Abans d'arribar a la porta de l'edifici de La Nau, un grup de policies
nacionals haidentificat els i les estudiantes i els ha escorcollat les
motxilles. Després han procedit a laidentificació de totes elles i
immediatament els han conduït a un carrer paral·lel a La Nau, on han
estat retingudes una llarga estona. Durant aquests moments la repressió
ha sigutexagerada; tot i que ja havien tornat els DNI a les estudiantes
i estudiants, els han prohibitabandonar el lloc, arribant a identificar
i retindre a persones que passaven per aquest carrer.Han intentat
“colar” una denúncia per desordres públics com si fóra una acta
d'incautació deles pancartes a una de les persones identificades per
tal que la signara, cosa que s'ha negat afer.
Els agents nacionals de la policia espanyola han mostrat en tot moment una actitud autoritària
extremada, negant l'ús del català a les persones identificades i reaccionant violentament quan se n'adonaven que algú trucava per telèfon o apuntava els seus números de placa, fettotalment legal en una situació de retenció. Després han fet un cordó policial al voltant del'edifici de La Nau, amenaçant les persones identificades amb multar-les i detindre-les si
intentaven apropar-se.
extremada, negant l'ús del català a les persones identificades i reaccionant violentament quan se n'adonaven que algú trucava per telèfon o apuntava els seus números de placa, fettotalment legal en una situació de retenció. Després han fet un cordó policial al voltant del'edifici de La Nau, amenaçant les persones identificades amb multar-les i detindre-les si
intentaven apropar-se.
Cal remarcar que una de les persones identificades i retingudes era un dels representants delsestudiants a Consell de Govern i que estava convidat pel mateix Rector de la Universitat aentrar a l'acte, cosa que no ha pogut fer ja que la Policia Nacional li ho ha impedit ambamenaces.
Mentre que la pròpia Universitat prohibeix els i les estudiantes a entrar a les seuesinstal·lacions utilitzant les forces policials repressives de l'Estat espanyol, dins La Nau, l'acte,carregat de solemnitat, emotivitat, color i música, ha succeït sense cap inconvenient. El Rector, Francisco Tomàs i Vert, ha remarcat, amb un perfecte català, la seua “voluntat de diàleg amb les veus discrepants amb el Procés de Bolonya”; mentrestant, al carrer, la Policia Espanyola, negant l'ús del català amb un horrible castellà, ha fet fóra els estudiants de la pròpiaUniversitat amb amenaces i violència. Tomàs també ha remarcat la feina feta pel seu equiprectoral per “fomentar una societat més lliure, més igual, més justa i respectant la nostracultura”; mentrestant, el nou grau d'Història elimina les assignatures d'Història del País
Valencià. També s'ha referit al Procés de Bolonya com “una tasca col·lectiva de tots els agents de la Universitat” (potser es referia al agents de policia, que ja els senten com a seus);mentrestant, els estudiants i les estudiantes, que representem més del 50% de la comunitatuniversitària, no hem tingut ni veu ni vot en aquest Procés, i menys ara, quan es compleixen sis mesos des que el Vicerrector de Convergència Europea i “Qualitat”, Antoni Ariño, va dir quecomençaria una roda de contactes amb els representants dels estudiants per parlar de Bolonya, cosa que encara no ha fet. A la fi del seu discurs, el Rector, que acaba el seu mandataquest curs, s'ha despedit dient que se'n va amb la consciència tranquil·la d'haver deixat una Universitat millor, i amb la confiança de saber que la comunitat universitària està cohesionada.
Quan la Policia Nacional prohibeix que els estudiants entren a la seua Universitat, quan esmanifesten més de 15.000 persones pels carrers de València, quan la Universitat denuncia els seus propis estudiants, els fa passar hores detinguts i els porta a judici per delicte, quan elmoviment contra l'EEES guanya les eleccions amb el major índex de participació de la història (més que quan vosté va ser elegit Rector): Francisco Tomàs, ni ha deixat una Universitatmillor, ni la comunitat universitària està cohesionada. A més, al seu discurs ha dit: “sabem fer coses, i sabem fer-les molt bé”. Si es refereix a que sap reprimir les veus contràries a aquestProcés neoliberalista i antidemocràtic, torna a tindre la raó: és el que millor sap fer.
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans denunciem fervorosament l'actitud autoritària i repressiva amb els estudiants i estudiantes, tant de les forces de “seguretat” del'Estat com de la pròpia Universitat.
