Aquest 15 d'octubre farà 67 anys que l'estat espanyol va assassinar el president de Catalunya. Amb ell volien assassinar el dret de la nostra nació a un futur de llibertat, i també volien assassinar les contribucions que els Països Catalans van fer a l'avenç social d'aquell moment històric. Amb Lluís Companys volien assassinar Catalunya, però també volien assassinar la Rosa de Foc, la lluita pels drets de les persones, volien tornar a assassinar els seus companys Salvador Seguí i Francesc Layret, el somni d'una Catalunya sense classes socials...
Els qui l'assassinaren eren els representants de l'estat espanyol, el mateix que avui en dia continua governant sobre la major part dels Països Catalans. Cap perdó, cap canvi, l'estat actual i el borbó que l'encapçala són hereus directes d'aquells que van disparar sobre el nostre president democràticament escollit. Juan Carlos va ser designat rei d'Espanya per Franco, responsable directe de la mort de Lluís Companys. Que no miri cap a una altra banda, que tothom encara recorda la seva sortida al balcó de la Plaça d'Oriente amb el dictador per a justificar l'assassinat de tres combatents antifranquistes i dos patriotes bascos. La memòria històrica ha de començar per recordar això si no vol ser una memòria històrica falsejada.
Van assassinar un home honrat, però no van poder assassinar les nostres idees. Dia a dia anem avançant, i podem dir que ja hem tornat a reprendre el camí dels nostres avis en la lluita per la llibertat nacional i social del nostre poble. Fa 67 anys van assassinar un home honrat, però no van poder assassinar tot un poble. Un poble que es prepara per ofrenar als nostres màrtirs la victòria com a homenatge.
Berga, 14 d'octubre de 2007
