El filòleg, romanista i catalanòfil alemany Tilbert Dídac Stegmann, conegut com a Til Stegmann, ha mort als 85 anys. Considerat un dels principals difusors de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a Alemanya, deixa una extensa trajectòria acadèmica i un llegat de compromís amb el reconeixement internacional de Catalunya. La seva mort s'ha conegut aquest dilluns, 26 d'octubre.
Nascut a Barcelona l'1 de setembre de 1941, fill de pares alemanys, Stegmann va viure a la capital catalana fins als deu anys. Paradoxalment, no va descobrir plenament la llengua catalana fins molts anys després, quan va tornar a Barcelona a finals dels anys seixanta per fer recerca a la Biblioteca de Catalunya.
Aquell retrobament amb la llengua pròpia de la ciutat on havia nascut va marcar profundament la seva trajectòria personal i intel·lectual. Ell mateix explicava que havia crescut sense conèixer el català a causa de la situació de repressió lingüística durant el franquisme. Aquesta experiència el va portar a dedicar bona part de la seva vida a donar a conèixer la realitat catalana a Alemanya.
En una entrevista publicada per la Generalitat, Stegmann explicava que el seu compromís havia nascut d'un sentiment de revolta davant la injustícia que representava haver-li ocultat la llengua de la seva ciutat natal.
Una vida dedicada a fer conèixer Catalunya a Alemanya
Doctorat en filologia a la Universitat d'Hamburg, Stegmann va desenvolupar una extensa carrera acadèmica fins a esdevenir, el 1981, catedràtic de filologia romànica a la Universitat Goethe de Frankfurt.
Des de la universitat va impulsar nombroses iniciatives destinades a difondre la llengua i la cultura catalanes. El 1978 va organitzar les Setmanes Catalanes de Berlín, una experiència que va repetir el 1983 a Karlsruhe i que va contribuir a donar visibilitat a Catalunya davant el públic alemany.
El 1981 va fundar la Biblioteca Catalana de Frankfurt, que amb els anys es convertiria en un dels principals fons bibliogràfics de temàtica catalana fora dels territoris de parla catalana, amb més de 35.000 volums.
També va impulsar l'Associació Germano-Catalana, que va presidir entre el 1983 i el 1995, la revista acadèmica Zeitschrift für Katalanistik i l'Oficina Catalana de Frankfurt. El 1994 va organitzar a la ciutat alemanya el X Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
La seva tasca va tenir una projecció especial amb la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d'honor. Stegmann havia treballat durant anys perquè aquella cita esdevingués una oportunitat de projecció internacional de la literatura catalana.
Del Decàleg del catalanoparlant a la defensa dels drets lingüístics
A més de la seva activitat universitària, Stegmann va desenvolupar una extensa obra assagística i divulgativa. Entre els seus llibres més coneguts destaquen Decàleg del catalanoparlant (1982) i Catalunya vista per un alemany (1988), una obra que va assolir nombroses edicions i que reflectia la seva mirada sobre la realitat lingüística, cultural i política catalana.
També va contribuir a la difusió de la Nova Cançó amb l'antologia bilingüe Diguem no – Sagen wir nein! (1979), i va donar a conèixer la poesia catalana del segle XX al públic alemany, amb traduccions i estudis d'autors com Joan Brossa.
L'any 2016 va publicar El plaer de llegir literatura catalana, guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or de catalanística el 2017.
La seva trajectòria personal i intel·lectual va quedar recollida en dos volums autobiogràfics: Ambaixador de Catalunya a Alemanya (2014) i Servir Catalunya des d'Alemanya (2018), uns títols que sintetitzen la seva voluntat de posar el coneixement acadèmic al servei de la projecció internacional de Catalunya.
Més enllà de l'estudi de la llengua i la literatura, Stegmann va mantenir un compromís públic amb la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants i del dret de Catalunya a decidir el seu futur polític.
Una trajectòria àmpliament reconeguda
La seva contribució a la cultura catalana li va valer nombrosos reconeixements. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2006 va ser distingit amb el Premi Internacional Ramon Llull.
També va rebre el Premi Batista i Roca el 2005, el Premi Pompeu Fabra el 2008 i el Premi Crítica Serra d'Or de catalanística el 2017, entre altres distincions.
