Per l'esquerra independentistes, sembla evident que
l'aprovació d'aquesta llei s'ha fet en precari i amb l'objectiu
d'emmascarar els dos principals obstacles amb els que topa la
reordenació territorial i administrativa; la manca de voluntat de
superar el marc provincial i la impossibilitat de que el poble català
s’organitzi al marge de l’Estat espanyol. Tot i les crítiques, la CUP
ha volgut recordar que sempre ha defensat la necessitat d’impulsar un
model de reordenament territorial basat en les vegueries i la realitat
comarcal, i que aposti al mateix temps per la superació dels marcs
provincials i autonòmics, que consideren “imposats per l’estat espanyol
al nostre país per tal d’esquarterar-lo”.
Pel que fa als aspectes territorials, La CUP reivindica la vuitena vegueria, la del Penedès. En l'actual Llei Ausàs els territoris del Penedes històric (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i l'Anoia) quedarien esquarterats en 3
vegueries. Cal recordar que la majoria social, política i econòmica
d'aquestes comarques porta anys reivindicant i treballant per esdevenir
una vegueria pròpia i cal que aquesta voluntat àmpliament majoritària
sigui atesa. Així mateix, destaquen la reivindicació que prové de
Ponent, on la denominada Vegueria de Lleida segueix mantenint una
realitat fictícia que vol unir les comarques de Ponent amb les dels
Pirineus Occidentals, dues realitats “històrica i socialment
separades”. La CUP demana l’aplicació del concepte Vegueria de Ponent,
que és un concepte que es refereix a aquells territoris fronterers
situats a l’oest d’un conjunt, els Països Catalans, sense més extensió
més enllà de la que marquen els seus propis límits, en aquest cas, el
riu Cinca”.
Per altra banda, la CUP ha destacat la manca de voluntat política dels partits representats al parlament de Catalunya de superar l'actual marc provincial i autonòmic i de renunciar a les parcel·les de poder que aquest model els permet. Segons l’organització, l’actual proposta demostra la impossibilitat d’organitzar-se legalment sense l'autorització del govern del Regne d'Espanya. Pels independentistes, la manca de conseqüències pràctiques que tindrà la llei acabarà posant de manifest que l'actual marc legal no permet, als catalans i catalanes, ni tant sols decidir com volen organitzar-se internament.
Tot i reconèixer que la quantitat i tipologia de vegueries representa un augment de districtes respecte a les províncies, i que això comportarà una major proximitat de l’administració, també es qüestiona el solapament de les institucions. Per la CUP resten per contestar, encara, la majoria de preguntes de fons, com ara quines atribucions tindran finalment les vegueries o bé si estaran formades per càrrecs escollits electoralment o designats per percentatges representatius d’altres eleccions.
Pel que fa als aspectes territorials, La CUP reivindica la vuitena vegueria, la del Penedès. En l'actual Llei Ausàs els territoris del Penedes històric (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i l'Anoia) quedarien esquarterats en 3
vegueries. Cal recordar que la majoria social, política i econòmica
d'aquestes comarques porta anys reivindicant i treballant per esdevenir
una vegueria pròpia i cal que aquesta voluntat àmpliament majoritària
sigui atesa. Així mateix, destaquen la reivindicació que prové de
Ponent, on la denominada Vegueria de Lleida segueix mantenint una
realitat fictícia que vol unir les comarques de Ponent amb les dels
Pirineus Occidentals, dues realitats “històrica i socialment
separades”. La CUP demana l’aplicació del concepte Vegueria de Ponent,
que és un concepte que es refereix a aquells territoris fronterers
situats a l’oest d’un conjunt, els Països Catalans, sense més extensió
més enllà de la que marquen els seus propis límits, en aquest cas, el
riu Cinca”.Per altra banda, la CUP ha destacat la manca de voluntat política dels partits representats al parlament de Catalunya de superar l'actual marc provincial i autonòmic i de renunciar a les parcel·les de poder que aquest model els permet. Segons l’organització, l’actual proposta demostra la impossibilitat d’organitzar-se legalment sense l'autorització del govern del Regne d'Espanya. Pels independentistes, la manca de conseqüències pràctiques que tindrà la llei acabarà posant de manifest que l'actual marc legal no permet, als catalans i catalanes, ni tant sols decidir com volen organitzar-se internament.
Tot i reconèixer que la quantitat i tipologia de vegueries representa un augment de districtes respecte a les províncies, i que això comportarà una major proximitat de l’administració, també es qüestiona el solapament de les institucions. Per la CUP resten per contestar, encara, la majoria de preguntes de fons, com ara quines atribucions tindran finalment les vegueries o bé si estaran formades per càrrecs escollits electoralment o designats per percentatges representatius d’altres eleccions.
Per a saber-ne més:
