L’altre punt ha estat el debat entorn d’una proposta d’estatuts confeccionada durant 9 llargs mesos per més d’una vintena de persones provinents de les diferents intercomarcals de que es composa la CUP, ara anomenades assemblees territorials, en un procés participatiu i obert on també hi ha participat les assemblees locals amb l’aportació d’esmenes i la pròpia Assemblea Nacional, que ha aprovat aquest document per una ampla majoria.
Val a dir que d’aquest debat i gràcies a les esmenes aprovades, els estatuts han reforçat encara més el seu caràcter assembleari, restringint les competències del Secretariat Nacional i potenciant, al meu entendre, les assemblees territorials, la base de la nostra organització, i el màxim òrgan d’expressió d’aquesta, la nostra Assemblea Nacional.
El debat, viu i en alguns moments intens, ha estat per damunt de tot respectuós i positiu. Intervencions com les del company Puma de Vilafranca i especialment l’Àlex de Molins han estat constructives i enriquidores des de la diferència de criteri i ajuden a la reflexió i a l’entesa entre totes i tots. I es que no podia ser d’una altra manera, el debat i la discussió, com digué el Ramon Usall, es intrínsec a qualsevol organització que tingui voluntat transformadora.
Aquests estatuts suposen un primer pas, petitet, en la construcció del projecte que es basteix lentament des de ja fa anys i que ara comença a agafar embranzida, ens dotem d’una estructura que potencia la seva base i crea una estructura totalment allunyada d’una organització clàssica, jeràrquica i vertical.
Ara, un cop acabat aquesta part del procés tenim davant el repte del debat estratègic del proper desembre que de ben segur ens ajudarà a consolidar la CUP com una alternativa potent i transformadora, integrada en l’esquerra independentista i profundament imbricada amb els moviments socials. Diàleg, debat i consens.
