Acció Cassandra es va presentar públicament el 5 de febrer de 2025 a l'Ateneu Barcelonès i, dues setmanes després, el 19 de febrer, a la Casa Golferichs de Barcelona, sota el lema «Som una nació. Actuem». Impulsada pels advocats Lluís Gibert i Josep Rosell i Fossas, la iniciativa va néixer amb l'objectiu de defensar jurídicament els drets individuals i col·lectius dels catalans i denunciar les situacions de discriminació nacional i lingüística.
Inicialment constituïda com un equip de juristes, l'11 de setembre de 2025 va iniciar una nova etapa amb la creació de l'Associació Acció Cassandra, amb la voluntat d'ampliar la seva capacitat d'intervenció judicial i promoure la participació ciutadana.
De la defensa del català a les responsabilitats institucionals
Una de les principals línies d'actuació de l'entitat és la defensa dels drets lingüístics. En aquest àmbit, ha intervingut en casos de presumpta discriminació a la Clínica Diagonal d'Esplugues de Llobregat, l'Hospital de Granollers, Correos Express i altres serveis públics i privats.
També ha impulsat denúncies contra expressions catalanòfobes en esdeveniments esportius i s'ha personat en procediments relacionats amb possibles vulneracions de drets fonamentals, com el cas dels 600 cantaires de la Sagrada Família.
L'activitat d'Acció Cassandra, però, va més enllà dels conflictes lingüístics. Una de les seves actuacions destacades és la querella presentada arran de l'accident ferroviari de Gelida del gener de 2026, en què va morir un maquinista en pràctiques. L'entitat s'ha personat com a acusació popular per investigar les possibles responsabilitats derivades de les deficiències de manteniment i seguretat de la xarxa ferroviària.
Paral·lelament, ha portat a les institucions europees la denúncia sobre la manca d'inversions a Rodalies i ha aportat un dossier amb més de 9.000 incidències registrades durant un any.
Altres actuacions destacades són les relacionades amb les presumptes irregularitats en la gestió de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i la defensa del patrimoni cultural català en el litigi de les pintures murals de Sixena.
Els primers resultats judicials
Des de la seva creació, Acció Cassandra ha obtingut diverses resolucions judicials favorables. Entre aquestes hi ha l'arxivament de la causa contra Maria Teresa Oliveras, denunciada arran d'un conflicte lingüístic en una fleca de l'Estartit, i les resolucions que han permès reobrir investigacions inicialment arxivades, com les de la Clínica Diagonal i Correos Express.
També ha aconseguit que s'admeti a tràmit la querella relacionada amb els 600 cantaires de la Sagrada Família i que se li reconegui la condició d'acusació popular en la investigació de l'accident de Gelida.
Tot i aquests avenços, bona part dels procediments continuen oberts i encara no disposen d'una resolució judicial definitiva.
El reconeixement internacional de la nació catalana
Més enllà de les actuacions judicials concretes, Acció Cassandra planteja una estratègia destinada a aconseguir el reconeixement jurídic internacional de la nació catalana com a subjecte col·lectiu de drets.
L'entitat reivindica el Primer d'Octubre de 2017 com un exercici del dret d'autodeterminació i proposa impulsar estructures de representació jurídica pròpies davant d'organismes internacionals, desvinculades de les institucions autonòmiques i dels partits polítics.
En aquesta línia, ha promogut els Cercles Cassandra, espais d'organització territorial que pretenen ampliar la participació ciutadana en la defensa dels drets nacionals, la llengua i les iniciatives de l'associació.
Ressò als mitjans de comunicació
Les actuacions d'Acció Cassandra han tingut ressò en mitjans digitals com VilaWeb, ElNacional.cat i El Món, que han informat de les seves denúncies i dels procediments judicials que impulsa.
Aquesta cobertura s'ha concentrat principalment en els conflictes lingüístics, els casos de catalanofòbia i les actuacions relacionades amb Rodalies i la DGAIA, mentre que la proposta de reconeixement internacional de la nació catalana ha tingut menys projecció informativa.
En menys de dos anys, Acció Cassandra ha passat de ser una iniciativa impulsada per dos advocats a constituir-se en una associació que combina l'actuació judicial, l'organització territorial i la reivindicació dels drets col·lectius de la nació catalana.
Seguiment als mitjans de comunicació digitals
VilaWeb
7 de setembre de 2026
7 de setembre de 2026. Informa de l'admissió a tràmit de la querella presentada per Acció Cassandra i de l'obertura de diligències judicials.
ElNacional.cat
8 de setembre de 2026
8 de setembre de 2026. Explica la resolució favorable al recurs presentat per Acció Cassandra sobre les presumptes irregularitats de la DGAIA. L'article és en castellà.
Elmon.cat
Acció Cassandra impulsa una campanya massiva de reclamacions a Rodalies
13 de novembre de 2026 És una notícia especialment recent, sobre la campanya perquè els usuaris de Rodalies presentin reclamacions administratives.
Querella d’Acció Cassandra contra Movistar Plus per catalanofòbia
22 d'octubre de 2026 Sobre els càntics al Santiago Bernabéu i la seva difusió televisiva.
Acció Cassandra denuncia el Banc de Sang de Palma per catalanofòbia d’un metge
19 de maig de 2026. Un cas de presumpta discriminació lingüística a les Illes Balears.
Denúncia penal contra un metge del Sagrat Cor per negar-se a atendre una pacient en català
13 d'abril de 2026. Un altre cas relacionat amb els drets lingüístics en l'àmbit sanitari.
Com a fonts de referència de l’entitat, tenim el web oficial d'Acció Cassandra
i la seva relació d'actuacions judicials
