Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1978 Jordi Martínez de Foix és enterrat al cementiri de Les Corts

1978 Jordi Martínez de Foix és enterrat al cementiri de Les Corts

16/10/1978 Tal dia com avui

 El dia 16 d’octubre de 1978, un dilluns a les 4 de la tarda, sortia l'enterrament de Jordi Martínez de Foix des de l'Hospital Clínic, amb la màxima discreció, acompanyat només dels pares, germans i familiars, de la seva companya Carme, amics i companys, els més íntims, ja que els pares no van voler que s’informés de l’hora de l’enterrament, per evitar d'altres incidents. El fèretre era cobert per l' estelada i ple de flors, moltes flors, sobretot clavells vermells dels parents, de la núvia, dels seus alumnes-operaris del TEE; la comitiva es va encaminar cap el Cementiri de les Corts, on va ser enterrat.

El seu pare, un cop enterrat, va dir unes paraules d’homenatge a la seva fidelitat i als seus ideals de justícia i llibertat. Durant l’acte es van entonar els himnes dels Segadors i la Internacional. L'emoció es va fer incontenible. Entre els presents, eren ben pocs els qui saben la Internacional en català, i per aquest motiu, pel que representava precisament en la mort del jove lluitador, una veu més forta que les altres, més contundent i ferma, sobresortí entonant-la en la nostra llengua. Era la veu del seu pare.

La mort d'en Jordi, militant destacat del partit (PCE-i), es va produir només 33 dies després de la mort del seu amic Gustau Muñoz, assassinat al carrer de Fivaller (actualment Ferran), durant la Diada d’aquell any.

 

Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  4. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. 13 anys sense en Toni Lecha
  10. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid