Entre elles, la del Col·lectiu Autònom de Treballadors -
CAT, la Coordinadora de Treballadors del País Valencià, la
Intersindical Valenciana, i amb el suport de molts diversos col·lectius
de les comarques de l'Horta i la Ribera del Xúquer.
Per saber-ne més:
Manifest ubitàri
4 companys morts a les obres del Mestalla, per la pressa d'uns i l'avarícia d'uns pocs!*
*Treballar per viure, sí. Morir treballant, MAI MÉS!*
Els sindicats de classe sotasignants, davant del terrible colp del passat 26 de Maig amb la mort de 4 treballadors en un horrible accident laboral a les obres del nou estadi del València CF, fem pública mostra del nostre condol, solidaritat i suport a les seues famílies i coneguts, i fem el compromís de sumar tots els esforços possibles per tal d'aconseguir que aquest terror quotidià (la possibilitat de morir guanyant-nos el pa) que patim cada dia que eixim de casa per treballar, deixe de ser el nostre malson i el de la nostra gent.
Al mateix temps, volem donar tot el nostre suport i solidaritat a tots i totes les tècniques de prevenció de riscos laborals, que en aquest cas no han pogut fer res en absolut per impedir aquesta desgràcia. I en concret, volem mostrar el nostre suport i solidaritat envers el company de la COS, testimoni presencial del terrible accident, i un dels primers en acudir a socórrer els companys.
Tal i com s'està veient, aquest accident ha estat produït, possiblement, per problemes derivats de la falla mecànica d'un dels elements d'unió d'un dels sistemes autotrepants d'encofrat, que al fallar es van emportar per davant la bastida on treballaven 2 dels companys morts, arrossegant el tercer, i aixafant el quart. Cap dels 4 va tenir la més mínima possibilitat per salvar-se.
Davant l'enorme gravetat dels fets, i amb la informació de la que disposem, volem manifestar:
1- Que no ha estat cap negligència per part de cap dels tècnics de prevenció i coordinació de seguretat i salut laboral, disposats en tot moment a treballar per garantir les vides i integritat de tots i totes les treballadores.
2- Que s’ha d’investigar amb profunditat i claredat per concretar, el més exactament possible, la o les causes d’aquest terrible accident, i introduir-hi de forma immediata les mesures preventives adients en aquesta i en qualsevol altra obra que utilitze aquests mateixos elements i materials, així com depurar totes les responsabilitats que se’n deriven d’aquesta investigació.
3- Que s’han d’eliminar els factors de risc que poden causar, de forma directa o indirecta, un accident, entre ells, i molt especialment, els altíssims ritmes de treball als quals l’empresa estava forçant a tots i totes les treballadores i tècnics de l'obra, així com aprofundir en una major i més concreta formació (apropiada a cada realitat i situació laboral), en una informació real i adequada dels sistemes de treball i de seguretat, i en una adient vigilància de la salut.
4- Que malgrat tot el que s'està començant a dir (en la mateixa línia del que es va dir amb l'accident del metro de València, els morts a les obres de la Fira de València i molts altres de semblants en grans obres d'aquesta mena), sobre “que no n'hi ha responsabilitats”, “que ha estat inevitable”, etc., n'estem convençudes i convençuts que SÍ que n'hi ha. N’estem convençudes i convençuts que cap accident és inevitable, i que per tant, la promotora, la constructora, les institucions públiques, etc., han d’assumir la seua responsabilitat.
5- Que malgrat totes les reformes laborals, les lleis de prevenció i de regulació de la subcontractació, etc., les xifres reals de companyes i companys morts al treball no deixen de ser res més que una barbaritat intolerable... I per tant, que ja en tenim prou de mentides i de falses solucions! Els i les treballadores necessitem més inspectors de treball, més formació real i adequada a les nostres realitats culturals i professionals... I sobre tot, els i les treballadores necessitem sindicats i organitzacions polítiques compromeses, no venudes a cap interès empresarial, ni a 'subvencions', ni a falses ajudes per callar-nos la veu, amb la seua millor arma... la POR.
En definitiva, i donada l'enormitat de l'accident, i la gravetat de la situació, fem una crida a totes les treballadores i els treballadors a:
1- Fer mostres públiques de suport i solidaritat.
2- Denunciar a les instàncies corresponents qualsevol situació de risc o irregularitat que s'observe o es patisca al lloc de treball.
3- Que no s'oblide a l'Enrique, el Luis, el Manuel ni al Nestor, ni a cap ni un de les desenes de companys i companyes que en aquests primers 5 mesos de 2008, s'han deixat la vida treballant al nostre país.
Perquè aquesta desgràcia no torne a passar, ens cal la unitat, la solidaritat i la lluita!
Només els i les treballadores unides podrem evitar aquesta lacra social que són les morts al treball!
València (l'Horta) - 29 de Maig de 2008
Signem:_** Coordinadora Obrera Sindical - COS, Col·lectiu Autònom de Treballadors - CAT, Coordinadora de Treballadors del País Valencià – CTPV, Intersindical Valenciana – IV.
*Treballar per viure, sí. Morir treballant, MAI MÉS!*
Els sindicats de classe sotasignants, davant del terrible colp del passat 26 de Maig amb la mort de 4 treballadors en un horrible accident laboral a les obres del nou estadi del València CF, fem pública mostra del nostre condol, solidaritat i suport a les seues famílies i coneguts, i fem el compromís de sumar tots els esforços possibles per tal d'aconseguir que aquest terror quotidià (la possibilitat de morir guanyant-nos el pa) que patim cada dia que eixim de casa per treballar, deixe de ser el nostre malson i el de la nostra gent.
Al mateix temps, volem donar tot el nostre suport i solidaritat a tots i totes les tècniques de prevenció de riscos laborals, que en aquest cas no han pogut fer res en absolut per impedir aquesta desgràcia. I en concret, volem mostrar el nostre suport i solidaritat envers el company de la COS, testimoni presencial del terrible accident, i un dels primers en acudir a socórrer els companys.
Tal i com s'està veient, aquest accident ha estat produït, possiblement, per problemes derivats de la falla mecànica d'un dels elements d'unió d'un dels sistemes autotrepants d'encofrat, que al fallar es van emportar per davant la bastida on treballaven 2 dels companys morts, arrossegant el tercer, i aixafant el quart. Cap dels 4 va tenir la més mínima possibilitat per salvar-se.
Davant l'enorme gravetat dels fets, i amb la informació de la que disposem, volem manifestar:
1- Que no ha estat cap negligència per part de cap dels tècnics de prevenció i coordinació de seguretat i salut laboral, disposats en tot moment a treballar per garantir les vides i integritat de tots i totes les treballadores.
2- Que s’ha d’investigar amb profunditat i claredat per concretar, el més exactament possible, la o les causes d’aquest terrible accident, i introduir-hi de forma immediata les mesures preventives adients en aquesta i en qualsevol altra obra que utilitze aquests mateixos elements i materials, així com depurar totes les responsabilitats que se’n deriven d’aquesta investigació.
3- Que s’han d’eliminar els factors de risc que poden causar, de forma directa o indirecta, un accident, entre ells, i molt especialment, els altíssims ritmes de treball als quals l’empresa estava forçant a tots i totes les treballadores i tècnics de l'obra, així com aprofundir en una major i més concreta formació (apropiada a cada realitat i situació laboral), en una informació real i adequada dels sistemes de treball i de seguretat, i en una adient vigilància de la salut.
4- Que malgrat tot el que s'està començant a dir (en la mateixa línia del que es va dir amb l'accident del metro de València, els morts a les obres de la Fira de València i molts altres de semblants en grans obres d'aquesta mena), sobre “que no n'hi ha responsabilitats”, “que ha estat inevitable”, etc., n'estem convençudes i convençuts que SÍ que n'hi ha. N’estem convençudes i convençuts que cap accident és inevitable, i que per tant, la promotora, la constructora, les institucions públiques, etc., han d’assumir la seua responsabilitat.
5- Que malgrat totes les reformes laborals, les lleis de prevenció i de regulació de la subcontractació, etc., les xifres reals de companyes i companys morts al treball no deixen de ser res més que una barbaritat intolerable... I per tant, que ja en tenim prou de mentides i de falses solucions! Els i les treballadores necessitem més inspectors de treball, més formació real i adequada a les nostres realitats culturals i professionals... I sobre tot, els i les treballadores necessitem sindicats i organitzacions polítiques compromeses, no venudes a cap interès empresarial, ni a 'subvencions', ni a falses ajudes per callar-nos la veu, amb la seua millor arma... la POR.
En definitiva, i donada l'enormitat de l'accident, i la gravetat de la situació, fem una crida a totes les treballadores i els treballadors a:
1- Fer mostres públiques de suport i solidaritat.
2- Denunciar a les instàncies corresponents qualsevol situació de risc o irregularitat que s'observe o es patisca al lloc de treball.
3- Que no s'oblide a l'Enrique, el Luis, el Manuel ni al Nestor, ni a cap ni un de les desenes de companys i companyes que en aquests primers 5 mesos de 2008, s'han deixat la vida treballant al nostre país.
Perquè aquesta desgràcia no torne a passar, ens cal la unitat, la solidaritat i la lluita!
Només els i les treballadores unides podrem evitar aquesta lacra social que són les morts al treball!
València (l'Horta) - 29 de Maig de 2008
Signem:_** Coordinadora Obrera Sindical - COS, Col·lectiu Autònom de Treballadors - CAT, Coordinadora de Treballadors del País Valencià – CTPV, Intersindical Valenciana – IV.
