Més de mig miler de persones es manifesten a Esplugues de Llobregat contra el Pla Caufec

El Pla Caufec o porta de Barcelona, batejat així pel tripartit és un projecte urbanístic sobre 234.000 m2 al municipi d'Esplugues de Llobregat, tocant al parc de Collserola. La part més extensa es troba tocant al barri barri de Finestrelles (a tocar de l’hospital Sant Joan de Déu), i l’altra elimina un dels punts verds del barri de Can Vidalet. El projecte preveu construir 16 blocs d'habitatges, dues torres d'oficines de 115 metres d'alçada, 4 blocs d’habitatges, 6 torres d’oficines (28 metres d’alçada), 3 torres d’habitatge a preu taxat o protegits, el centre comercial més gran de la zona nord de Barcelona i l’eliminació del poc patrimoni popular d’Esplugues (Can Casas, Can Tomba, Can Biel i Can Oliveres). El projecte també preveu 600 vivendes de luxe i ofereix la miserable quantitat de 120 habitatges a preu taxat i dos equipaments privats per maquillar el pla especulatiu.

El soterrament de les línies d'alta tensió ha estat l’excusa perfecte on s’agafen tots els participants de la trama immobiliària. Fecsa es va oferir voluntària per assumir els elevats costos de l’operació i el govern de Jordi Pujol es va saltar el PGM (Pla General Metropolità) i el terreny edificable va augmntar de 30.000 m2 a 234.000 m2.

Aleshores apareix la promotora SACRESA, que associada amb ACS (Florentino Pérez), que va iniciar una estratègia de pressions amb el vist-i-plau de l’Ajuntament. Més endavant es crear l’empresa Caufec S.A (formada per Fecsa, Cauval i Profesa) i s'entra en el ball de xifres i compensacions (1150 milions de guanys per l’Ajuntament, aportacions de SACRESA de 500 milions per portar el metro…). Toni Pérez, ex-alcalde d’Esplugues, és inhabilitat per prevaricació i Enric Giner, actual gerent amb un sou molt elevat, s’encarrega de convèncer a les associacions de veïns i exerceix la repressió amb els insurgents; d’altra banda, Pilar Díaz, actual alcaldessa, es converteix en l’aliada dels empresaris i segueix el projecte del seus predecessors . Tot i les protestes populars, el pla és aprovat el 2001 pel govern de Jordi Pujol i el 2004 pel govern Tripartit.