L’espoli del CADCI, en ésser ocupada Barcelona el gener de 1939

Què és el CADCI

Per tal d’entendre el perquè de l’espoli del CADCI, només una breu pinzellada sobre els seus objectius i l’evolució cronològica.

El CADCI es funda l’any 1903, com a entitat obrera: que té com a objectiu el millorament moral i material dels individus de la seva classe i la propagació dels principis autonomistes. L’any 1909, el Consell directiu convoca un concurs entre els socis, l’objectiu del qual és: l’enaltiment i la divulgació dels principis nacionalistes dintre de la classe mercantil catalana. Un dels lemes més repetits en els documents del Centre i en el seu portaveu Acció, que serveix de guia per a la seva línia política, és el de: Per Catalunya llibertat, pel dependent millora. Així, dins del CADCI, sempre se seguí la doble línia de treball de relligar el catalanisme amb la cultura, com a manera de servir a la nació i com a eina de promoció professional dels seus afiliats; d’aquí la importància de les seves Escoles Mercantils Catalanes, on el dependent es podia formar tècnicament i així tenir la possibilitat d’ascendir en l’escala professional. El Centre realitzà una tasca molt important, en la catalanització d’aquests obrers de coll blanc, del sector terciari.

Un aspecte al qual se li donà molta importància entre les activitats del CADCI, fou la potenciació de l’esport popular, mitjançant la Secció d’Excursionisme, el Club de Mar del Port, el Club de Futbol, el gimnàs instal·lat al mateix estatge, també l’esbart dansaire, l’elenc escènic i la biblioteca. Bona part d’aquests serveis estaven situats en el mateix Centre, a la Rambla Santa Mònica núm 25, avui núm 10, aquest edifici fou comprat i escripturat el 13 de novembre de 1913, pel aleshores president del Centre Josep Puig i Esteve (1876-1931), i inaugurat el dia 8 de maig de 1915.

Els socis del Centre s’adonaren de la importància del mutualisme i del cooperativisme, com a forma d’ajut mutu, com es feia aleshores en algunes societats europees més avançades, així es crea la Caixa d’Atur Forçós, la Secció de Socors Mutus, la Cooperativa d’Habitatges, la Cooperativa de Consum, etc.

La Secció Permanent d’Educació i Instrucció, organitzà un seguit de cicles de conferències, amb veus de tan de prestigi com les del doctor Domènec Martí i Julià, Andreu Nin, Manuel Serra i Moret, Ignasi Iglèsias, Pau Vila, Pompeu Fabra, Francesc Macià, Francesc Cambó i d’altres.

A la Sala de Columnes del CADCI el juliol de 1922, F. Macià i un grup de patriotes funden Estat Català, un any més tard, l’onze de setembre s’hi signa el pacte de solidaritat internacionalista, entre Galícia, Euscadi i Catalunya, el Galeusca, en aquelles dates el Centre tenia al voltant d’uns vint mil socis.

Entre els socis del CADCI que tingueren un paper rellevant en la política de l’època, podem destacar Jordi Arquer i Saltor ( 1907- 81) que , el 1928 impulsà la formació del Partit Comunista Català, el 1930 és cofundador del Bloc Obrer i Camperol ( BOC), des del 1935, és dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista ( POUM). Hi ha dos Presidents del CADCI, que accedeixen a càrrecs en el govern català, un és F X. Casals que ocupa  el càrrec del ( 1930-32) i que en acabar la seva presidència, és nomenat Conseller de Treball i d’Assistència Social del Govern de la Generalitat, altre és Pere Aznar i Seseres (1937-77), diputat a Corts de la República i l’any 1938 Director General de Treball i Assistència Social del  Govern de la Generalitat. Destaquem que Josep Tarradellas i Joan, President de la Generalitat restaurada (1977) inicià la seva activitat política en el si del CADCI l’any 1915, quan va arribar a Barcelona, tres anys més tard era secretari de la Secció de Propaganda Autonomista del Centre.

Els afiliats del Centre participaren de manera molt activa, mitjançant la seva infraestructura administrativa i a través del Comitè proesport Català, en les tasques organitzatives de l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona del 19 al 26 de juliol del 1936, sota la presidència del President Ll.Companys, el sollevament de l’exèrcit n’impedí la realització.

Els homes del Centre, després d’haver fet front a l’exèrcit sublevat i una vegada vençut, marxaren enquadrats en les columnes cap als fronts de guerra de l’Aragó o de les Illes, integrats a les milícies dels seus partits i sindicats.

Una bona quantitat de socis del CADCI, tingueren càrrecs de responsabilitat política o militar, alguns  moriren al front, altres foren perseguits, empresonats, afusellats com el cas de Domènec Latorre i Soler (1893- 1939) afusellat al Camp de la Bota, el 6 de maig de 1939, o s’hagueren d’exiliar com Pere Aznar.

Les característiques de l’espoli del CADCI i el seu volum

D’acord amb les investigacions de Josep Cruanyes[1], el 20 d’abril del 1937 es va crear l’Oficina de Investigación y propaganda Antimarxista ( OIPA), seguint el model  d’altres institucions internacionals de semblants característiques, com l’Antikomintern de Berlín. Dos mesos més tard, es formà dins de la mateixa OIPA, la Oficina para la Recuperación de Documentos. El 26 d’abril del 1938, s’organitzà la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos ( DERD), depenent del Ministerio del Interior el cap de la qual era Ramon Serrano Suñer, amb aquest organisme el que es preté, és de concentrar en un únic arxiu, la documentació d’entitats i persones: desafectas al Movimiento Nacional y que sean susceptibles de suministrar al estado, información referente a la actuación de sus enemigos. Entre aquest ampli ventall de “enemigos”s’hi troben des de la maçoneria, els naturistes, el comunisme, el socialisme, l’anarquisme, el sindicalisme, els partits republicans i el “separatismo”.

Tota la documentació, doncs, que fa referència a aquestes organitzacions, anirà a parar a Salamanca, la capital administrativa dels revoltats, per a ésser utilitzada per a fer fitxes, llistes d’afiliats, i ésser utilitzada en la repressió del moviment obrer i polític.

En aquest aspecte, sembla important d’explicar que segons les investigacions de M. Ros Agudo[2], el novembre del 1937, el gabinet diplomàtic de la Jefatura del Estado, havia demanat de forma oficial a l’ambaixada alemanya, que se’ls enviés una comissió d’experts que poguessin instruir  a la policia espanyola, en els mètodes i procediments de lluita contra l’enemic comunista. La dita comissió arribà a Valladolid a finals del 1937 encapçalada pel coronel de les SS Heinz Jost, com a cap del Departament VI (informació estrangera) del SD ( Der Sicherheistdienst), servei de seguretat de les SS. Heinz Jost, fou jutjat i condemnat pel tribunal de Nuremberg a cadena perpètua, passà deu anys a la presó, morí el 1964. La comissió que arribà a Valladolid, estava formada per experts en tres branques: administració policial, policia política i policia criminal. A inicis del 1938, aquesta comissió fou agregada al Ministerio de Orden Público, amb seu a Valladolid. Les seves activitats són poc conegudes, però se sap que organitzaren l’arxiu d’informació política establert a Salamanca, en un antic hospici del segle XVIII, convertit després en el convent de San Ambrosio, l’arxiu avui es diu: Archivo General de la Guerra Civil Española ( AGGCE), del Archivo Historico Nacional ( AHN).

Així doncs, fou amb l’ajut dels especialistes de la policia hitleriana, que es fixà el mètode de treball, que s’utilitzà en el buidatge de la documentació concentrada a Salamanca. L’experiència adquirida per la policia alemanya, en la repressió dels dissidents polítics i de l’altra el nivell d’eficàcia administrativa que de ben segur tenien com a especialistes, permeté la creació d’un fitxer amb tres milions de fitxes, d’antecedents polítics, de: desafectos al Glorioso Movimiento Nacional ( GMN), d’aquests fitxers se’n feien informes, que es transmetien a la policia, jutjats, auditories de guerra i altres organismes repressius.

El CADCI doncs, pel seu pecat  “ separatista,”és a dir patriòtic, serà sotmès a un doble espoli documental i material (béns immobles), en tot cas considerem el primer.   

CADCI

LIBRO DE REGISTRO

DELEGACIÓN NACIONAL DE SERVICIOS DOCUMENTALES

RECUPERACIÓN DE DOCUMENTOS

SECRETARIA- OFICINA BARCELONA

Exp.- 46/1

Sumant les saques, veiem que el total és de 165 saques, mentre que en un document del 23 de febrer en fer la suma total, hi apareix la xifra de 180 saques. Hi ha doncs una diferència de 15 saques, podem suposar que l’error és degut a les presses en recollir el gran volum de  documentació, atès que s’arrambava amb tot, per tal de classsificar-ho després. Pel que fa a la documentació del CADCI, podem dir que és un dels fons documentals més rics, això explicaria que l’escorcoll a les seves dependències durés cinc dies.

Es pot dir que la història política, cultural i del moviment obrer català, des de finals del XIX fins a l’acabament de la guerra, passa obligatòriament, per la consulta i estudi dels fons documentals de partits polítics, sindicats, ateneus, associacions i entitats culturals i esportives de tota mena, que són a Salamanca, llibres d’actes, fitxes d’associats, correspondència, llibres de comptabilitat, és a dir, la seva història.

La documentació pertanyent al CADCI, està situada dins de la “Seccion politico-Social”, que és la formada pels fons dels partits, sindicats i entitats culturals, a banda dels que pertanyen a l’administració central republicana, del Govern Català i local. L’any 1988, el Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat, elaborà un informe, sobre la documentació del CADCI, que es troba  al’AHN, “Seccion Guerra Civil” a Salamanca. Aquesta secció està formada per 1878 lligalls del contingut dels quals es dóna un notícia molt sumària i poc precisa en un “ Indice” de 1218 fulls, a disposició dels investigadors.

Volem donar una visió de la documentació del CADCI, que fins ara es troba a Salamanca, agrupada en els següents blocs:

1.- Lligalls amb fitxes, cartes i expedients d’afiliats...........      318

2.-  “  “            “ “    documentació diversa.........                         18

3.-  “ “                    avals                           .....                                4

4.-Lligalls amb actes de creació de Comitès de Control

          Obrer[3] en empreses on el CADCI hi tenia afiliats..........       8

                                                                             Total               348 lligalls

A aquests 348 lligalls, cal afegir-hi els següents llibres d’actes.

Llibre d’actes núm 1.- De la Secció Permanent d’Educació i Instrucció 

                                    Volum de cent pàgines. Abasta del 18 de setembre de 1904 al

                                     30 de juny de 1909.

Llibre d’actes núm 2.- De la Secció Permanent d’Educació i Instrucció

                                     Volum de cent pàgines. Abasta  del 8 de juliol de 1909 a l’11 de

                                      març de 1913.

Llibre d’actes núm 3.- De la Secció Permanent d’Educació i Instrucció

                                     Volum de cent pàgines. Abasta del 8 d’abril de 1913 al 5 de  

                                      juliol de 1913.

Llibre d’actes ( sense numeració).- Secció Permanent de propaganda Autonomista

                                                        Volum de 204 pàgines. Abasta del 6 d’abril del 1909

                                                         al 29 de març de 1916.

Llibre d’actes.- Secció de Rugby del nostre Centre. Volum de vint -i -cinc pàgines

                          (només hi ha deu pàgines escrites). Abasta del 29 de maig del 1936 al

                           18 de novembre de 1936. 

Libro de actas del CADCI.- volum de dues-centes pàgines ( cent-vuitanta – tres

                                              d’escrites) abasta del 31 de desembre de 1927 al 4 de febrer

                                               de 1931)

Hem de fer notar la importància dels llibres d’actes, per a poder refer amb rigor la història del Centre.

Caldria saber què se’n van fer dels 9.000 volums que formaven la biblioteca del CADCI, es vengueren per a fer-ne pasta de paper, com tantes d’altres edicions de llibres en català, es traslladaren a Salamanca i allí serviren com a combustible per a les estufes, en els freds hiverns castellans, o potser anaren a parar a les biblioteques dels jerarques del règim o dels seus buròcrates.

Fins aquí el que fa referència a l’espoli documental, pel que pertoca als béns materials i de manera breu, hem de considerar l’acta d’incautació de la “Cooperativa de Casas Baratas” del Centro Autonomista de Dependientes del Comercio y de la Industria de Barcelona. Aquesta incautació es féu per part del Instituto Nacional de la Vivienda, amb data del 17 d’octubre de 1939, s’incautaren les vint-i- tres “cases barates” del CADCI, construïdes a Sarrià, més un terreny sense edificar entre els carrers CADCI i camí de Senillosa, amb una superfície de seixanta mil pams, a més a més d’una casa a Sant Andreu. Així mateix confisquen un compte corrent de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, amb el núm 2616 amb un saldo de 16.768 pessetes, més una llibreta d’estalvis amb un total de 14.500 ptes i en metàl·lic 4.874 ptes, és a dir un total de 36.143 ptes, que en aquella època, era una quantitat més que considerable.

A aquesta llista abreujada, s’hi ha d’afegir l’estatge del CADCI de la Rbla de Sta Mònica. La seu del CADCI, després d’ésser requisada per l’exèrcit, passà el 1947 a ser la Delegación Provincial de Sindicatos de la CNS.

Actualment l’edifici del CADCI, comprat el 16 de novembre del 1913 pels afiliats, és propietat del Ministerio del Trabajo y Seguridad Social, que des del setembre del 1984, el cedí a la UGT.

Els béns del CADCI no li han estat retornats, adduint la legislació franquista, així el febrer del 1979 els tribunals diuen que el CADCI actual és una nova associació, una entitat jurídica distinta a la d’abans del 1939, tot i que afiliats del CADCI d’abans del 1939, segueixin ara, afiliats al CADCI de sempre. Retornant a la via judicial, l’any 1984 els tribunals dictaminen que el CADCI, és extingit per la Ley de Responsabilidades Políticas del 9 de febrer del 1939, l’any 1991 l’Audiència Provincial de Barcelona, confirma la sentència. En un darrer intent el 25 de setembre del 2001 CIU, presenta al Congrés del Diputats, una proposició de llei, pel retorn del patrimoni confiscat al CADCI, el grup parlamentari del PP s’hi oposa, el resultat de les votacions és de: vots emesos 281, a favor 131, en contra 152. Així de forma democràtica, es ratifica l’espoli que l’exèrcit realitzà en ocupar Barcelona el gener del 1939, i el CADCI es queda sense les propietats que havien estat comprades amb l’esforç dels seus associats.

El cas dels béns immobles del CADCI, s’ha d’emmarcar dins del context de totes les altres entitats, partits polítics, sindicats, que es troben en una situació semblant, el PNB, la CNT, el PSUC, el POUM, ERC, aquesta última amb locals incautats per valor d’uns 7.500 milions de pessetes, i un llarg etcètera.

L’espoli de persones sindicats i partits polítics

Per a la redacció d’aquest apartat hem fet servir la informació del llibre[4] que pel seu rigor i exhaustivitat és una obra cabdal en l’estudi d’aquesta temàtica.

L’espoli de les persones