De la mateixa manera, l’increment mensual català ha estat un punt superior a l’augment de l’1,59% estatal. L’espoli fiscal i la manca de competències en matèria laboral i socioeconòmica, doncs, han provocat novament una major afectació de la crisi al nostre país i a la seva classe treballadora, fins al punt de fer necessari un marc laboral propi per poder fer-hi front efectivament i avançar cap a un model productiu i social adequat a les pròpies característiques, necessitats i possibilitats.
D’aquesta manera, es pot observar com a les Illes Balears i Pitiüses és on l’atur ha crescut més aquest novembre (més d’un 10%), tot i que l’increment patit a Girona també ha estat destacable (del 4,9%). En termes anuals, a la província on més ha crescut (també a nivell estatal) ha estat de nou Castelló, amb un 57,95%, seguit de Lleida (45,58%) i València (41,94%).
Quant a col·lectius, tal com ja es destacava en mesos anteriors, la diferència entre l’increment de l’atur masculí i femení tendeix a reduir-se, fins al punt que l’augment mensual ja és superior per a les dones i la diferència anual ha disminuït dels 20 als 8 punts, en tan sols 2 mesos. Pel que fa a la gent jove, aquestes dades mostren un increment menor al general, malgrat que aquesta dada és enganyosa, ja que la majoria de joves no hi consten, ja que no s’inscriuen als serveis públics d’ocupació (per trobar-los inútils per cercar feina i per no tenir accés a prestacions), motiu pel qual la xifra de joves desocupats/des es dispara en les Enquestes de Població Activa (EPA) trimestrals. Finalment, quant a la població immigrada, aquesta ha patit un increment de l’atur del 48,69% anual, als Països Catalans, i amb 221.846 aturats/des ja suposen gairebé un 20% de la població sense feina del país.
És interessant observar com, tal com ocorria el mes anterior, bona part de l’atur s’ha degut a la destrucció de llocs de treball en el sector serveis, ja que 22.381 dels i les 28.383 nous/ves aturats/des provenen d’aquest. Igualment, en termes anuals, el sector serveis ha aportat 164.775 nous/ves desocupats/des, el que suposa un increment del 34,91% de l’atur del sector. Per la seva banda, també anualment, la construcció ha deixat sense feina 71.776 persones (augment de l’atur del sector del 53,47%) i la indústria ha acomiadat 50.099 persones (amb un increment de l’atur del sector del 34,2%). En bona mesura, doncs, la crisi ja s’ha abocat al sector terciari.
De la mateixa manera, cal destacar que un 88,62% dels 321.240 contractes firmats el novembre als Països Catalans eren temporals, a la vegada que 307.919 persones que es troben a l’atur no perceben cap tipus de prestació o subsidi, segons les dades del ministeri (una xifra que es pot elevar fins al mig milió, si fem cas de les dades de l’última EPA).
Per tal de superar aquest increment i consolidació permanent de l’atur, cal un profund canvi de model econòmic que, tal com ja va denunciar la Intersindical-CSC, no s’assolirà amb la Llei d’Economia Sostenible, la qual és excessivament limitada i mancada de mesures efectives. Pel que fa al sindicat nacional i de classe, es poden trobar aquí les seves propostes per superar l’actual crisi, entre les quals s’hi inclouen no aprovar cap ERO sense acord sindical, augmentar les prestacions socials i la despesa en sanitat i educació, imposar un sistema fiscal realment progressiu i que carregui sobre les rendes altes, impulsar el sector públic com a element cabdal de l’economia (incloent la participació en les finances, la indústria, l’energia...) i avançar cap a l’edificació d’un Marc Català de Relacions Laborals que eviti els greuges que patim com a nació espoliada i sense competències reals per garantir el progrés econòmic, el benestar social i els drets laborals.
