Més de vuitanta persones propietàries i pageses afectades per la concentració parcel·lària als termes de la Sentiu de Sió i Montgai, s'han agrupat davant la imposició d’una concentració parcel·lària que consideren opaca, irregular en el seu procediment i fora de context donat el temps transcorregut des del seu inici i el fet que s’intenti desenvolupar en una zona amb protecció natural (ZEPA i LIC - Serra de Bellmunt-Almenara) i exclosa de projecte de regadiu per la Declaració d’impacte ambiental del canal Segarra-Garrigues del 2010.
La política de fets consumats que estan aplicant el Departament d’Agricultura, l’empresa pública Infraestructures.cat, amb la complicitat dels Ajuntaments de la Sentiu de Sió i Montgai, els ha motivat a constituir-se com a associació per defensar els nostres interessos i, a la vegada, valorar els patrimonis agraris, culturals i naturals d’aquest espai agrari.
Una concentració que arrenca amb irregularitats.
Per iniciar-se una concentració parcel·lària cal demostrar el suport de més del 50% de propietaris o bé de més del 75% de les terres afectades.
1) En el cas de la Sentiu de Sió, les signatures van començar-se a recollir el 2012, però el procés no va culminar fins al 2018 amb la sol·licitud que la col·lectivitat de regants núm. 16 del Canal Segarra-Garrigues va fer al Departament d’Agricultura. L’anàlisi d’aquella sol·licitud ha mostrat nombrosos defectes de forma com ara:
- En cap de les fitxes de propietaris s’indica ni la data ni l’any de la signatura.
- La sol·licitud no va signada pel president de la col·lectivitat.
- S’observen dos tipus de fitxes, en una es fa referència que l’espai forma part de Xarxa Natura 2000 i en l’altra no.
- 27 propietaris signants ja eren difunts l’any 2018.
- Nombroses fitxes no firmades pel propietari sinó per representants que no acrediten cap autorització.
- Signatures condicionades al fet que no s’alteri una part de la finca.
2) L’any 2022, la Comunitat General del Canal Segarra-Garrigues fa una segona sol·licitud
d’ecoconcentració parcel·lària en la qual es demana unir la concentració al terme de la Sentiu de Sió amb la de Montgai i dona lloc a l’acord de Govern per a l’execució de la concentració. Considerem aquesta unió problemàtica, irregular i que respon a interessos privats particulars, ja que:
- Els dos termes que si bé tenen terra en la Serra de Bellmunt-Almenar, no limiten administrativament, ja que hi ha tres termes municipals entre les dues.
- S’utilitzen les mateixes signatures presentades el 2018 en el cas de la Sentiu i el 2015 en cas de Montgai, que són extemporànies i caldria desestimar-les per silenci administratiu.
- No es consulta ni s’informa els propietaris signants d’aquest canvi substancial que alterarà la governança del procés posterior.
Sense una majoria actual de propietaris a favor al terme de la Sentiu de Sió
Des de l’inici de la recollida de signatures el 2012, passant per la presentació de la sol·licitud i arribant a l’actual acord de govern i fins al dia d’avui, la col·lectivitat núm. 16 del Canal Segarra-Garrigues no ha realitzat ni una sola assemblea informativa al municipi de la Sentiu de Sió per explicar el procés de concentració parcel·lària. Han estat quinze anys de desinformació amb l’objectiu d’evitar el debat de la necessitat d’aquesta mesura que pretén modificar la propietat de centenars de propietaris.
La Plataforma ens hem posat en contacte amb els propietaris de la Sentiu i els termes veïns a través de diferents assemblees i actes de debat des del gener de 2025 i hem arribat a les següents conclusions:
- Amb l’actual exclusió de regadiu, sense un projecte de reg associat, concret, que defineixi dotació, costos i terminis d’execució, no hi ha una majoria social a la Sentiu de
Sió actualment favorable a la concentració parcel·lària d’aquest secà. Al terme de Montgai caldria fer el sondeig més profund, però tenim mostres que no hi ha consens sobre la qüestió.
- El fet que la concentració parcel·lària s’hagi de fer per la via de l’ecoconcentració, és a dir, sense alterar l’estructura de marges i camins, disminueix els incentius entre la pagesia i qüestiona encara més l’interès públic d’aquesta mesura.
- En aquest context seran més grans els efectes negatius pel que fa a la ruptura de la cohesió social, els problemes ambientals i els conflictes generats amb el canvi d’emplaçament de les propietats que no pas el benefici general aconseguit.
Una tramitació intolerable i guiada per una llei franquista, sense les mínimes garanties democràtiques exigibles, que està donant peu a arbitrarietats i indefensió.
Una de les pitjors parts d’aquest procés ha estat la comprovació que els mètodes despòtics i caciquistes mitjançant la qual avança estan emparats en una llei aprovada durant la dictadura franquista[i], que només estableix el procediment general, però que deixa mans lliures a l’administració per generar tot tipus d’indefensions i arbitrarietats. Resulta intolerable topar-se amb un govern que s’anomena progressista passant el rodet amb aquesta mena de legislació.
- L’assemblea d’elecció de càrrecs de la concentració parcel·lària es va fer sense els mínims democràtics exigibles a qualsevol assemblea pública en el segle XXI (sense un cens actualitzat de propietaris, sense control d’identitat a l’hora d’emetre el vot, sense recompte en veu alta, no es van dir en veu alta ni el nombre de vots totals, ni els nuls, ni els blancs, ni el nombre de vots a cada persona, etc.). Un alt responsable d’Infraestructures.cat va explicar en una reunió que l’assemblea es podia fer com ells volien perquè no estava estipulat cap reglament en la llei del 1973.
- En la composició de la Junta Auxiliar de Classificació de les finques, no s’hi ha permès la participació de cap propietari crític, s’hi ha permès la participació de persones no
escollides en l’assemblea i s’ha desenvolupat de forma apressada, sense tenir en compte les demandes de debat i informació expressades en l’assemblea de propietaris
i al mateix govern. Això ha tingut per resultat una classificació de les parcel·les en la qual només s’han utilitzat quatre categories quan el mapa de sòls de la Generalitat de Catalunya n’estableix almenys set categories a la zona. Això és important perquè la diversitat extrema de sòls per l’aflorament de guixos a la zona de la Sentiu és un dels factors que fan inviable una ecoconcentració sense regadiu.
Tornabous marca el camí
L’any 2020, el Departament d’Agricultura va deixar sense efecte la concentració parcel·lària de Tornabous i Barbens que es trobava en una fase molt més avançada que l’actual procés de la Sentiu i Montgai, ja que havia estat aprovada definitivament i només calia executar-ne les obres.
Es tracta d’un cas molt semblant ja que en el transcurs que va des de l’aprovació de la concentració fins a la seva execució l’espai és exclòs de regadiu per entrar a l’Àrea Protegida de la Serra de Bellmunt-Almenara. En el 2018, el DARP planteja fer una ecoconcentració als propietaris i per una millor avaluació es fan dos models de petició, un per continuar el procediment de via ecocconcentració i un altre per sol·licitar que es deixi la distribució parcel·lària prèvia tal i com està. El resultat és que el 53,1% dels quals es pronuncia en contra de continuar el procediment de concentració parcel·lària, i un 10,2%.
Les demandes de la Plataforma
- La revisió d’ofici de l’Acord GOV/231/2023, per la qual es deixi sense efecte la eco- concentració a la zona de secà ZEPA de la Sentiu.
- Reunió urgent amb el conseller Óscar Ordeig per fer-li entrega de les signatures i compromís per part seva d’analitzar les signatures actuals contràries a la concentració, al terme de la Sentiu, de forma independent al de Montgai i que en el cas que resultin majoritàries respecte a les favorables, es deixi sense efecte la concentració.
- Rectificació urgent de l’Ajuntament de la Sentiu de Sió que ha aprovat una moció a favor d’aquest projecte de concentració parcel·lària, posicionant-se contra els interessos i l’opinió de la major part dels propietaris de la zona del secà.
- Obertura de la via de la concentració privada, una modalitat que permet que els propietaris favorables a la concentració parcel·lària en un terme municipal la puguin realitzar amb els mateixos avantatges que l’actual via, però sense la capacitat d’obligar als propietaris que no hi estan d’acord.
- Abandó de la Ley de Reforma y desarrollo agrario de 1973 i elaboració participativa d’una llei de terres a Catalunya que en prevegi un procediment transparent, democràtic i adaptat a la realitat social i ambiental del segle XXI.
[i] Ley de reforma y desarrollo agrario (Decret 118/1973, de 12 de gener).
