"Sentim ràbia i dolor per la indiferència del govern espanyol i del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, perquè hem estats testimonis d'un genocidi", ha declarat Terraza als mitjans de comunicació que l'han rebut a la terminal de l'aeroport canari.
Terraza, natural de la Jonquera, i Velázquez, de nacionalitat mexicana i resident a Catalunya, formen part de l'associació Resistència Saharaui i han estat dels pocs testimonis que han viscut des del principi la repressió que el Marroc està imposant al poble saharauí.
Les autoritats marroquines impedeixen l'entrada de periodistes a Al-Aaiun i expulsen els que aconsegueixen burlar la frontera, un fet que impedeix conèixer a fons el que succeeix al territori.
Terraza ha insistit que el Marroc està perpetrant un genocidi. "Hem escoltat els crits de la tortura, va ser la nit més llarga de la meva vida, i ara continuen havent persones torturades a les presons i a les comissaries", ha relatat l'activista catalana en baixar de l'avió. "S'ha fer una crida ben forta per aturar aquesta massacre", ha afegit.
Tan ella com Velázquez han estat pràcticament tot el temps amagats a al-Aaiun per evitar ser detinguts fins que les autoritats espanyoles els han tret del Sàhara. Terraza s'ha mostrat crítica davant la passivitat del govern espanyol i del Consell de Seguretat de l'ONU, que ha descartat investigar els fets tal com ha demanat el Front Polisari.
L'ONU decideix no obrir investigacions
Per altra banda l'ONU ha expressat la seva indignació per l'esclat de violència després de la compareixença de l'enviat especial de l'organisme per al Sàhara, Christopher Ross, i la versió del departament de pacificació de les Nacions Unides. L'organisme internacional, però, no s'ha compromès a obrir una investigació sobre els fets tal com demanava el Front Polisario.
El representant del Front, Ahmed Boujari, ha declarat que "deplorar el que ha passat no és suficient, al Sàhara Occidental hi ha passat una gran tragèdia".
250 persones reben Terraza a La Jonquera
Gairebé 300 persones s'han concentrat aquest dimecres a La Jonquera per donar la benvinguda a Isabel Terraza i Antonio Velázquez.
Puntuals a les 20h. tothom ha encès les espelmes, la plaça era revestida de centenars de cares amb la boca emmordassada símbol històric de la llibertat d’expressió, a les parets, als fanals, a les mans dels assistents, cartells que recordaven que, tot i que la Isabel i l’Antonio estiguin lliures del seu captiveri, el segon lema de la concentració pren plena vigència, i és la llibertat d’informació: el dret a informar i ser informats. Un dret pel qual la seva vida ha estat amenaçada.
Després d’escoltar per megafonia les primeres declaracions als mitjans de la Isabel Terraza en arribar a Gran Canaria, a les que denuncia el genocidi del que han estat testimonis i demana unitat per aturar-lo, han pres la paraula: la seva cosina Trini López, que aquests dies ha estat la portaveu de la família; i la germana de la Isabel, l’Anna, i han donat lectura el manifest.
El manifest lloa la tasca dels informadors, que no deixen de ser persones que amb la seva constància i valentia fan possible un fet que ara, en la societat de la informació, ens pot semblar tan natural, fàcil i accessible i és conèixer els fets que s’esdevenen al nostre entorn o a qualsevol indret del món d’una manera pràcticament immediata. Tasca però que moltes vegades els pot costar la vida o quasi, com és ara el cas.
El text també denuncia l’actitud dels països que no deixen exercitar aquesta llibertat d’informació, i que es salten la legalitat internacional i el respecte als drets humans. En aquest cas, el mur que el govern marroquí ha aixecat vedant l’entrada dels periodistes desplaçats.
Per acabar, el manifest mostra la indignació vers els governs com l’espanyol, el nord-americà o el francès que han estat incapaços de denunciar el bloqueig informatiu, i que aigualeixin la gravetat dels fets fent servir termes, com que “lamenten” o els “preocupa”. El manifest parla de la decepció vers l’estat d’espanyol que només ha posat fil a l’agulla en aquest rescat «fins que no s’ha vist pressionat per l’opinió pública, els mitjans de comunicació, la Generalitat i d’altres institucions». I ha demanat a l’executiu de l’Estat que «intervingui d’una forma decidida en la resolució del conflicte del Sàhara Occidental, d’acord amb la legalitat internacional i les resolucions de les Nacions Unides, doncs, moralment, té un vincle ineludible.»
I finalment, ha acabat amb una crida a la ONU perquè «garanteixi el respecte dels drets humans i de la llibertat d’informació al Sàhara Occidental, i a qualsevol lloc del planeta.»
{youtube}Yh9vUBRcd_M{/youtube}
{youtube}aG0ga00eI2o{/youtube}
Per saber-ne més:
Solidaritat amb el poble sahrauí
