Tanmateix, en arribar a Oleguer Sarsanedas Calçada reconeix que l'etapa de Minobis fou portada "des de la bona fe". "A parts iguals per la il·lusió i la ignorància", diu. Amb Sarsanedas la bona fe es va esvair per la deserció de tants periodistes que havien estat cabdals en la història de l'emissora: "No conec cap gestor d'un mitjà de comunicació que estigui disposat a prescindir dels fonaments d'aquest mitjà, que el fan líder amb tanta displicència", confessa Calçada, el qual no dubta a definir l'etapa que comprèn des de l'entrada de Minobis fins a la sortida de Sarsanedas de "sagnia contínua".
"Els canvis se succeeixen amb episodis d'un cinisme difícil de pair", lamenta el periodista, el qual carrega contra Sarsanedas per haver gosat afirmar que amb els canvis havia "ampliat la ràdio en català". Calçada recorda que Catalunya Ràdio és una empresa pública que té un pressupost de 70 milions. "Ha estat una època de gestió erràtica en la qual s'ha actuat sense cap mena d'estratègia (o sí?)", es pregunta el qui féu quatre programes a Catalunya Ràdio i fou el creador, director i presentador de fins a cinc programes a TV3.
Finalment arriba a la recent sortida del periodista Xavier Solà. Recorda que fa un any li van demanar que es fes càrrec del migdia en comptes de dirigir un programa a la mitjanit que ja havia estat pactat. "Si després de mesos de rumiar-hi, una setmana abans et fan esborrar tot el que has fet per tornar a començar sense tenir cap més indicació, has de ser un autèntic professional, algú que porta -si se'm permet l'expressió casernària- molta mili feta", explica Miquel Calçada.
Amb la marxa de Sarsanedas i l'arribada del nou director, Ramon Mateu, a Solà -premiat per Òmnium Cultural l'any 2003- li comuniquen que ja "no entra en els plans de la nova graella". L'únic que li poden oferir, li diuen, és fer de 3 a 6 de la matinada. "Cal ser molt mesell en el sentit més primigeni del terme per oferir-li la matinada com a favor", admet Calçada. El qui l'any 2005 va rebre el Premi Ondas i el 2007 el premi de Turisme de la Generalitat va diu un "no gràcies, sense estridències ni escarafalls ni falses gesticulacions [...] Amb tota la dignitat del món".
Calçada acaba assegurant que aquesta dignitat "és ben viva" en "una gran part" de professionals de Catalunya Ràdio. Una dignitat que "com la crosta costarà d'arrencar", ironitza. "Algú va dir que la veritat sempre triomfa. N'estic convençut. Potser tard per a nosaltres, però arribarà".
