A més, amb l’arribada de les consultes per la independència a la
conurbació urbana de Barcelona, el poble català “demostra que hi ha
interessos compartits per totes les classes populars, independentment
del seu origen. I és que vuit comarques i 18 municipis de la demarcació de Barcelona sotmeten la ciutadania avui a votació. D'aquests, gairebé el 50% de la població amb dret a vot es concentra als cinc
municipis del Baix Llobregat, entre els que hi figura Sant Feliu de
Llobregat, amb 38.000 persones amb dret a vot.
És un bon moment per deconstruir la imatge,
interessada, d’un Baix Llobregat o un Vallès espanyolistes. Davant de
la situació de retallada de drets socials i nacionals, una proposta
engrescadora pot ser la d’un estat català independent”. El portaveu nacional de la CUP, Marc Sallas, ja va advertir d'aquest fet en la consulta de Sabadell el passat 30 de maig. Concretament, va posar de manifest l'evolució que
s'ha produït a l'anomenat "cinturó roig" de Barcelona, on representava
que el debat sobre la qüestió nacional no interessava i en canvi les
consultes independentistes han estat un èxit. "Sabadell n'ha estat un
exemple, però també Molins de Rei en el seu moment", va puntualitzar.
La militància
de la CUP fou impulsora de la primera consulta a Arenys de Munt i
després ha seguit col·laborant activament en l’organització de l’onada
de referèndums arreu del Principat. En aquesta ocasió, el 20 de juny,
la CUP és present a localitats com Cerdanyola del Vallès o Mataró.
La
CUP destaca molt especialment el model d’autodeterminació que impulsen
les consultes, on totes les persones que viuen als municipis són
cridades a participar. Enfront d’un estatalisme francès o espanyol que
margina les persones en situació legal irregular, el moviment
independentista català fa una proposta de futur radicalment diferent:
un país lliure i amb igualtat de condicions per a tothom.
Davant de
l’auge de la xenofòbia la CUP considera molt important que
l’independentisme sigui abanderat en la defensa dels drets de totes les
persones.