Els Milllets no són el problema

El primer problema d’aquest pàís no són ni els Millets ni la corrupció, per repulsiva que aquesta sigui i per molt que ens agradi sentir-nos moralment millors que aquest senyor. Les adversitats que hauríem d’encarar són, sobretot, d’ordre polític i econòmic, de model econòmic. Ho hem dit mil vegades, però ho tornarem a explicar. La banca, caixes incloses!, i l’administració, també els ajuntaments, han apostat per un model basat en la construcció excessiva i l’especulació piramidal, sense pensar que tard o d’hora seria impossible seguir eixamplant la base d’aquesta piràmide. Tot plegat, en un món en que l’economia financera està desbocada i en que cada cop és més evident que cal regular, i limitar, les transaccions financeres internacionals, per recuperar un cert control públic sobre l’economia i superar l’actual paradoxa d’uns estats que imposen mil-i-una regulacions sobre el petit comerç, per exemple, i en canvi són incapaços de controlar i gravar les transferències milionàries, que no es decideixen a tancar l’accés de capital als anomenats refugis, o paradisos, fiscals o que, com  ha passat ara, no s’atreveixen a elevar la fiscalitat als SICAV, els fons d’inversió per a grans fortunes, per por que aquestes se’n vagin a destins més productius. I tot això, amb un model energètic golobalitzat i al límit del col.lapse, un planeta que amenaça a retornar-nos la sobreexplotació en forma d’escalfament accelerat i des d’un país, el  nostre, petit, expol.liat i segrestat. Amb aquest panorama, trist però estimulant alhora, voleu dir que ens hem d’estar tant pendents de quatre miserables que roben allà on els deixen?