Organitzades pel PEN Català, les jornades han posat de manifest que la intel·ligència artificial no és una tecnologia neutral ni immaterial, sinó que comporta un elevat consum de recursos, especialment d'energia i aigua, i pot reproduir desigualtats i discriminacions existents.
En la primera jornada, Joan Buades i Margarita Padilla van abordar el cost ambiental dels centres de dades i la necessitat d'exigir responsabilitats als governs i a les grans empreses tecnològiques. Per la seva banda, Simona Levi i Youssef M. Ouled van defensar la necessitat d'un control democràtic de la tecnologia i d'avançar cap a una veritable sobirania digital.
La segona jornada es va centrar en la creació literària i els drets d'autoria. Jorge Carrión i Llucia Ramis van reflexionar sobre els canvis que introdueix la IA en l'escriptura i el pensament, mentre que Jorge Corrales, Sebastià Portell i Eva Sòria van abordar els riscos per als drets dels creadors i la manca de transparència en l'entrenament dels sistemes d'intel·ligència artificial.
Les jornades es van cloure amb la intervenció de Laura Huerga, presidenta del PEN Català, i una actuació del grup de glosa Nyàmeres.
El debat ha situat al centre una qüestió de fons: qui controla la intel·ligència artificial, qui n'obté els beneficis i qui n'assumeix els costos socials, ambientals i culturals.
