És a partir d’aquests fets que em vaig plantejar una sèrie de reflexions:
- Serà molt difícil avançar en les llibertats nacionals i socials si aquests són els polítics que ostentaran i administraran el poder a llarg termini.
- La imposició sense diàleg s'ha repetit, es repeteix i es repetirà en conflictes futurs, només caldrà veure com es desenvoluparan els nombrosos conflictes actualment oberts que atempten contra el territori.
- Ens trobem en una oportunitat i conjuntura històrica ideal, que difícilment es repetirà, amb la pèrdua de referencialitat independentista d'ERC, i el desprestigi constant d'ICV.
- L'àmbit de desenvolupament natural del procés revolucionari és el carrer, però aquest procés no té un altaveu clar pel conjunt de la societat. El Parlament és un altaveu i una caixa de ressonància mediàtica indiscutible, i a més, és la institució on es decideixen les qüestions més importants pels nostres pobles i comarques.
- Cal trencar d'una vegada per totes el parany desinformador al que ens tenen acostumats, complementat hàbilment pels grans mitjans de comunicació. Un fet imprescindible per tirar endavant i poder guanyar qualsevol lluita és ser present a la opinió pública.
- El Parlament és una plataforma propagandística de primer nivell que ajudarà a augmentar per una banda, la presència territorial de l'Esquerra Independentista i per l'altra, la fortalesa allà on ja té presència, potenciant així la pròpia activitat als municipis.
- És fàcilment detectable un important creixement de conflictes territorials. La política de submissió unànime de l'arc parlamentari actual davant dels interessos especulatius i dels poders financers així ho evidencia (transvasaments, línies de molt alta tensió, nous abocadors, noves instal·lacions d'incineració, nuclears, urbanitzacions, destrucció d'espais protegits, massificació eòlica..).
- La sola presència de l’opció rupturista i de base d'una candidatura que representi l'Esquerra Independentista al Parlament serà un revulsiu en l'independentisme i accelerarà el desprestigi dels partits polítics tradicionals generant una nova cultura política, fet que ens afavorirà.
- Captarem part del vot de la majoria desil·lusionada i últimament abstencionista situant l'Esquerra independentista en una millor posició pel que fa a l'explicació de quin espai polític ocupa.
El quid de la qüestió és la sobrevaloració que es fa de la lluita institucional i del joc electoral. La gran majoria de la societat ho acaba abocant tot a la conjuntura parlamentària, perquè és en aquest ens on, al cap i a la fi, s'acabarà decidint el sí o el no.
Tot i no estar organitzativament preparats podem assumir el risc d'embarcar-nos-hi sent conscients que caldrà treball i capacitat, des de la diversitat que ens caracteritza, de calibrar, consensuar i bastir les intervencions i que, per fer-ho possible, caldrà la dedicació d'esforços per part de tots els militants.
Tot això, però, només pot ser efectiu si comptem amb un treball fort al carrer i emmarcat en el projecte global d'aliances amb els sectors més conscients del nostre poble.
Hem de ser-hi i podem ser-hi!
