Així mateix, va ser un dels instigadors que va pugnar més fort perquè els autors castellans fossin presents a la Fira del Llibre de Frankfurt dedicada a la literatura catalana. Per un costat, promou la literatura en espanyol i de l'altre censura la música en català, tota una declaració d'intencions per al titular de qui dependrà durant aquesta legislatura la cultura catalana. En aquest sentit, caldrà veure com aplica Mascarell la Llei del Cinema.
Un conseller de Cultura que no ha fet gaires dictats
Estem acostumats que les autoritats del país no excel·leixin precisament pel seu domini de la llengua catalana. Però aquest fet és més greu quan es tracta de la persona de qui depèn la plena normalització del català, en el nostre cas el conseller de Cultura. Si a tothom se li hauria d'exigir un domini ample del català, en el cas del conseller de Cultura amb més motiu. A banda que les seves intencions són oposades a aconseguir una dignificació plena de la llengua, la seva manera d'expressar-se també ho posa de manifest. Només cal fer un cop d'ull al seu compte de Twitter, on hi trobarem abundants faltes d'ortografia, com "denuncia" -en una piulada sobre Joan Solà, per més inri-, "pais", "pasions", "esplèndit", "magnific", "compromis", "trencadis" "innaceptable", "enorabona", "lleguir", "avançi" i "forçes".
Tota una declaració d'intencions per un conseller que ja ha anunciat que es treballarà "per un cultura oberta i de qualitat". Oberta, per mala sort, ja sabem què vol dir, i no beneficia precisament el català.
