Artur Mas deia aquest dilluns durant el jurament del càrrec que aspirava "a la plenitud nacional de Catalunya", mentre a fora del Palau de la Generalitat, la Plaça Sant Jaume bullia de crits d'"Independència". Segurament és aquesta demagògia i hipocresia neoconseravadora la que l'ha fet "arribar" -no "tornar", per ell- a la Generalitat.
Però l'equip de govern que ha arranjat posa al descobert les seves vertaderes aspiracions. Tant és així que ha posat un neocon liberal d'Esade al capdavant d'una cartera que es dirà Empresa i Ocupació (Francesc Xavier Mena), a Interior un conseller que el primer que farà és "revisar" les càmeres de les comissaries dels Mossos (Felip Puig), un membre de Foment del Treball i dirigent de la patronal de la sanitat concertada al capdavant de Salut que planteja, entre moltes altres coses, es els malalts paguin els àpats dels hospitals (Boi Ruiz), o bé un socialista a Cultura, la conselleria que ha de salvaguardar la tan maltractada cultura i llengua catalanes evitant les "crostes nacionalistes" que tanta aversió provoquen al PSC (Ferran Mascarell).
Responsable del recurs contra la consulta
Per si no n'hi havia prou amb el "canvi" de Mas, al capdavant de Justícia hi ha posat l'Advocada de l'Estat en cap de Catalunya, la dona que l'any 2009 va demanar la prohibició de la consulta popular independentista d'Arenys de Munt.
L'Advocacia General de l'Estat va presentar el setembre de l'any 2009 un recurs davant els jutjats de Barcelona contra la consult i el resultat va ser que el jutjat de Barcelona va suspendre l'autorització municipal del plebiscit. El magistrat va aconseguir posar obstacles a la convocatòria en considerar que aquest tipus de consultes eren competència exclusiva de l'Estat i no poden ser convocades per una organització, en aquell cas el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA). Tot això mentre prohibien un exercici de democràcia però permetien la manifestació que la Falange havia convocat per impedir la consulta.
Va col·locar un falangista com a advocat defensor de la prohibició
La trajectòria d'aquesta dona no s'acaba amb aquest recurs, ja que com a responsable de l'Advocacia de l'Estat va permetre que fos Jorge
Buixadé l'advocat que defensés davant els tribunals la prohibició de la
cessió d'un local municipal per a la consulta. Així, l'encarregat de recórrer contra el referèndum
en nom de l'estat espanyol era ni més ni menys que Jorge Buxadé, un
excandidat de la Falange Española de las Jons a les autonòmiques de
1995.
Buxadé representava l'Estat en el recurs interposat contra la decisió del
Ple municipal de donar suport a la consulta independentista.
Buxadé es va presentar com a número 7 a la llista de Tarragona de la
Falange Española de las Jons -partit que va organitzat una
contramanifestació el mateix dia de la consulta- l'any 1995 en les
eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya i un any després va ser
número 8 a
la candidatura de la Falange Española Auténtica per la demarcació de
Barcelona a les eleccions espanyoles.
En aquest document hi ha una relació de totes les actuacions de l'Advocacia de l'Estat essent-ne cap la nova consellera de Justícia de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Entra totes les actuacions hi ha la demanda de prohibició de la cessió d'espais locals per impedir la celebració de la consulta d'Arenys de Munt (pàg. 219).
Per saber-ne més:
