Dos ex–Maulets a judici onze anys després per denunciar la Constitució Espanyola

El dissabte 5 de desembre de 1998, unes hores després d'haver realitzat una xerrada de Maulets contra la Constitució Espanyola a Olot, dos dels oradors, juntament amb un assistent a l'acte van ser interceptats pels Mossos d'Esquadra a la carretera a la sortida de la població.
 
En el transcurs de la identificació d'aquestes persones els Mossos d'Esquadra, els comandaments dels quals anaven vestits de paisà, van escorcollar els dos vehicles i els seus ocupants, tots i totes ells joves independentistes. Els i les joves interceptats van demanar explicacions pel desmesurat desplegament de Mossos (si van arribar a concentrar al lloc dels fets almenys cinc vehicles policials) i van sol·licitar la identificació (número de placa) dels seus comandaments. A causa del procedir barroer amb què la policia estava realitzant els registres, una de les persones escorcollades va filmar els esdeveniments en vídeo, moment en el qual el sergent i el caporal dels Mossos van procedit a confiscar la càmera i a ordenar la detenció de tres dels deu ocupants dels vehicles.

Les persones encausades, dues de les quals aleshores eren militants de maulets, i una tercera persona que és un reconegut simpatitzant de l'esquerra independentista, que havien participat en l'acte anticonstitucional, van ser emmanillats i traslladats a les dependències policials d'Olot on se'ls va comunicat que havien estat detinguts sota l'acusació d'"Atemptat, resistència a l'autoritat i agressions greus". Paradoxalment,  els detinguts van ser els únics que van haver de ser atesos de diferents lesions l'Hospital Sant Jaume d'Olot.

L'endemà, diumenge, els tres detinguts, després de negar-se a prestar declaració  davant dels policies van ser posats en llibertat sense passar a disposició judicial, tot i que se'ls mantingueren els càrrecs. La policia no va retornar, la càmera de vídeo fins al cap de molts mesos. I La cinta on es va enregistrar el tracte rebut va ser manipulada de tal manera que totes les imatges dels fets foren degudament esborrades per la policia autonòmica.

A més, aquests foren els primers militants independentistes detinguts per la policia autonòmica que per aquells anys acabava d'iniciar el desplegament per la comarca d'Osona (1994) i pel nord del Principat de Catalunya. Amb tot, amb aquesta detenció ja van deixar entreveure quin seria el seu grau de compromís amb la constitució espanyola i amb l'estat espanyol i amb quin grau de bel·ligerància atacarien (usant falsedat documental arguments subjectius i manipulació de proves com és el cas) a tots aquells sectors socials i politics, com maulets que qüestionin la legalitat vigent del règim actual.

Ara, onze anys després d'aquells fets assistirem novament a un judici polític, en aquest cas, per denunciar el caràcter antidemocràtic d’una Constitució, l’Espanyola, que com hem vist amb el cas dels Referèndums, no solsament ens nega el dret a l’autodeterminació, sinó que a més, prohibeix que els Ajuntaments i els diferents Parlaments preguntin a la ciutadania i amenaça amb l’ús de les armes aquells que gosin desobeir.

Davant d’aquest fet, doncs, des de Maulets la Garrotxa i volem remarcar:
    •    Que la Constitució Espanyola és una eina d’opressió que fou forjada sota la influència de les forces armades, les quals imposaren un seguit de punts com són: la forma d’Estat monàrquic, el sistema capitalista, la manca de llibertat d’opinió i d’expressió, la negació del dret d’autodeterminació pacífica dels pobles oprimits de l’Estat, així com la carència absoluta de llibertats nacionals pel nostre poble.
    •    Que no pot ser democràtica una Constitució que conserva la figura anacrònica de la monarquia.
    •    Que el jovent dels territoris catalans sota domini espanyol no tenim cap altra sortida que combatre aquesta Constitució, jou de pobles i eina d’opressió, perquè el seu estat ni és social, ni és democràtic ni és dret.
    •    Que malgrat la repressió, el jovent independentista continuarem treballant, organitzant-nos i lluitant per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.