Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La Bandera Negra reivindica la caiguda de l'estructura del Toro d'Osborne

 5.08.07 Un grup de persones que s'han batejat amb el nom de La Bandera Negra ha reivindicat el sabotatge que va fer caure el divendres dia 3 l'estructura del Toro d'Osborne del Bruc. Aquest grup fau seu el nom i la retòrica emprada pel grup dels anys vint La Bandera Negra (Sant Germandat Catalana), compost per independentistes catalans i que reprenia la tradició catalana secular d'emprar la bandera negra en els moments de resistència armada.

06/08/2007 00:50 Política

El comunicat emès per aquest grup, que han fet arribar a nombrosos mitjans de comunicació, assenyala que el divendres 3 d'agost del 2007, desprès de 3 hores de bona i dura feina, a les sis del matí, el toro d'Osborne del Bruc ha caigut vergonyosament com un gegant amb peus de fang.  Un escrit amb alguns elements descriptius (com el nombre de participant a l'acció de sabotatge) i reivindicatius que recupera la retòrica i la terminologia emprada pel separatisme insurreccional dels anys vint, en què va actuar l'organització secreta homònima: La força i valentia conjunta d'una vintena de patriotes catalans ha vençut el gegant banyut espanyol que, amb els seus 18 metres d'alçada i 20 tones de pes, no ha pogut resistir la força i l'enginy d'uns valents catalans disposats a tot.

Tal i com assenyala el comunicat, l'estructura publicitària d'Osborne, i símbol de l'espanyolisme al nostre país, havia estat reconstruïda feia molt poc temps, només una setmana. Aquesta estructura publicitària del Bruc havia estat atacada en nombroses ocasions, tot i que des del darrer sabotatge del qual va ser objecte no s'havia tornat a visibilitzar des de les seves proximitats.

El grup homònin que va actuar als anys vint, Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), fou una organització armada de caire secret i vinculada a Estat Català, fundada el 3 de maig de 1925. Entre els seus membres, la major part molt joves, el cap més visible fou Marcel·lí Perelló i Domingo. També en formaren part Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (que exercia com a referent ideològic del grup ), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Julià, Joan Bertran i Deu, Jaume Balius i Jaume Compte. Aquest grup tenia comitès a Béziers i Buenos Aires. Bandera Negra va protagonitzar l'intent d'atemptat contra Alfons XIII i tot el directori militar de la dictadura a les costes del Garraf (Complot de Garraf) i alguna altra acció amb poc ressò. La repressió que l’organització va patir a conseqüència d’aquests atemptats va influir molt en la radicalització del moviment nacionalista català, que va acumular un important prestigi pel fet d'haver atacat frontalment la dictadura primoriverista.

 

Rànquings
  1. Dos anys d’Illa: el fracàs també té còmplices
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. La IV Trobada de Dones dels Països Catalans debatrà a Prada sobre feminisme i construcció nacional
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  6. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  7. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  8. Habitatge o caos
  9. Celebren la renúncia de Marc Puigtió i rebutgen qualsevol pacte amb l’extrema dreta
  10. Una proposta d'alcaldes planteja reforçar les vegueries, eliminar els consells comarcals i reequilibrar el territori
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid