Analitzant acuradament la situació, només es pot arribar a una conclusió : el problema de RENFE/ADIF a Catalunya, i molt particularment a la Regió de Girona, ja no és només una qüestió de mala gestió i de pèssima planificació o de menyspreu d'un servei públic, sinó que va molt més enllà de tot això: el maltractament ferroviari a casa nostre està esdevenint clarament un contenciós de caràcter colonial, la qual cosa té una repercussió directa en la degradació de la qualitat de vida de gran part dels ciutadans de la nostra nació catalana. La prova fefaent que el col·lapse de les infrastructures de transport públic ferroviari convencional a Catalunya no és una qüestió menor és que , si això continua sense resoldre's , pot provocar un efecte negatiu en la competitivitat de les empreses, en el sentit que, els nous horaris i els retards continuats, poden esfondrar quelcom bàsic pel bon funcionament de l'economia i la racionalitat d'un país : el principi de la conciliació de la vida laboral i familiar, així com l'augment de l'ansietat social .
En síntesi, aquesta és una qüestió de caràcter estratègic fonamental; en conseqüència els nostres responsables públics – polítics, econòmics i socials - haurien de reaccionar, sense dilacions, davant d'aquest, brutal i agressiu, greuge comparatiu. Si no volem ensorrar-nos col·lectivament cal preservar, de totes totes , el servei públic ferroviari del tren convencional arreu del país .
