la taula la necessitat d'articular reaccions massives que només es poden vehicular des d'un òrgan prou potent que pugui aplegar el conjunt de la classe treballadora. Als Països Catalans, la benvolença del magma de lluites fins ara apuntades se situa en el mateix terreny que la benvolença de l'activitat que desenvolupen els sindicats catalans, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la Intersindical-CSC, i d'altres sindicats d'esquerres. Aquests sindicats desenvolupen una feina important que no ha aspirat a actuar d'aglutinador, cosa que a mesura que s'aguditza l'opressió social es va fent més imprescindible.
Aquest debat és viu, i de fet ja s'ha plantejat al si de l'Esquerra Independentista, però no s'ha abordat a fons.
Per saber-ne més:
Quines han de ser les funcions d'un sindicat nacional i de classe?
Existeix el sindicalisme nacional?
Un nou sindicalisme per una nova situació social?
Endavant fa públiques les ponències de la seua V Assemblea Nacional
8 de cada 10 persones reivindica la necessitat d'un sindicat nacional i de classe
El 79% del lectorat veu necessari sindicar-se
"Maulets (...) no hem de jugar un paper central en l'articulació del MCAN"
Maulets proposarà al conjunt d'organitzacions la construcció d'un sindicat nacional i de classe
Manifestació contra la reforma laboral i les pensiones a València el 27 N
Més d'un miler de persones denuncien les retallades socials i exigeixen una nova vaga general
L'Assemblea de Barcelona convoca una manifestació per demanar una nova vaga general
