La CUP de Sabadell és una organització amb veterania. Ha disposat d’un regidor fa uns anys, per bé que sempre s’havia presentat dins altres projectes locals més amplis, com la CAIC o l’Entesa per Sabadell....Per primer cop us presenteu amb les vostres pròpies sigles. Quin ha estat el procés que us ha conduit fins aquí, perquè vareu sortir de l’Entesa?
-Per centrar-nos més en les tres darreres legislatures que defineixo com els anys del “bustisme”*, coincideixen amb la creació de l’Entesa, de la qual la CUP va ser-ne impulsora i cofundadora juntament amb altres moviments ciutadans i polítics, i que alguns de mica en mica van anar deixant el que representava el projecte. Des de transfuguismes varis, fins donar per assentat que la ideologia no era la que era. En canvi, la gent de la CUP varem continuar tirant endavant el projecte de l’Entesa fins que començaren alguns a posar pals a les rodes en els plantejaments i apostes més estratègiques. I sobretot, el desencís que ens va produir el fracàs, tot just fa quatre anys, del que varem anomenar el projecte “Alternativa de Ciutat”. Que no era altra cosa que buscar una major complicitat amb el teixit associatiu i els moviments socials. Alguns sectors que integraven l’Entesa varen posar reticències a aquests plantejaments, acompanyats d’una excessiva indefinició en segons quins punts programàtics. Tot això ens va conduir cap a un replegament en aquell moment. Després del nostre Congrés decidirem abandonar l’Entesa i conformar, aquest cop sí, una aposta estratègica amb tot l’entorn de l’esquerra independentista sumant sectors diversos entorn el programa de la unitat popular. Des de la CUP ens hem trobat que paral·lelament al replegament que teníem dins l’Entesa hem anat creixent.
Això suposa tot un repte. Sabadell no és una població qualsevol. Com ho afronteu?
-Com et comentava hem experimentat un creixement i se’ns ha apropat gent molt diversa interessant-se pel projecte d’esquerra independentista que representa la CUP. Realment, hi ha ganes de treballar. Ha arribat el moment que l’esquerra independentista marqui un perfil propi en el model de ciutat que volem i necessitem. I això, penso, ha estat tot un encert. Creiem que hem consolidat un projecte polític propi en molts sentits.
Amb el lema “Sense embuts”, la campanya serà una mostra de les formes de fer política des de la base i fora del consens que s’estila entre els partits parlamentaris. L'eix central del programa és la lluita contra la crisi a partir de combatre els seus culpables i les seves causes. Així, presentem una bateria de propostes en ocupació, habitatge, serveis públics i mobilitat al servei de les classes populars, penalitzant els grans propietaris que han afavorit el joc de l'especulació, i trencant així el silenci i la impunitat que gaudeixen els poders fàctics i denunciant les ambigüitats d'una classe política ja esgotada que porta 30 anys gestionant les engrunes del poder.
Demanarem, per altra banda, a la resta de candidatures transparència de cara als electors, tant en l'aspecte de despeses de campanya com en els pactes postelectorals. Nosaltres ja ha fet públic que la campanya té un pressupost de 7.500 euros i també que no farem alcalde, ni per activa ni per passiva, a Manuel Bustos ni a cap altre membre de la llista del PSC.
Heu intentat conformar una coalició amb altres forces, en concret amb l’Entesa, em penso.
-Érem conscients que una part important del programa i propostes concretes a nivell municipal, doncs, les compartim amb altres projectes (en especial amb la mateixa Entesa). La CUP en això hem estat transparents. Per això mateix varem iniciar converses per proposar una coalició d’iguals, amb mesos de llargues negociacions entremig...però bé, dos no s’entenen si un no vol. En qualsevol cas, tot aquest procés ens ha permès enfortir els lligams amb els àmbits socials i moviments populars de la ciutat.
En aquest sentit, què aporta la CUP que no aportin altres llistes que igualment
se’n reclamen d’esquerres, fins i tot independentistes?
-Doncs mira, una de les diferències –i penso que és un aspecte de pes- és el caràcter absolutament democràtic i de base de la pròpia elaboració del nostre programa. Llavors, les nostres propostes, el nostre programa i la nostra manera de fer no s’entenen si no estan amb una simbiosi molt estreta amb les diferents entitats de la ciutat, sobretot amb les que aposten realment per un canvi i una transformació de Sabadell en una ciutat bolcada en els interessos de les classes populars i en la construcció nacional. Fer de Sabadell una ciutat més democràtica, solidària i justa.
D’aquí les diverses taules programàtiques i de debat per definir els eixos del vostre programa de transformació...
-Sí, hem dedicat força mesos per trobar-nos amb diferents col·lectius com entitats vinculades amb el territori com la Unió Excursionista de Sabadell, l’ADENC. O amb d’altres que tracten amb les comunitats de població immigrada. Hem definit amb un munt de col·lectius 10 mesures a nivell econòmic per incidir en la realitat de Sabadell. També aspectes culturals, de democràcia participativa, etc. Hem intentat de buscar el màxim consens. No es tracta tant de definir propostes concretes, que en aquest sentit ha estat un procés obert en tot moment, sinó que les eleccions són un pas més dins tot un procés de lluita. Des de l’endemà mateix de les eleccions el programa segueix obert per a noves aportacions, debats, etc. És amb aquesta perspectiva que hem elaborat un programa molt més sòlid i que aplega tots els aspectes i lluites que hi ha a la ciutat. Des d’una vesant social, econòmica, política, democràtica...
Des de l’actual configuració del govern municipal, cap on va Sabadell?
-Creiem que després de 12 anys de govern PSOE amb Manuel Bustos, Sabadell ha quedat amb el cul a l’aire. I a la ciutat li cal una rebolcada democràtica. Venim de tres legislatures amb l’alcalde Bustos on s’ha vist de tot. Des d’un alcalde en solitari, fins conformant majories amplíssimes amb un quadripartit (PSC, ICV-EUiA, ERC i CiU). Majories que han anat evolucionant seguint interessos partidistes que han hagut de gestionar l’estil dèspota, provocatiu i repressor de l’alcalde. Recordem els casos Bemba, el cas del Zoo...i una mica per salvar els diferents vaixells van anar caient ara un, després l’altre. I aquesta darrera legislatura ens hem trobat amb una coalició de facto PP-PSOE. Tot i que Bustos governi en solitari ha comptat amb el suport del Partit Popular, els necessita. Creiem que Sabadell està absolutament estancada. És un model caduc. No aporta res, perjudica greument la democràcia local, els drets socials...perquè recordem que totes aquestes retallades que ens vénen aquests últims mesos de la Generalitat i l’Estat, no són pas noves. Són un projecte que ve de molt enrere. Fa no gaires mesos l’alcalde Bustos va iniciar la privatització de la gestió del cementiri. La resta de serveis els tenim privatitzats a Sabadell,...per tant, coneixem bé els sabadellencs i sabadellenques les polítiques neoliberals portades per aquesta coalició PP-PSOE. Coalició que li ha anat molt bé a en Bustos, qui va permetre en una ocasió fins i tot canviar el sentit de vot del regidor del PP, el senyor Soriano, -d’una abstenció per un de favorable- a favor d’un conveni que donava la titularitat al consistori del Castell de Can Feu, a proposta del grup socialista i que comptava amb l’oposició de tota la resta de grups.
Sabadell ha estat polèmica en
moltes ocasions per emmordarçar el seu Ajuntament la veu de les entitats i
d’amplis sectors socials...
-Per això mateix incidim molt en mesures que creiem han de servir per escombrar tot aquest estil Bustos de la ciutat. Quan tractem de “democràcia participativa i transparència municipal” al nostre programa, estem proposant la reducció dràstica dels càrrecs de confiança (una vintena) i de bona part de la propaganda i del protocol. Una reducció del 80% tant dels càrrecs polítics dintre l’Ajuntament com dels pressupostos en propaganda municipal, del tot inútils i innecessaris. Inútils com els mateixos càrrecs de confiança, la depesa anual dels quals puja més d’un milió tres-cents mil euros. Bustos ha convertit molts d’aquests càrrecs en funcionaris, afavorint el clientelisme.
Un altre punt clau que ens permet de veure la complicitat de la classe política sabadellenca, tots fent pinya per no reduir els sous. En canvi nosaltres sí que plantegem una reducció dràstica de sous, dietes i gratificacions, especialment dels regidors que governen. Estem parlant de sous de 6.000 i 7.000 euros mensuals, més dietes i assistències a plens, consells d’administració, etc. Despeses innecessàries com els 4 ó 5 guàrdies de seguretat que sempre envolten a l’alcalde. Reclamem també una política de contractacions i adjudicacions, sobretot en obres vinculades a la construcció, absolutament transparent i fiscalitzadora.
Potser que avisem a l’amic Bartu Muñoz, de Santa Coloma de Gramenet, que ens expliqui que en sap de Sabadell...
-El que tenim clar és que una gestió opaca i poc transparent en tot un munt d’anys, com la política que ha portat a terme en Manuel Bustos, ha facilitat l’amiguisme, el qual li plantarem batalla de manera dràstica i fulminant, peti qui peti. Curiosament el senyor Manuel Bustos i Garrido és el nebot del senyor Melquíades Garrido, un dels constructors més...diguem-ne... acabalats de la ciutat. I justament, poc després que el senyor Bustos obtingués l’alcaldia l’any 1999 el senyor Melquíades va entrar dins l’òrgan gestor de VIMUSA, l’organisme que promociona els habitatges municipals, adjudicant l’Ajuntament diverses obres als organismes que presidia l’oncle de l’alcalde i els seus socis.
O també unes irregularitats en la concessió d’un centenar de pisos tutelats per a gent gran. A part de 17 pisos que es van concedir a persones que ja disposaven d’una altre habitatge o incomplien certs requeriments que exigeix la llei,...resulta que hi havia dos habitatges a familiars de càrrecs polítics. En concret un per l’oncle de la regidora de Serveis Socials, la Maria Ramoneda. I el segon per la mare de la cunyada de la Rosa Graells, la cap de Serveis Socials.
D’això en dieu “Estil Bustos” a Sabadell....
-A banda de poca transparència municipal, el que representa aquest home és repressió contra el jovent i àmbits socials que lluiten i un rígid control polític... m’atreviria a dir que amb amenaces i coaccions a entitats. Són corrupteles. Són grans sous i grans despeses, molts canapès i fotos públiques.
M’ensumo que és un paio que ha sabut esquivar, per ara, tots aquests processos que han esquitxat a tants membres de l’aparell del Partit Socialista. Tenim una estructura municipal al servei dels aparells grisos i institucionalitzats dels partits del sistema que viuen dels seus privilegis i de repartir prebendes que obtenen a canvi de mantenir-se callats i al marge de tota reivindicació, sinó de silenciar-les o ofegar-les. Hem de fer molta neteja, molta.
Entrem més en la proposta programàtica. Què més proposeu en participació ciutadana?
-Dissolució dels consells de districte i altres falsos òrgans dits de participació que tenim a la ciutat. És a dir que no serveixen per a res. Qui dirigeix les polítiques en els barris ni escolta ni recull mai les demandes veïnals, a banda que aquestes no són vinculants. Nosaltres els substituirem per mecanismes molt més àgils de participació que permetin definir i seguir molt més clarament tots els projectes de ciutat. També proposem d’abolir les Ordenances cíviques per establir mediacions comunitàries, educadors de carrer... Creiem que en política de comunicació cal una reestructuració en profunditat de Ràdio Sabadell i altres mitjans públics, anul·lar els convenis milionaris que ha subscrit l’Ajuntament amb mitjans privats, com ara Canal Català –assegurant-se d’aquesta manera l’alcalde una finestra on intervenir regularment-... mesures que en conjunt formen part de la necessària regeneració democràtica que cal impulsar. I un punt on volem incidir especialment és en la reforma i democratització profunda de la Policia Municipal, una qüestió que sovint es tendeix a evitar. Nosaltres en volem parlar. Creiem que cal definir molt bé quines són les tasques que fa la policia local...
Un tema sovint no tractat per l’esquerra i menys encara per l’esquerra independentista.
-Sí, ens hem atrevit a fer-ho. Creiem que la policia municipal s’ha de centrar en la pacificació del trànsit i garantir els drets dels vianants. Així com en l’assistència i en la informació general i sobretot en la persecució de delictes –para atenció- contra drets fonamentals: violència de gènere, racista i contra els infants. Persecució de delictes ecològics i contra la salut pública. Contra delictes econòmics i d’explotació laboral que és absolutament important abordar això en els temps que corren. A Sabadell tenim molts casos coneguts de sobreexplotació en vàries empreses. Caldria que la policia se centrés en aquests casos i que tinguessin un paper molt més important a l’hora de garantir la seguretat de locals i espais públics en detriment de la seguretat privada, que sovint es contracta pel mateix Ajuntament.
Unificar la responsabilitat i control polític de la policia, què voleu dir amb això?
-Unificar el control polític sobre tot el conjunt de cossos que operen en el municipi de Sabadell en la Junta Local de Seguretat. I paral·lelament crear un Observatori ciutadà independent que permeti gestionar tota aquesta seguretat ciutadana i fiscalitzi les actuacions policials, depurar responsabilitats en casos d’abusos, etc. Per últim exigim la dissolució de la Brigada d’Intervenció, mer òrgan repressiu en aquesta ciutat.
A Sabadell, una ciutat eminentment obrera i popular,...cal prioritzar l’economia al servei de les persones, de les classes populars...
-Per suposat. Som perfectament conscients -i no ho volem perdre mai de vista- que vivim en un sistema global anomenat capitalista que és el causant de bona part de les desigualtats i injustícies que patim. Hem de tenir-ho present de cara a transformar-ho. L’actual crisi econòmica ens ha portat a les classes treballadores a patir nous atacs. Mentre que moltes coses no depenen de Sabadell, sí que creiem que aspectes referents a la defensa del dret al treball, a l’habitatge, a l’educació i a una sanitat digna es poden fer o incidir des de la nostra ciutat. Els sectors dominants estan aprofitant aquesta crisi per avançar en un model ultraliberal econòmic i, per tant, creiem que cal atacar-lo des de l’arrel. El que podem fer des dels municipis és la municipalització dels serveis públics que darrerament s’han externalitzat i que gestionen en la seva pràctica totalitat empreses privades. Sobretot ens centrem en un parell, com som els serveis d’aigua i de recollida de residus: la CASA i SMATSA. Un altre dels àmbits és la gestió de les zones blaves, empreses que obtenen milions en beneficis i que l’Ajuntament només obté una petita part. Oposició als EROs en general i en cas de fallida, transformació d’aquestes empreses en cooperatives o municipalitzar-les. Donar preferència en ajuts, cessió de locals, promoció a través de fires, etc a les empreses cooperativistes. I politiques de suport als col·lectius més afectats per aquesta crisi com són els aturats. En aquest sentit crear un carnet d’aturat que permeti un transport públic gratuït a la ciutat, llibres escolars gratuïts i altres bonificacions que ajudin a tirar endavant les famílies que estiguin patint l’atur. Seguint l’atenció als treballadors en atur, proposem la unificació del Servei d’Ocupació Català i el servei d’ocupació del Vapor-Llonch, una duplicitat que fa que no sigui gens efectiu la generació d’ofertes de treball. Posarem en marxa tallers i cursos de formació que siguin realment necessaris a la Ciutat com els serveis d’atenció domiciliària. També de cara a salvar el Rodal i la producció agrícola del Parc agrari, si cal, oferirem cursos en aquest sentit. També defensarem el caràcter social de les caixes d’estalvi i exigirem d’aquestes el seu compromís amb l’economia local.
L’habitatge és un altre dels grans punts, òbviament....
-Si volem garantir unes polítiques en favor dels drets socials, el dret a l’habitatge, juntament amb el dret al treball, és un dels seus pilars. Amb els interessos especulatius que han assolat Sabadell en els darrers anys, s’ha arribat a un punt crític. Hem comptat pel cap baix que hi ha uns 10.000 pisos buits. Nosaltres des de fa una colla d’anys hem denunciat l’urbanisme a la carta que es practicava en aquesta ciutat. No té ni cap ni peus que existeixin 10.000 pisos buits per una banda i es practiquin dotzenes de desnonaments a la ciutat, deixant famílies literalment al carrer. Proposem la penalització dels pisos buits, sobretot els que estan en mans de constructores, bancs i caixes amb un recàrrec del 50% en el rebut de l’IBI. I tendirem a recuperar pisos de protecció social, amb un lloguer accessible, de bona part d’aquests pisos buits. No pot ser que els pocs pisos protegits que tenim siguin amb lloguers de 500 o 600 euros, o més, mensuals. Això de política social només en té el nom...
No hi ha política social, sense
una sanitat per a tothom i de qualitat...
-A Sabadell ens cal estendre de forma massiva els serveis d’atenció domiciliària com a primera mesura. Calen molts més Centres de dia i pisos assistits i llars per la gent gran i que hagi una bona oferta pública i assequible, perquè sovint ens trobem que l’oferta és privada i amb un preu desproporcionat. Recordo una lluita de fa molt de temps com era la necessitat de reobrir la Clínica l’Aliança. Quan es va aconseguir, aquesta ho va fer com a clínica privada. Llavors la lluita va passar a que els 120 llits que té fossin d’ús públic. Doncs la CUP exigim que tots els llits a Sabadell han de ser d’ús públic i si cal proposarem la municipalització de l’Aliança.
I tampoc hi ha política social sense la defensa d’una escola pública...
-I de qualitat, com ha de ser. Però m’agradaria en aquest punt incidir en un aspecte que a Sabadell hem de tractar amb celeritat. I es la defensa de les escoles bressol. El senyor Bustos se n’enorgulleix d’haver-ne construït tantes. Bé, doncs actualment a Sabadell en tenim 12 de públiques, tant sols 1 de la Generalitat, i 27 de privades. Llavors, tot això vol dir que s’ofereixen tant sols 2.600 places a tota la ciutat, quan hi ha un total de 7.700 infants menors de 3 anys a la ciutat. Només 1 de cada 3 infants pot anar a una escola bressol. Però es que tant sols 1 de cada 7 pot anar a una de pública. I per territoris veiem que són els barris més populars –i amb més presència de nouvinguts- on estant més mancats de places. Denunciem la política d’externalitzacions de serveis com els menjadors escolars, les retallades pressupostàries al model públic d’ensenyament que no fan més que precaritzar llocs de treball i beneficiar l’empresa privada.
En aquest apartat, si em permets, també voldria destacar la nostra denúncia a la manca absoluta de cursos inicials de català a la ciutat. L’oferta és absolutament pèssima. Aconseguir una plaça en una escola per estudiar català inicial és una odissea i sovint cal anar a cercar-la fora de la ciutat. I es bàsic donar una certa atenció a tots els barris en aquest aspecte per donar majors oportunitats a la comunitat immigrada arribada en els últims anys...Com volem que s’integrin a la nostra ciutat i puguin compartir i gaudir de la vida cultural i associativa si no som capaços de garantir un mínim de cursos de català. Paral·lelament, fomentarem el co- aprenentatge amb les parelles lingüístiques, etc. Entenent tot això com una part de la promoció del català com a llengua preferent i vehicular d’acollida, d’ús social i convivència.
Sabadell necessita guanyar espai públic, defenseu...
-Sí, i es necessari que ho faci a través de potenciar el que anomenem eixos cívics. La pacificació de certs carrers, avingudes d’arreu de la Ciutat –no només del centre- que permeti tenir uns espais lúdics, culturals, comercials que facilitin una vida molt més còmoda, més tranquil·la, un desplaçament més fàcil sobretot a peu i amb bicicleta. I lliguem tot això amb la mobilitat, invertint en el que diem la jerarquia viària: vianants i bicicletes primer, seguit del transport col·lectiu i finalment vindria el privat. Millorar moltes de les línies saturades dels autobusos, creant línies noves, modificar-ne les rutes, sobretot a partir de quan tinguem les noves estacions de tren vinculant, d’aquesta manera, les distintes estacions. La CUP seguim apostant per una línia que permeti connectar-nos amb el Vallès Oriental i comarques veïnes sense haver de passar sempre per Barcelona. Com el ramal proposat pel Col·lectiu Sabadell-Cruïlla. No té cap mena d’explicació que dues capitals de comarca –Sabadell i Granollers- d’una zona com el Vallès no puguin estar connectades per tren d’una forma fàcil. La nostra aposta pel tren va lligada pel nostre rebuig frontal al IV Cinturó, un gran projecte faraònic de destrucció massiva, que ens destrueix el poc rodal que ens queda i fomenta encara més el transport privat.
En un altre capítol del vostre
programa parleu d‘una cultura viva, participativa i protagonista...
-La possibilitat de crear cultura i d’expressar-la segueix a Sabadell sent insuficient i resta molt controlada pel govern Bustos. Hem d’apostar pel mateix teixit associatiu arrelat als barris com a generadors d’espais de cultura i protagonistes de la vida cultural sabadellenca, fins i tot per garantir-ne les infraestructures necessàries. Una revitalització cultural a la ciutat passa en general per qüestionar el model d’oci i lleure que ha d’anar vinculat amb el que creiem que ha de ser la cultura; un model més integrador, creatiu i de qualitat. A Sabadell tenim la famosa ‘zona hermètica’ que és un model d’oci consumista. Ben allunyat del que defensem: un model dinàmic, proper i que potenciï més la cultura catalana. La nova zona d’oci que s’està impulsant cap a Sant Pau de Riusec, on ha d’anar el Parc empresarial, l’Ikea, el Leroy Merlin, etc s’instal·laran noves macro-discoteques o les que es traslladaran de l’actual ‘zona hermètica’. Compartim i donem suport a les reivindicacions dels veïns de Gràcia en benefici d’un barri més tranquil, però aquest trasllat de la ‘zona hermètica’ al costat d’aquest nou polígon no és la solució. El que hem de fer es replantejar-nos seriosament el model d’oci. Reconvertir alguna d’aquestes naus en espais on es permetin assajos, noves sales de cultura...però d’una producció cultural d’un altre tipus. Com recuperar la música en viu, que ara per ara es molt difícil de programar.
Quin és el perfil dels candidats que us presenteu en la llista?
-Estic força orgullós de la llista que hem arribat a conformar. Representa molt bé qui som la CUP de Sabadell i el conjunt del teixit associatiu més compromès. Més de la meitat de les persones que conformen la llista no són militants de la CUP, són independents procedents d’entitats que treballen per la cultura, per la defensa del territori, gent vinculada en el projecte del Casal Independentista. Gent que s’implica en col·lectius antisexistes com Justa Revolta, com la Maria Mena, 3ª en la llista. Gent vinculada al moviment veïnal com Ernest Espinós, jubilat, 2ºn de la candidatura i durant força anys president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell. Cooperativistes, activistes en defensa per un l’habitatge digne, en lluites laborals, en la Plataforma Antifeixista, en esplais, associacions. Hi ha un elevat component de persones joves –no exclusivament, però en són força majoria- i tanca la llista en Xavier Oca ex regidor. Una llista jove, dinàmica, amb ganes de fer política d’una altra manera, de dir les veritats a l’Ajuntament i de transformar el nostre municipi.
Imprimir
