Després de recalcar que a Euskal Herria "encara seguim en l'espiral
d'un conflicte polític sense solucionar", han censurat que els estats
espanyol i francès "segueixen apostant per la via repressiva, en
comptes de reconèixer els drets del nostre poble i actuar per una
solució justa i democràtica".
"No és casualitat", han remarcat, que en els últims vuit mesos "hagin
estat segrestats Alain Berastegi, Lander Fernández, Dani Saralegi i
Juan Mari Mujika", i que Jon Anza segueixi desaparegut.
"Han començat a segrestar militants polítics, com càstig a la
militància, amb objectiu de difondre la por i aconseguir informació
política", han denunciat.
Al costat d'això, han criticat el silenci institucional i de la classe
política durant els cinc mesos i mig que Jon Anza duu desaparegut i han
emplaçat a institucions i partits que es posicionin de forma "clara",
ja que les últimes informacions publicades els duen a pensar que en
"alguns cercles de la classe política se sap més sobre aquesta
desaparició". En la seva opinió, tant les últimes dades que s'han difós
com els segrests denunciats en els últims mesos apunten "clarament en
l'adreça de la guerra bruta".
Segons el parer dels compareixents, "el fracàs de l'estratègia
repressiva implica que la repressió es torni més salvatge". En aquest
context han situat la "caça de fotos" dels presos o "la violència
emprada per l'Ertzaintza" aquest estiu, així com la proliferació
d'activitats feixistes en els últims mesos.
