Crònica d’una retallada a la participació ciutadana.
Arran de la tala programada de vuitanta-un arbres a la riera de la Bisbal, en el marc d’un projecte de renaturalització impulsat pel govern local encapçalat per Kenneth Martínez (PSC), vull fer aquesta crònica com a acte de protesta davant una retallada de drets executada a cop de motoserra. Aquesta acció contradiu frontalment les demandes ciutadanes, expressades de manera clara i contundent en els pressupostos participatius de l’any 2022, on 349 persones van votar a favor de plantar més arbres sent una de les guanyadores i comptava amb una partida de 48.000 euros al pressupostos participatius.
També vull posar de manifest el contrasentit d’anunciar i executar un projecte de renaturalització d’una riera talant 81 arbres, sense ni tan sols plantejar-se la possibilitat de trasplantar-ne alguns per preservar-los.
Entrant en el nucli de la qüestió —i mai millor dit—, parlem dels arbres des de la perspectiva d’una clara vulneració dels drets ciutadans per part de l’equip de govern municipal. En lloc d’invertir els 48.000 euros assignats als pressupostos participatius per plantar arbres, es van gastar 17.000 euros en un inventari d’arbrat i en el disseny d’un pla d’intervenció i plantació— que, val a dir, no responia a la voluntat popular— i no es va destinar la resta del pressupost (31.000 euros) a plantar els arbres acordats, que haurien d’haver estat identificables com a "els arbres dels pressupostos participatius".
Cal destacar que aquest inventari, anomenat Pla estratègic de l’arbrat viari amb els criteris de plantació i reposició en l’arbrat viari i espais verds, estableix en el seu contingut la conservació dels arbres sempre que estiguin sans i siguin viables, evitant-ne la tala i prioritzant-ne el trasllat com a alternativa. Per tant, s’entén que deuen existir informes que acreditin de manera clara que l’única opció possible era la tala, tot i que aquesta decisió entra en clara contradicció amb la voluntat popular de tenir més arbres al municipi, perquè partim de menys 81.
Des del meu punt de vista, aquesta actuació demostra de forma clara i diàfana un menyspreu a la voluntat del poble. Els pressupostos participatius no són una promesa electoral: són un exercici de democràcia directa, una expressió viva de la participació ciutadana. Quan no es compleixen, es trenca un vincle de confiança fonamental entre institucions i ciutadania, cosa que afavoreix l’abstenció i la desafecció. Per a qualsevol persona que va participar en els pressupostos participatius de 2022, la tala de 81 arbres envia un missatge nítid: participar no serveix de res.
Cal deixar clar que, segons la meva opinió, Mariona Figueres, regidora de Participació Ciutadana en aquest mandat, no té cap responsabilitat directa en aquesta qüestió. El projecte dels pressupostos participatius del 2022 no el va gestionar ella, i el projecte de les rieres depèn de les regidories d’Urbanisme i Medi Ambient, amb la direcció de l’Alcalde com a cap de Govern.
Pel que fa al projecte general de renaturalització de les rieres del municipi, no en qüestiono el fons. Tanmateix, considero que la decisió de destinar 162.000 euros a talar 81 arbres hauria d’haver inclòs l’estudi d’alternatives, com el trasllat d’alguns exemplars a altres punts del municipi. Naturalitzar no hauria de voler dir eliminar arbres amb una antiguitat d’entre 25 i 45 anys. Per exemple, a la urbanització Torreblanca, fa anys que es demana alguna mesura per mitigar els sorolls de l’N-340 i de l’entrada de l’AP7-7. Els arbres talats podrien haver estat replantats allà com a barrera natural contra la contaminació acústica. I, a més, es podria haver fet amb part dels 31.000 euros que van quedar sense gastar dels pressupostos participatius de 2022, possibilitant el trasplantament que creiem podria estar entre deu i vint arbres.
En aquest context, és legítim preguntar-se com pot ser que la Fundació Biodiversidad acceptés finançar un projecte que contemplava la tala de vuitanta-un arbres. Des de la Federació Xarxa Vendrellenca obrirem un expedient per esbrinar si aquest fet es va tenir en compte a l’hora de concedir la subvenció. A més, proposarem que en futures convocatòries es valori degudament la presència d’arbres i es fomenti la seva preservació. És essencial apostar per protegir la vida, no eliminar-la, quan es parla de renaturalitzar, perquè fer-ho envia una missatge contrari a la gent.
En aquest sentit, considero que seria útil aplicar la Norma Granada, elaborada per l’Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, com a eina per valorar econòmicament els arbres. Aquesta normativa pot garantir que la tala indiscriminada no surti gratuïta i serveixi com a element dissuasiu. Crec que l’Ajuntament del Vendrell hauria d’incorporar aquesta norma dins del seu marc normatiu local per assegurar que, si en el futur l’alcalde o qualsevol altre, decideix tornar a talar arbres, hi hagi una contrapartida clara i una responsabilitat administrativa associada.
Acabo aquesta crònica sobre la retallada a la participació ciutadana, recordant a l’equip de govern que no es pot governar d’esquena a la ciutadania. Accions com aquesta sacsegen els fonaments de la democràcia. Fer participar la gent en uns pressupostos participatius per després incomplir els acords genera desconfiança en el sistema. I aquesta desconfiança, senyor Martínez, és especialment perjudicial per a aquells que, com jo, creiem profundament en la democràcia i en la participació activa de la ciutadania.
I també vull recordar a la gent que per plantar cara a qui retalla les drets a través dels troncs dels arbres al Vendrell, hi ha les urnes cada quatre anys per posar-los en el seu lloc, per tant no defalliu i us desespereu perquè podem fer-los fora.
Antonio Garcia Leal
President de la Federació Xarxa Vendrellenca
