La CUP pensa que la ciutadania reclama a la classe política que planti cara a
l'ordenament espanyol, com ja han fet alguns ajuntaments que s'han
declarat exclosos de la Constitució. I és que la formació independentista defensa que les experiències
d'autoorganització popular viscudes al voltant de les consultes, així
com
la desobediència civil, i si cal, política, poden ser les vies
d'expressió d'aquesta voluntat ciutadana.
Tal i com havia avançat la CUP, la manifestació no va ser una mostra d'unitat
política al voltant d'uns partits que a hores d'ara encara no saben què
han de fer. "Tampoc no va ser, com volien alguns, la manifestació de
suport a un estatut que ja va néixer mort", assenyala la formació independentista.
Per a la CUP, la manifestació de dissabte
va
ser una manifestació independentista, l"a més gran de la història,
malgrat
els polítics autonomistes que ara malden per rendibilitzar-la en favor
seu. I no podran fer-ho, perquè la reivindicació de tot un poble no es
pot rendibilitzar: només es pot rebutjar, o lluitar per fer-la realitat," remarca.
L'única unitat que
espera la gent que es va manifestar dissabte, afirma la CUP, és la unitat al voltant del
dret a l'autodeterminació. I és que "no espera, en canvi, una rebaixa de les seves
aspiracions en nom de la salvació d'un estatut que, avui per avui, obre
les portes al desmantellament d'una de les poques conquestes de
l'anterior estatut: l'escola catalana. Qualsevol altre camí que no sigui
el de la independència seria un nou pas en fals. No es tracta de
reinterpretar o refer la constitució espanyola; avui, això només
conduiria a una regressió encara major per a les aspiracions nacionals
dels Països Catalans", indica la formació independentista.
Des de la CUP s'apunta que avui toca emprendre, el camí que
requereix de la unitat de tots els catalans i catalanes, és el de la
reconstrucció nacional dels Països Catalans, en tots els seus àmbits.
"Només aquest camí ens pot dur a la plena llibertat com a poble, la
independència" afirma la CUP.
