Com he escrit en anteriors ocasions, fa ja molts anys que s'està prevalent el concepte de malaltia i oblidant el concepte de salut, amb la qual cosa tot l'exercici sanitari ha estat dedicat a alleujar alguns símptomes, enfosquint al mateix temps les causes del malestar per a no emprenyar als responsables ja que això implicaria posar sobre la taula la totalitat del sistema productiu, és a dir el sistema de producció capitalista.
Però els anomenats sistemes de salut en el capitalisme tenen una funció bàsica: el manteniment de la maquinària humana, amb la qual cosa fins fa ja bastants anys va caldre disposar d'unes estructures mèdiques per a recompondre la mà d'obra existent, pel fet que el nomenat “exèrcit de reserva”, és a dir les multituds que esperen ansioses un lloc de treball, era minúscul comparat amb les necessitats productives operades per un gran nombre de personal. Era necessari incrementar les despeses per a aquest sistema encara que suposés un cost addicional en els pressupostos, tant estatals com patronals.
Al mateix temps es necessitava una mà d'obra mínimament escolaritzada, educada i disciplinada, capaç d'interpretar plans, esquemes, operacions matemàtiques, mètodes i temps, etc. Per a això un sistema educatiu que respongués a aquestes necessitats dirigit en la seva major part al futur proletariat assalariat. I en menor part dirigit als que haurien d'ocupar llocs de responsabilitat directiva. Aquí també es van incrementar els pressupostos.
Quines eren les bases del sistema educatiu i sanitari concebut com a suplement de la productivitat a partir de la segona revolució industrial de principis del segle XX?
Per a posar un exemple, en 1902 el Foment del Treball va publicar en la seva revista El Treball Nacional un projecte per a la creació d'una escola industrial catalana. Un any després, un nou text dirigit al Ministeri d'Instrucció Pública va aparèixer en la revista de l'Associació d'Enginyers Industrials. Segons aquest text, l'Escola Industrial constava de l'Escola d'Enginyers Industrials i de l'Escola Provincial d'Arts i Oficis, abastant tota l'escala de l'ensenyament industrial en els nivells elementals, secundaris i superiors. https://www.diba.cat/es/web/recintes/historia-de-la-escuela-industrial
Segons la lògica del capitalisme, era necessari un sistema sanitari i educatiu concorde a les expectatives de rendiment del capital, i tenir un proletariat malaltís i semi analfabet no corresponia a les exigències del sistema productiu. La generalització de l'assistència sanitària basada en la malaltia i la cerca de pal·liatius temporals a aquesta, era de vital importància, així com uns sistemes d'ensenyament per a obrers en els quals prevalgués la formació professional.
Durant el franquisme es van construir les anomenades universitats Laborals, prenent com a model la Universitat del Treball “Paul Pastur” de Charleroi (Bèlgica), un conjunt construït a principis del segle XX per a la formació tècnica d'aprenentes i obrers, que segons paraules del seu fundador era “el model més representatiu per la potència de les seves eines, la modernitat dels seus mètodes d'ensenyament i la diversitat i el caràcter de la seva activitat, és abans de res, una forma d'ensenyament tècnic més que una escola. Aquestes Escoles Tècniques s'han desenvolupat a partir de l'impuls de la vida laboriosa de la regió responent a les aspiracions dels obrers i dels petits empresaris i elles alimenten a la indústria d'obrers tècnics qualificats”. Model que França va incorporar amb la creació de les Escoles de Mutualitats de Bordeus. https://core.ac.uk/download/pdf/61903233.pdf El primer centre a Espanya es va construir a Gijón, l'any 1948 seguit posteriorment d'uns altres a Sevilla, Còrdova, Zamora i Tarragona. Aquesta última va ser la primera Universitat Laboral la direcció educativa de la qual no va estar a càrrec d'un orde religiós, solament els serveis de cuina, bugaderia i neteja es van encarregar a una comunitat de religioses, perquè les altres universitats laborals eren gestionades pels ordes religiosos de jesuïtes i dominics. https://eltrasterodepalacio.wordpress.com/2016/03/04/universidad-laboral-de-tarragona-un-poco-de-historia-y-un-paseo-imaginario/
A ple rendiment, la Universitat Laboral de Tarragona tenia capacitat per a 4.000 alumnes i impartia vuitanta especialitats i segons les dades recollides durant el període del seu funcionament van cursar els seus estudis més de 45.000 joves de forma totalment gratuïta amb alimentació, allotjament i roba inclosos. El capital espanyol precisava d'una mà d'obra especialitzada per a recompondre la destrucció que havia suposat la guerra, l'exili de centenars de milers de persones i la superació del treball artesanal que no era conforme a les expectatives del nomenat “desarrollismo” espanyol a partir dels anys 50.
Però, Què ocorre a partir de l'últim terç del segle XX, amb la posada en marxa de la tercera revolució industrial, l'anomenada “revolució microelectrònica”?
Es va fer un tomb: va augmentar la desocupació i amb ella, l'exèrcit de reserva al mateix temps que algunes funcions i coneixements obrers ja no eren precisos. Però ja amb la deriva submisa dels sindicats, va fer que el capital realitzés una magna operació, d'acord amb algunes entitats de l'anomenada “societat civil”. Operació que es va concretar a fomentar una creixent onada migratòria que, d'una banda augmentava el volum de l'exèrcit de reserva de mà d'obra, i d'altra banda pressionava a la baixa els salaris. I apareix amb força el Credo de la Globalització.
Però a més, a partir d'aquest moment ja es comença a posar els fonaments de la quarta revolució industrial, la Indústria 4.0, en la qual estem immersos si bé encara no s'ha generalitzat, en la qual les prediccions són com les apuntades per la multinacional legislativa Deloitte: “La Indústria 4.0 implica la promesa d'una nova revolució que combina tècniques avançades de producció i operacions amb tecnologies intel·ligents que s'integraran en les organitzacions, les persones i els actius... El seu abast és molt més ampli, afectant a totes les indústries i sectors i fins i tot a la societat... Més enllà d'això, podria generar canvis en la força laboral, la qual cosa requeriria noves capacitats i rols.” (https://www2.deloitte.com/es/es/pages/manufacturing/articles/que-es-la-industria-4.0.html
Aquesta nova operació del capital per a revertir la tendència decreixent de la taxa de benefici, comporta, encara que sigui contradictori, una disminució de la necessitat de mà d'obra (que és l'única que produeix plusvàlua), i com a resultant un increment de la mà d'obra ociosa, la qual cosa seria perfectament assumible reduint la jornada de treball a tres o quatre hores diàries o a dos o tres dies a la setmana.
Però la concepció de Pacte Social arrelada dins del moviment sindical, estableix la relació salarial i contractual lligada als beneficis empresarials amb la qual cosa, els salaris, els increments de productivitat i les jornades de treball han deixat d'establir-se en relació al preu de la venda de la força de treball i s'han subordinat als comptes de resultats dels capitals invertits.
En aquesta nova conjuntura, es precisen uns sistemes d'ensenyament molt especialitzats i fragmentats per a una minoria necessària i una degradació per a la immensa majoria. Ja així ho va establir el nomenat Acord de Bolonya l'any 1999, amb els seus Graus, Masters i Doctorats, al mateix temps que tant a Espanya com en altres països europeus, l'ensenyament bàsic o politècnic es deixava a la deriva. Ja no era necessària en el nou marc globalista.
En l'ESO, la Lomce , Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, autoritzava a donar el títol amb fins a dos suspensos. En Batxillerat, calia tenir tot aprovat per a obtenir el títol. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=boe-a-2013-12886
Amb la Lomloe, Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, no hi ha límits en l'ESO i en Batxillerat, es permet un suspens. (https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=boe-a-2020-17264
Amb el nou currículum d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) Reial decret 217/2022, de 29 de març, diuen que es pretén potenciar la lluita contra l'abandó escolar i per a això res més còmode que concedir les titulacions sense tenir en compte els coneixements i/o aptituds adquirits. Així mateix, també desapareixen els exàmens de recuperació de juny i setembre. Pel que, els alumnes que tinguin alguna assignatura suspesa (sense límit) podran passar de curs sempre que tingui el vistiplau del claustre de professors. (https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=boe-a-2022-4975
I mentrestant, les reivindicacions purament corporatives dels funcionaris de l'ensenyament són de millor retribució, menys alumnes, etc. I les reivindicacions de les AMPAS són de millores en els menjadors, gratuïtat, transport, etc. De costat es deixa la crítica als continguts curriculars, emmascarats en una pueril dicotomia entre públic i privat.
Tres elements s'han prioritzat des de l'ensenyament primari i secundari: 1.- l'acceptació de l'ona migratòria. 2.- l'ecofeixisme del capitalisme verd. 3.- la incorporació del discurs trans i les aberracions biològiques
Al costat d'això tots els elements de la cultura anglosaxona.
Però malgrat els increments en les partides pressupostàries ocorre el que a la fi del segle XX plantejava Robert Kurz: “Avui dia l'Estat no repara en les despeses perquè milers de persones simulin el treball desaparegut en pelegrins «tallers d'entrenament» i «empreses ocupacionals», a fi de mantenir-se en forma per a «llocs de treball» normals que no aconseguiran mai. Cada vegada s'inventen «mesures» noves i més estúpides solament per a fer veure que la calandria social, que gira buida, pot continuar funcionant eternament”. (Robert Kurz. Manifest contra el treball. 1999)
Enmig d'aquest galimaties s'accelera la introducció de l'anomenada Intel·ligència artificial en sectors com banca, administració pública, sanitat, ensenyament, logística, cinema, literatura, transport, comunicacions..., encara que en el sector industrial aquest sistema està una mica més retardat.
Fins a l'entrada de la tercera revolució industrial en els anys 80 la relació existent entre innovació de processos i innovació de productes suposava que durant la innovació de processos augmentava la desocupació deguda al sobrant de mà d'obra, però la innovació de productes posterior absorbia de nou la mà d'obra. Però estem davant una nova fase en la qual la rapidesa en la innovació de processos no està relacionada amb la innovació de productes elaborats per humans, davant la qual cosa solament una solució és possible: menys hores i menys dies de treball assalariat.
Qüestió a part serà analitzar en què s'utilitza el temps d'oci disponible, ja que si és per a mantenir la figura d'espectador pacient enfront d'una pantalla, poc haurem guanyat.
Ja en l'Acta d'Adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees que es va signar a Madrid el 12 de juny de 1985 pel president del Govern, Felipe González, la desindustrialització era la condició no escrita de l'entrada a la CEE com a país especialitzat en el sector terciari i en els baixos salaris en el marc de la divisió europea del treball, que reservava als països centrals les activitats amb major valor afegit i a la perifèria mediterrània les de menys valor. https://www.gestion-sanitaria.com/1-sistemas-sanitarios-union-europea.HTML
És des d'aquesta perspectiva que hem d'analitzar els pressupostos de sanitat i ensenyament que, malgrat els increments quantitatius any rere any, pressuposen al mateix temps una deterioració en els seus continguts.
I mentre no entrem a fons en aquests, qualsevol reivindicació tan sols serà més del mateix, ja que la provisió de benestar educatiu i de salut has estat sistemes que tradicionalment han servit per a reproduir i mantenir la mà d'obra que l'activitat capitalista ha requerit.
