Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Canal 9 no respecta la figura de Joan Monleon malgrat haver estat un referent de la cadena

L'humorista, actor i cantant valencià Joan Monleon es va morir aquest dilluns a l'edat de 73 anys a l'Hospital Nou d'Octubre de València després d'una setmana ingressat a causa d'una insuficiència cardíaca i respiratòria. Integrant del grup de folk satíric Els Pavesos durant els anys 70, Joan Monleon va assolir la fama televisiva als anys 90 com a conductor del programa "El show de Joan Monleón", a Canal 9.

Aquesta cadena però, no ha retut digne homenatge a la figura de Monleon tot i haver protagonitzat un dels programes més seguits de la història de la televisió regional. Televisió Valenciana no tan sols no ha aprofundit en el pas de Monleon pels històrics Pavesos, sinó que ha passat d'esquitllentes pel cine i el teatre, àmbits on Monleon coincidí amb artistes de la talla de l'enyorat Ovidi Montllor. Així, els informatius de Canal 9 s'han centrat quasi exclusivament en el pas de Monleon per la cadena.

30/12/2009 04:43 Política

Al llarg de la seva trajectòria Joan Monleon va partiricar en una vintena de films de directors com Ventura Pons, Fernando Colomo o Berlanga. Els problemes cardíacs l'havien fet ingressar a la Unitat de Cures Intensives en diverses ocasions al llarg dels darrers mesos fins que aquest dilluns el seu cor va deixat de bategar.

Els Pavesos va ser un grup de música folk format a principi dels anys 1970, del qual Monelon fou l'alma mater. Va ser actor en diverses pel·lícules, com ara El Virgo de Vicenteta, El vicari d'Olot o Puta misèria, essent aquesta la seva faceta més prolífica. També va dirigir espectacles, com ara Monleoníssim o Falles al Rialto.

Al novembre del 2008 va rebre un homenatge al festival de cinema Inquiet de Picassent.

Del seu decés en parlen, entre altres, els blogs d'Aleix Cardona, Enric Marco i Pep Albinyana.
 
 
Reviscolador del valencià [L'Informatiu]
 
La vida de Monleon, si fóra inventada, no podria assemblar-se més al cànon d’allò que l'imaginari popular diria que és un valencià. Nascut en una família orxatera, Joan va treballar en el negoci familiar mentre compaginava eixe treball amb el seu activisme dins de l'efervescent escena cultural valenciana dels últims anys del franquisme. Fruit d'aquesta implicació, va arribar la seua primera fita, la seua participació en De dalt a baix, el primer programa de ràdio en valencià de la ràdio pública espanyola. “Era un programa de referència; molts valencians vam aprendre a parlar i escriure correctament gràcies ell” recorda Josep Ramon Lluch, que va ser cap de programes en Ràdio 9 a principis dels 90 i col·lega de Monleon en la seua posterior etapa televisiva. L'espai, en el qual va arribar a participar el poeta Vicent Andrés Estellés, donava consells gramaticals i de vocabulari amb les dosis d'humor que imprimia l'actor, que en ell va coincidir amb un Amadeu Fabregat que més tard li obriria les portes de Canal 9.
 
Malgrat tot, abans que això succeïra, Monleon va aconseguir una de les seues primeres fites, formar part del grup folk Els Pavesos, nascut en el si d'una comissió fallera, i bolcat en la recuperació de part de la tradició musical valenciana. “Fent un símil, ells van ser la nostra Trinca”, assenyala Lluch d'aquella formació que va revolucionar, amb la seua barreja d'estètica de glam i folklore autòcton, l'escena nacionalista valenciana de finals del franquisme i principis dels 80. Cançons populars com El Micalet de la Seu, Ja no canta el capellà o La cançó de la falla, van reviure per a diverses generacions gràcies a la seua tasca, que també, especialment en l'àlbum de l'espectacle València, Istanbul, Konstantinópolis, va oferir producció pròpia. Malgrat tot, ser artista a València no era del tot fàcil. “Jo encara em salve amb la cançó, que em permet fer gires per ací, sobretot a Catalunya, perquè a València se'ns considera conflictius per cantar en valencià, quan allò conflictiu havia de ser cantar en castellà", declarava en 1983 al diari El País. Algunes coses, com es veu, no han canviat. 
 
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid