Roger Cremades és Enginyer Tècnic Forestal de formació, ben aviat es
va especialitzar en temes territorials i paisatgístics. Ha realitzat
els indicadors de sostenibilitat i la diagnosi ambiental de Gandia,
ciutat on viu. D'altra banda escriu articles sobre temes mediambientals
a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut
dinamitzador del moviment ecologista.
Roger, podries explicar-nos breument el per que d'aquest llibre ? Aquest llibre era necessari per donar a conéixer les conseqüències del macrourbanisme en el dia a dia de la ciutadania. Així mateix calia plasmar el que succeeix amb el paisatge arreu del territori mediterrani. Sobretot ara que el terme paisatge va agafant rellevància.
Quina part del text ressenyaries per la seua transcendència?
Poques vegades s’ha parlat abans amb claredat d’aquests fenòmens. És la primera vegada que es recull aquesta informació en un volum. A mi, per exemple, em resulta molt interessant quan explique la problemàtica de la ciutat difusa, o perquè l’ex-Alcalde de Pego és el primer càrrec públic de l’estat espanyol en entrar a presó per delicte ecològic.
Com influeix en la quotidianitat de la gent que viu el dia a dia en els PAI's amb golf?
Aquestes persones viuen aïllades socialment i depenen del vehicle privat per a qualsevol servei urbà: comerç, oci, cultura... D’això ja n’estan fugint els americans, que van ser els inventors del model. És paradoxal però cert.
Aquestes persones viuen aïllades socialment i depenen del vehicle privat per a qualsevol servei urbà: comerç, oci, cultura... D’això ja n’estan fugint els americans, que van ser els inventors del model. És paradoxal però cert.
Quina relació creus que hi ha entre les grans infraestructures projectades arreu del País i el model macrourbanistic projectat a La Safor: (transvase, LAT, autovies)
A la Safor i a qualsevol comarca dels Països Catalans tota nova infrastructura projectada suposa un nou pol d’atracció urbanística. Darrere d’això venen els moviments especulatius i les seues conseqüències en forma de sòl urbà dispers.
A la Safor i a qualsevol comarca dels Països Catalans tota nova infrastructura projectada suposa un nou pol d’atracció urbanística. Darrere d’això venen els moviments especulatius i les seues conseqüències en forma de sòl urbà dispers.
Creus que les mobilitzacions sorgides en contra, des de la societat civil han influït finalment en la resolució dels conflictes ?
La mobilització de la societat civil és necessària per a què aquesta puga participar en els projectes. Si els governants fugen de la participació social, la societat civil actual de manera reactiva per defendre els seus interessos. Una societat on la democràcia haguera donat els seus fruïts donaria la veu a la ciutadania per a codecidir en els projectes que l’afecten.
La mobilització de la societat civil és necessària per a què aquesta puga participar en els projectes. Si els governants fugen de la participació social, la societat civil actual de manera reactiva per defendre els seus interessos. Una societat on la democràcia haguera donat els seus fruïts donaria la veu a la ciutadania per a codecidir en els projectes que l’afecten.
Tu vas estar una de les persones que encetà el projecte de la PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR, quina valoració en feu dels 5 anys d'implantació a La Safor ?
Aquest moviment social ha tingut des del principi moltes persones implicades. A la Safor no s’ha dut a terme cap dels camps de golf amb macrourbanització dels 10 que projectaren, Fent al·legacions, manifestacions, articles, adherint als col·lectius existents, etcètera hem aconseguit molt, la veritat. Molta feina de moltes persones.
Aquest moviment social ha tingut des del principi moltes persones implicades. A la Safor no s’ha dut a terme cap dels camps de golf amb macrourbanització dels 10 que projectaren, Fent al·legacions, manifestacions, articles, adherint als col·lectius existents, etcètera hem aconseguit molt, la veritat. Molta feina de moltes persones.
El tren Gandia - Dénia, es una de les grans infraestructures promeses a La Safor, quin seria el posicionament envers aquesta infraestructura ?
Jo pense que el fet de no tenir aquesta infraestructura converteix el País Valencià en un país de tercera. Els polítics es van passant la pilota al respecte, i la ciutadania està cremada de sentir-ne parlar i no vore’l, és clar.
Jo pense que el fet de no tenir aquesta infraestructura converteix el País Valencià en un país de tercera. Els polítics es van passant la pilota al respecte, i la ciutadania està cremada de sentir-ne parlar i no vore’l, és clar.
Fa ja quatre anys que en les al·legacions al PAI de Simat, vostè ja demanava la protecció de la Mesquita de la Xara amb un perímetre igual o superior al de l'edifici del Monestir de La Valldigna. Que opines d'iniciatives com la de Potries i Simat de protegir els sistemes de Rec i els seus elements arquitectònics com a Bens d'Interès Locals per tal de promoure la seua protecció patrimonial ?
Crec que el nostre territori està ple d’elements simbòlics culturals, històrics i ambientals que s’han de valoritzar i protegir. És contradictori, fins i tot amb els arguments del govern valencià, que ens vulguen convertir en la Florida europea i per un altre costat es carreguen els nostres atractius.
Crec que el nostre territori està ple d’elements simbòlics culturals, històrics i ambientals que s’han de valoritzar i protegir. És contradictori, fins i tot amb els arguments del govern valencià, que ens vulguen convertir en la Florida europea i per un altre costat es carreguen els nostres atractius.
La lluita per la protecció de les marjals a La Safor, ha estat dura i contundent en els darrers anys per part del moviment ecologista, amb algunes sentencies que us donaven la raó. Com esta ara el tema a nivell dels tribunals i quines seran les noves actuacions proposades ?
Ara mateixa estem a punt de donar a conéixer una nova sentència guanyada per Ecologistes en Acció del País Valencià a Tavernes de la Valldigna, on un propietari havia aterrat una finca de marjal per a plantar tarongers. L’administració l’obliga per sentència a revertir els terrenys al seu ús anterior. La marjal no perdona, com se sol dir per ací.
Ara mateixa estem a punt de donar a conéixer una nova sentència guanyada per Ecologistes en Acció del País Valencià a Tavernes de la Valldigna, on un propietari havia aterrat una finca de marjal per a plantar tarongers. L’administració l’obliga per sentència a revertir els terrenys al seu ús anterior. La marjal no perdona, com se sol dir per ací.
