El 3 d'abril de 1938 l'exèrcit feixista ocupava la ciutat de Lleida que ja havia estat bombardejada indiscriminadament mesos abans. Durant tres dies (entre la matinada del 31 de març i la mitja tarda del 3 d’abril) hi havia hagut una brutal batalla urbana, carrer a carrer i edifici a edifici, que es va saldar, segons algunes fonts, amb més de 1.000 morts a cadascun dels bàndols combatents. A mitja tarda del 3 d’abril, el comandament republicà ordenava el replegament de les tropes a l’altra banda del Segre i la voladura de tots els ponts de la ciutat sobre el riu. Amb els militars franquistes van entrar alguns civils pro-feixistes d'altres indrets de l'Estat espanyol amb carros que omplien amb el que anaven saquejant de les cases de la ciutat recentment ocupada.
El mateix dia de l’ocupació el règim franquista imposaria una terna d’autoritats entre les quals destacaven Valentín Martín Aguado, militar retirat i alcalde; Heraclio Hernández Malillos, coronel de la Guàrdia Civil, excap de policia de Barcelona i governador militar, i Pedro Martínez García, radical anticatalanista, excol·laborador del governador Martínez Anido durant els anys del pistolerisme de la patronal a Barcelona i delegat d’Ordre Públic. Serien els elements que passarien a dirigir l’aparell franquista de domini i repressió que desfermaria una cacera brutal contra persones d’ideologia republicana i catalanista i que, segons la investigació historiogràfica, se saldaria amb centenars d’assassinats i executats i milers d’empresonats, molts dels quals acabarien morint per inanició o malalties.
