La CUP considera inacceptable que 35 anys després del final del règim franquista cap dels governs municipals hagi decidit a retirar el monòlit. Segons el portaveu Jordi Navarro, "és un monument en un carrer estret, poc transitat. Però potser cal recordar a ERC, a ICV i al PSC que el barri de Vista Alegre -i aquell carrer- també són part de Girona. L'Ajuntament ha de governar per a tothom". La CUP exigeix al tripartit que assumeixi responsabilitats i decideixi, finalment, retirar el monument, de tal manera que no s'ofengui la dignitat d'aquells que van veure coartada laseva llibertat o van perdre la vida a causa de la Dictadura. Dirigint-se a l'equip de govern, el portaveu ha expressat: "Si us plau, retirin-lo de forma immediata".
Tal com es troba actualment el monòlit, sense cap tipus de
context explicatiu (ni una sola placa actualitzada) la inscripció dóna a
entendre una resistència honrosa de Coma Ysern davant de les forces
republicanes. Per contra, la CUP creu que qualsevol vestigi del franquisme que hagi demantenir-se inevitablement a la via pública hauria de rebre un tractament
historiogràfic actualitzat, que contextualitzi la dictadura franquista com un règim opressor.
En suport a la reivindicació de retirar el monòlit hi concorre la disposició de la Llei de la Memòria Històrica espanyola (2007), que estableix que "escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación personal o colectiva del levantamientomilitar, de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura deberán ser retiradas de los edificios y espacios públicos". Com que en aquest cas no s'hi aprecien excepcions pel seu valor estructural o artístic, la retirada s'ha de fer efectiva. "No té cap valor artístic. Tampoc estructural, ja que, amb una maça, es podria repicar fàcilment sense causar danys al'edifici. L'única oposició, hipotèticament, que podria trobar-hil'Ajuntament és la dels propietaris de l'habitatge on es troba adossat el monòlit, i en aquest cas caldria que s'hi entrés en negociacions. Però no s'han fet mai passos en aquest sentit", ha explicat Navarro.
La història
El monument ret homenatge a Pere Coma Ysern, un personatge reaccionari dela Girona d'abans de la guerra que vivia a la mateixa casa del carrerHeroïnes de Santa Bàrbara on avui hi ha el monòlit. En el marc de l'alçament militar contra la República i el seu fracàs a Catalunya, Coma Ysern es va atrinxerar a casa seva i des d'una de les finestres del primerpis va començar a disparar. Així es reconeixia en una crònica de lainauguració del monument que fou publicada al diari El Pirineo el 8 degener del 1940: "[...] desde una ventana del primer piso tuvo a raya unalegión de milicianos y guardas de asalto [...].
Després d'un dia sencerd'intercanvi de trets, el de 20 de juliol del 1936 aquest home va ser abatut pels Guardes d'Assalt, comandats pel sergent Grau. A partir dellavors Coma Ysern -conegut en el martirologi franquista com a "Pere Jan"-seria objecte d'homenatges. El primer s'esdevingué amb la col·locació d'aquest monòlit, que originalment era exempt però que uns anys més tardfou adossat a la paret, tal i com encara es conserva actualment. La seva inauguració tingué lloc el 7 de gener del 1940, i fou una iniciativa de laHermandad de Caballeros y Damas de España i de la Benemérita Hermandad deCautivos por España. Segons les cròniques, hi assistiren moltes autoritats locals del règim.
D'altres casos a Girona i a l'entorn
Aquest no és l'únic elements franquista que encara pot observar-se a la ciutat. Entre d'altres, la CUP denuncia la permanència de l'àliga franquista de grans dimensions adosada al Pont Major, visible des de labenzinera d'aquest barri o des del passeig que voreja el Ter.Tipològicament semblant al el monòlit del carrer Heroïnes, a la carreterade Canet d'Adri també s'hi troba un monument franquista, dedicat a Joaquim Roquet-Jalmar i Oms, "caído por Díos y por la patria".
