L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme català en la lluita contra la dictadura del general Franco.
L'Assemblea de Catalunya es va constituir el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí (Barcelona) i ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya com a pas previ per a l'autodeterminació i la coordinació democràtica amb la resta de l'estat.
Amb el suport de la pràctica totalitat de les organitzacions polítiques del país (des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant per les diverses corrents nacionalistes, independentistes, socialistes i comunistes), i amb la participació de destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes de l'església, l'Assemblea de Catalunya es va organitzar a nivell nacional, regional, comarcal i local possibilitant així una amplia participació de la ciutadania compromesa amb la lluita antifranquista.
Durant la dècada dels setanta l'Assemblea de Catalunya va ser el principal marc de coordinació de la resistència contra la dictadura i va liderar i organitzar les principals movilitzacions populars de la època, amb un nombre incontable d'actuacions, autodisolent-se ja força avançada la transició política.
Per saber-ne més:
Un acte de l'ANC recordarà els 40 anys del naixement de l'Assemblea de Catalunya
Xirinacs, l'Assemblea de Catalunya i l'independentisme
