En canvi, mai he dubtat a fer una crítica sagnant contra determinades maneres d’entendre la religió, contra el fonamentalisme religiós, sigui quin sigui, contra la jerarquia catòlica, i, evidentment, contra l’intent d’imposar determinades visions de la religió i determinats valors (sovint propis només d’una part de creients) a la resta de la població (creients i no creients). Sempre he defensat, evidentment, la laïcitat d’allò públic, de l’Estat.
Respecto, doncs, les creences religioses de cadascú, sempre i quan estiguin basades en el respecte cap a la resta de persones i no siguin adoctrinadores ni amb voluntat d’imposar-se a la resta. Rebutjo, alhora, les visions que atorguen menys potencial transformador a les persones religioses pel simple fet de ser-ne, i crec que la Història està plena d’exemples que contradiuen aquesta visió. Amèrica Llatina i la Teologia de l’Alliberament són exemples recurrents quan es vol relativitzar l’odi cec de determinats sectors cap a tot allò que faci olor de religió. Són recurrents perquè són, em sembla a mi, prou aclaridors. Qui pot titllar d’ignorant, d’inculte, de reaccionari o de fonamentalista a Pere Casaldàliga, per exemple? En allò humà de les religions, doncs, no crec en veritats absolutes, ni per afirmació (la religió fa persones millors), ni per negació (la religió fa persones pitjors), malgrat que és cert que, per la manera majoritària en què s’ha estès al llarg dels segles (imposició, dogmatisme, irracionalitat, superstició...) la religió ha tendit, i tendeix, a fer persones menys lliures i menys crítiques amb elles mateixes i amb el món que les envolta.
Dit això, especificat quin és el meu punt de partida, vull remarcar els motius pels quals estic absolutament en contra de la visita del cap de l’Església Catòlica i de l’Estat del Vaticà a Barcelona, motius pels quals crec que cal participar a les mobilitzacions contra la seva visita.
Malgrat la suposada aconfessionalitat de l’estat, a l’estat espanyol se segueix finançant amb diners públics a l’Església Catòlica. La Conferència Episcopal espanyola representa els sectors més reaccionaris dels catòlics de l’estat, i utilitza aquests diners per promoure l’espanyolisme més ranci i les posicions més conservadores. Sectes fonamentalistes com l’Opus Dei controlen multitud d’escoles, sovint concertades amb l’administració pública, on es transmeten valors contraris a la tolerància i al respecte.
La jerarquia catòlica intenta imposar constantment una determinada moral a la societat, tant als ciutadans catòlics com als no catòlics. No respecta el dret de cadascú a pensar lliurement i a creure en els valors que vulgui. Alhora, nega el dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos, imposa una determinada visió de la sexualitat i criminalitza a les minories sexuals, titllant-les de malaltia. L’Església, a més, intenta evitar l’ús del preservatiu, col•laborant d’aquesta manera a l’extensió de la SIDA arreu del món.
No seré jo qui digui què cal fer a la gent catòlica de base del nostre país, però, per tots aquests motius esmentats i altres, penso que totes les persones (creients, agnòstiques o atees) que defensin els valors de la llibertat, de la justícia i del respecte haurien de manifestar-se activament contra la visita papal a Barcelona (o a qualsevol altre lloc) i en contra de les visons absolutistes i irracionals de les religions.
