No tots els comportaments han partit, però, del mateix grau de confiança en l'organització popular. En un nombre important de municipis d'Osona i a Vilafranca, per exemple, l'experiència de consulta popular ha estat dissenyada de manera que no en quedés cap mena d'organització nova. Aquests comportaments, que reflecteixen un cert elitisme, responen a un comportament polític més aviat sectari que sembla concebre les consultes com un simple instrument de propaganda amb finalitats generalment electorals. Tanmateix les posicions més insidioses han estat les d'aquells qui, tot reconeixent la importància de la mobilització, han fet valoracions en què s'ha intentat neutralitzar l'abast de la consciència independentista al si del poble català, comparant aquestes consultes amb diferents referèndums oficials, arribant fins i tot a argumentar que les persones que no havien votat el 13 de desembre en els municipis afectats, s'havien de comptabilitzar globalment com a pertanyents a opcions contràries a la independència.
Aquests sectors immobilistes tanquen els ulls a l'evidència del present, que és l'existència de només dues opcions polítiques possibles: la república independent i la monarquia parlamentària espanyola. La proposta federal és només fum. Defensar un Estatut qualsevol, ara, és voler posar pegats damunt un organisme podrit, és prolongar l'abús polític i l'exacció econòmica. Si algú vol una democràcia política superadora del present ha de treballar per la participació popular i amb la perspectiva posada en la República Independent dels Països Catalans. Aquest és el missatge de fons de les consultes.
