L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic el seu posicionament davant les eleccions espanyoles del 29 de novembre, en què reclama que la representació independentista al Congrés dels Diputats abandoni qualsevol paper d'estabilització dels governs espanyols i esdevingui un instrument de confrontació democràtica amb l'Estat.
L'entitat considera que no té sentit ocupar escons per facilitar investidures, aprovar pressupostos o garantir majories parlamentàries que contribueixin a perpetuar la dependència política, econòmica i nacional de Catalunya. En aquest sentit, defensa que la participació independentista a les institucions espanyoles només es justifica si serveix per avançar cap a l'autodeterminació i mantenir visible el conflicte nacional.
Confrontar, denunciar, bloquejar i desestabilitzar
L'ANC planteja quatre instruments d'acció política que haurien d'orientar l'actuació dels representants independentistes al Congrés: confrontar les polítiques i estructures de l'Estat que considera responsables de la subordinació de Catalunya; denunciar els incompliments, l'espoli fiscal, la repressió i els atacs als drets nacionals; bloquejar investidures, pressupostos i majories estables que no comportin avenços efectius cap a l'autodeterminació; i desestabilitzar políticament els governs espanyols mitjançant els mecanismes democràtics i l'aritmètica parlamentària.
L'entitat argumenta que aquesta estratègia respon a l'experiència acumulada durant les darreres dècades, marcada, segons denuncia, pels reiterats incompliments dels compromisos polítics i pressupostaris dels governs espanyols, la negativa a reconèixer el dret d'autodeterminació, la repressió contra l'independentisme i les polítiques que contribueixen a la minorització del català.
L'Assemblea també assenyala l'espoli fiscal i el dèficit d'inversions com a expressions d'una subordinació econòmica que considera de caràcter colonial.
Cap investidura sense garanties efectives d'autodeterminació
Un dels punts centrals del posicionament és la negativa a facilitar la investidura d'un president espanyol sense un compromís formal que permeti exercir el dret d'autodeterminació de Catalunya.
Segons l'ANC, aquest compromís hauria d'incloure un calendari concret, terminis verificables i les reformes polítiques i jurídiques necessàries per fer-lo efectiu. També reclama garanties de compliment i conseqüències explícites en cas que l'Estat incompleixi els acords.
L'entitat adverteix que les concessions sectorials, encara que puguin ser importants, no poden substituir l'objectiu de la independència ni justificar el suport a governs que continuïn negant el dret d'autodeterminació.
Així mateix, sosté que, encara que els escons independentistes no siguin determinants per a una investidura, han de servir per denunciar la situació de Catalunya i mantenir el conflicte polític en l'agenda institucional.
El mandat de l'1-O continua vigent
L'Assemblea remarca que aquesta estratègia parlamentària no significa condicionar el procés d'independència a un nou acord amb l'Estat espanyol. Al contrari, considera que la negativa reiterada dels successius governs espanyols a reconèixer el dret d'autodeterminació obliga l'independentisme a preparar les condicions per fer efectiva la independència.
En aquest sentit, reivindica la vigència del mandat democràtic del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i insisteix que la confrontació institucional ha de ser un instrument al servei de l'objectiu independentista, però no pot substituir-lo.
Per a l'ANC, la preparació de les condicions per fer efectiva la independència no pot quedar suspesa ni condicionada a l'espera d'una nova resposta de l'Estat espanyol.
