Harmonies de lluita, maig 2010

La novetat del mes és el darrer disc de La gossa sorda, on reprenen la seva barreja d’estils, seguint donant a cada cançó allò que demana paral·lelament a les lletres. A L'últim heretge els ritmes contundents i les distorsions prenen més protagonisme. El disc ve acompanyat d’un DVD amb imatges de la història del grup, de l’anterior gira (Saó tour) i de la gravació del nou disc.

La gent de Dekrèpits estrenen disc, Sembla que plourà, on els empordanesos repeteixen la fórmula de distribució via descàrrega lliure. Han polit el seu ska rock combatiu i reggae, mantenint el toc folk amb l'acordió i seguint reivindicant les seves idees. Entenen la música com "una eina més de lluita popular i una manera també d’enriquir la nostra cultura".

Cinc talls més ens porta la gent de Metall i so amb Sense fronteres, una dosi més, compartida lliurement com tota la seva discografia, de punk rock aborigen. El quartet de Tavernes ara sonen un xic més calms i melòdics, fet que es reflexa també en les lletres, on hi ha més meditació o com a mínim menys vísceres.
En les nostres mans és el títol del debut d’Andreu Valor, un jove cantautor amb estil propi. Combinant blues, pop, folk rock, i la cançó d’autor de sempre, amb lletres de caire intimista i reflexiu. La seva enèrgica veu ens porta a despertar l’ànima i la consciència, per crear un futur més just i solidari.

La gent d’Alatak per la seva banda ja ha enllestit Compte enrere, tretze temes més de hardcore i punk que continuen la canya del seu debut. El quartet vilafranquí ha volgut seguir amb la seva línia de crítica, de protesta i de denúncia política contra el sistema capitalista, però intentant fer un pas endavant en l’aspecte musical.
Un grup barceloní que va treure disc ja fa un parell d'anys son els Subversiva 77. Els seus membres han passat per grups com Dr Calypso, Skatalà, Discípulos de Otília, o Entre vàndals, entre d’altres. Amb referents del punk rock anglès com The clash, deixen sentir les seves referències llibertàries en el seu debut.
 
Com una continuació del seu debut, Jordi Montañez treu la segona maqueta, Horitzons per dibuixar. Amb més rodatge ha tret més cançons, i les segueix transmetent amb la simplicitat de la combinació de veu i corda. Ja es pot començar a seguir l'evolució d'aquest cantautor barceloní.
De la ciutat comtal ens arriba també una proposta que no te res a veure musicalment, doncs els Amenaça fan punk hardcore amb mala hòstia. Han tret una maqueta en casset, arrodonint el so clàssic del punk dels vuitanta, on s'hi poden sentir lletres corrosives conta l'autoritat i les injustícies.
 
I per acabar, parlem de la maqueta I això per què?! dels Kontaminació akústika, que fan punk, rock i ska entre el Vinalopó i l’Alcoià amb teclats i dolçaina. Donen molta festa sense deixar a banda la crítica social i les ganes per canviar el món.