Un any més, les dones de classe treballadora, cis i trans, estem obligades a eixir al carrer per a defensar els nostres drets, per a denunciar que vivim en un sistema injust, desigual, un sistema capitalista que no respon a les necessitats de les dones sinó als interessos de la classe dominant (i dels homes com a grup), els qui volen perpetuar i blindar el patriarcat.
Se'ns deshumanitza, ens volen així, perquè continuem fent un treball reproductiu sense que se'ns reconega, i d'aquesta manera, mantindre el sistema. Un sistema capitalista salvatge, exportat pel colonialisme a tothom, mitjançant projectes de desenvolupament i industrialització, que crea monopolis, que esprem els recursos naturals, que causa una crisi climàtica, i que opera a través de multinacionals i del deute il·legítim, generant una enorme desigualtat social i pobresa. D'aquesta manera, expulsa als llauradors i llauradores de les seues terres, veient-se obligades a emigrar.
Urgeix reformar la Llei d'estrangeria.
Aquestes dones migrants (dones d'arrel africana, indígena o romaní) són, en gran part, les que actualment treballen els nostres camps, cuiden als nostres majors i dependents, treballen en la neteja, etc. Dones sovint amb càrregues familiars, que pateixen una triple opressió: com a dones, de classe i de raça, amb les majors taxes d'explotació, violència i racisme. En les reivindicacions últimes dels agricultors, la situació de les jornaleres queda totalment exclosa del debat; es comprovaria que gran part d'elles procedeixen de Sud-amèrica i Àfrica. S'ha perdut l'oportunitat de fer visibles les connexions entre el capitalisme, el colonialisme i el patriarcat. I el més greu, és que eixa invisibilitat, eixa ocultació de la realitat de moltes dones migrants, les allunya dels drets i contribueix al fet que el patriarcat es reforce.
Per a això necessitem un feminisme fort, de classe, per a visibilitzar aquestes realitats, dones que lluitem contra el capitalisme i el patriarcat, perquè són dues lluites que han d'anar de bracet.
Cal detindre el genocidi en Palestina i altres conflictes armats.
Cal visibilitzar el sofriment de les dones a l'Afganistan, l'Iran, Nicaragua, els països del Sahel, Ucraïna o Palestina; el moviment feminista ha de posar-se en alerta, no podem desentendre'ns d'elles. I encara que les guerres perjudiquen a tota la població, sabem que les dones som les més perjudicades, perquè s'utilitzen els nostres cossos com a territoris a conquistar, com a camps de batalla, sotmetent-nos a violacions i vexacions. Per això, hui i sempre hem de mostrar la nostra solidaritat i sororitat amb les dones que estan sent agredides o que veuen com es restringeixen els seus drets. Des de Dons Decidim diem basta al genocidi en Palestina, exigim l'alto-el-foc a Ucraïna, a Iemen, Nigèria, Síria, Sudan, Burkina Faso o Somàlia; donem suport a la lluita de les dones kurdes per construir una societat ecofeminista, la lluita de les dones indígenes que van defensar l'aigua per a les seues comunitats, les que lluiten contra la mineria extractiva en Africa.
També ací al PV donem suport a la lluita de les cambreres de pisos, que denuncien la precarietat de les seues condicions de treball, amb jornades extenuants, així com les aparadoras del calçat, invisibilitzades i abocades a la irregularitat i la bretxa de les pensions.
Retrocés al PV. Drets sexuals i reproductius. Pacte contra la violència de gènere i masclista.
Al País Valencià estem vivint una ona reaccionària, amb l'entrada de Vox en les nostres institucions. Tant en la Generalitat valenciana, com en alguns ajuntaments Vox, secundat pel PP, té com a objectiu criminalitzar els moviments feministes (a Castelló van demanar a final de 2023, 3 anys de presó per a una feminista del col·lectiu “Subversives de Castelló”, per fer unes pintades amb la cara d'Abascal). Banalitzen la nostra lluita, amb la qual hem conquistat drets, volen invisibilitzar les opressions que patim, encunyant expressions com a violència intrafamiliar. Els nostres drets conquistats, estan en perill, hem de defensar-los.
Una vegada i una altra ens posen obstacles per a impedir que accedim als nostres drets (és el cas de l'oficina de “assistència a la maternitat”, que no és una altra cosa que una oficina antiavortament, perquè no puguem accedir als nostres drets sexuals i reproductius, tal com ho estableix la Llei de salut sexual i reproductiva).
La Llei de només sí que és sí, posant el consentiment sexual en el centre, ens evita com a dones haver de demostrar que va haver-hi violència en l'acte. La Llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs, ens dona la possibilitat de decidir sobre els nostres propis cossos. Són drets que no podem perdre. Però continuem estant invisibilitzades i sense participació en els assumptes que ens concerneixen.
Des de Dons Decidim, denunciem el tràfic d persones, amb finalitats d'explotació sexual, així mateix donem suport als drets de les treballadores sexuals. Totes les dones tenim dret a una vida lliure de violències masclistes. Les dones i el col·lectiu LGTBI patim opressions també d'índole sexual, Des de Dons Decidim exigim el compliment del Pacte Valenciá contra la violència de génere i masclista, en la seua línia estratègica 3, quan diu: “elaborar un Protocol
Marco de Protecció a les víctimes de tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual a la Comunitat Valenciana, així com procediments d'intervenció social per a eixos casos...”
Les dones en el PV continuem tenint treballs precaris, en alguns casos sense reconeixement ple de drets, com és el cas de les netejadores, les cuidadores de dependents, les aparadoras o les treballadores sexuals. Amb salaris inferiors als dels homes, tenim jubilacions de misèria, la qual cosa ens impedeix la independència financera i social enfront dels homes (pares, germans o marits). És urgent també que la Generalitat s'implique a millorar les condicions laborals de treballs feminitzats, com les aparadoras del calçat, les cambreres de pisos, les dones de la neteja, les que cuiden als nostres majors i dependents, les cuineres, etc.
Queda molt per fer: ens continuen atribuint la reproducció, i això suposa tasques diferenciades i materials. Les dones del PV, exigim que la Generalitat valenciana tire avant polítiques de corresponsabilitat, que s'assumisquen les cures com a drets, i que estiguen ben dotats econòmicament; en cas contrari, és la família (les dones) els qui els han d'assumir. Hem de garantir les pensions d'aliments dels fills sense que supose un desgast econòmic i emocional per a les mares en procés de reclamació i una pèrdua de recursos per als menors. El bloqueig actual de la gestió de la dependència, així com dels serveis socials el paguem les dones, la qual cosa afecta la nostra salut física i mental i pot afavorir el manteniment d'estereotips patriarcals.
Tenim un repte molt important per davant, i no és un altre que unir experiències per a poder fer-nos fortes; a vegades estem molt allunyades de les experiències vitals d'altres dones. Centrar-nos en qüestions concretes, rescatar i valorar la nostra manera de fer política: la cura, el respecte, l'escolta, el suport mutu, la prioritat per la vida, ens farà fortes, som el motor d'un món millor.
Ens sobra discurs i ens falta contacte
Dones Decidim de les comarques del Sud del País Valencià 2.024
