Coincidint amb el 90è aniversari del cop d’estat i l’inici de la Guerra 1936-1939, es presenta el llibre Voluntaris d’estel i enclusa.
La sinopsi:
Transcorreguts 90 anys des de l’esclat de la Guerra 1936-1939, i malgrat els centenars de recerques i publicacions que l’han abordat, el conflicte derivat de l’alçament civil i militar contra la República que marcà profundament la societat catalana durant bona part del segle xx és encara, en alguns aspectes, un meló per obrir.
Un d’aquests aspectes, és el de la participació militar del separatisme obrerista i insurreccional, encapçalat per Estat Català, en la contesa bèl·lica. I és que el partit fundat per l’icònic Macià l’any 1922, durant el període 1936-1939 viurà una segona etapa de vida, esdevindrà la casa comuna de l’independentisme català i prendrà partit en defensa de la República i contra el colpisme.
Trencant amb la inèrcia d’anys de bandejament, aquest treball ens apropa a conèixer el paper militar jugat per la centenària sigla política al llarg del conflicte, amb la configuració de les Milícies Antifeixistes d’Estat Català. Quines foren les seves unitats militars? Qui les integrava i quina n’era l’estructura de comandament? Quina fou la seva presència en els camps de batalla de les Illes Balears, l’Aragó o Madrid? O quina fou la mortalitat o supervivència dels joves voluntaris nacionalistes enrolats en la lluita contra el feixisme? Aquestes i d’altres són les respostes que trobareu publicades per primera vegada en forma d’estudi. Un relat inèdit per entendre la participació del separatisme català en la Guerra dels tres anys.
L’autor:
Ferran Dalmau i Vilella (Lleida, 1978). Economista i professor de secundària a l’FP, en la seva tasca com a investigador s’ha especialitzat en la història contemporània de l’independentisme d’esquerres català.
En aquest àmbit de recerca és autor de l’assaig Lliure i Proletària. Estat Català a les terres de Ponent i del Pirineu (1936-1939), de la biografia Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta i de la síntesi Lletra per a la batalla. Memòria literària de l’esquerra independentista. També és coautor dels treballs de recerca Vallmanya, el Paradís perdut de Francesc Macià; Viusà & Galí. Art, amor, exili; Fills de la vuitena, 50 anys d’esquerra independentista a l’Aran, els Pirineus i Ponent; i d’EPOCA, l’Exèrcit a l’ombra.
En quins camps de batalla actuaren les Milícies Antifeixistes d’Estat Català?
Les Milícies Antifeixistes d’Estat Català actuaren i es desplegaren en els 3 mateixos fronts de batalla que ho referen la resta de milícies catalanes de tota la diversitat ideològica del camp antifeixista (anarquistes, comunistes,...) i agrupades en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Estat Català envià milicians a combatre al front de Mallorca amb l’operació del capità Bayo de l’agost del 1936 per alliberar les Illes Balears del jou feixista, al front d’Aragó enviant gran número d’efectius en diversos destins i al front de Madrid, on hi envià la Columna Germans Badia a defensar la capital de Castella davant l’avanç dels colpistes.
Quines foren les seves principals unitats militars?
Estat Català, a banda d’impulsar activament el regiment Pirinenc núm.1, la única unitat militar catalana sota adscripció i control directe de la Generalitat, impulsà les Milícies Antifeixistes d’Estat Català amb la Columna Santaulària i la Columna Volant Catalana com a principals unitats del separatisme obrerista i participà en altres columnes com la Zapatero, la Hilario-Zamora enviant-hi nombrosos contingents de militants separatistes i obreristes.
Qui formà part d’aquestes unitats?
El llibre presenta una inèdita reconstrucció dels llistats de milicians d’Estat Català que conformaren les principals unitats militars del separatisme obrerista, aportant les dades personals (nom, cognoms, adreces i poblacions) dels 177 integrants de la centúria dins la Columna Hilario-Zamora, dels 600 desplaçats a Mallorca en la columna Zapatero al servei del capità Bayo, dels 648 integrants de la columna Santaulària, dels 983 integrants de la Columna Volant Catalana, així com els d’altres contingents menors, detallant la identitat d’un total de 1.946 milicians del partit Estat Català voluntaris als fronts de guerra durant el primer any del conflicte bèl·lic.
El llibre recull altres aspectes sensibles com la mortalitat, l’estructura de comandament, l’extracció social i el biaix de gènere de la tropa estatista, així com el destí finals dels efectius d’Estat Català un cop desmobilitzades les milícies populars i constituït l’Exèrcit Popular de la República, a partir del juny del 1937.
La tasca de Reeixida:
Seguint la nostra línia de recuperació de la memòria nacional, combinant la investigació, la divulgació i el reconeixement dels qui han treballat per la llibertat de Catalunya, serem presents tal com pertoca a la presentació d’aquest llibre.
Acte a: L’auditori del Museu d’Història de Catalunya
Plaça Pau Vila,3 el dimecres 28 de setembre a les 19h
Intervindran:
Fermí Rubiralta: Historiador i doctor en Ciències polítiques
Ferran Dalmau i Vilella: Autor
Oriol Falguera: President de Reeixida
