Es compleixen 13 anys des del terratrèmol al Japó que va ocasionar a la central nuclear de Fukushima tres fusions de nucli, tres explosions d’hidrogen i l’alliberament de contaminació radioactiva a les Unitats 1, 2 i 3 entre el 12 i el 15 de març. Encara avui continuen emmagatzemats a la central 1,3 milions de m3 d’aigua contaminada pels residus altament radioactius dels reactors sinistrats.
La solució del govern del Japó a aquest problema és carregar-lo a l’esquena de tot el planeta, llençant-lo a la massa d’aigua oceànica. Tracta el mar com el seu abocador, augmentant el nivell de radioactivitat global en lloc de mantenir el problema dins de les seves fronteres i custodiant el residu radioactiu fins que se’n redueixi el nivell de perillositat. Tot plegat amb el suport de l’Organització Internacional d’Energia Atòmica, un organisme associat a l’ONU, creat el 1957 precisament per promoure el desenvolupament de centrals nuclears.
Les conseqüències de l’accident de Fukushima, com les de Txernòbil i de desastres nuclears anteriors, estaran presents moltes dècades. Les properes generacions es veuran obligades a conviure amb elles. Tot i això, la indústria nuclear pretén enterrar-les en l’oblit sota la bandera de la crisi climàtica. És una aberració perquè l’energia nuclear no arriba ni al 10% de la producció elèctrica mundial, genera emissions de CO2 molt superiors a les de les tecnologies renovables (de mitjana 66 gr/kwh davant dels 32 de la fotovoltaica o els 10 gr/ kwh de l’eòlica a terra); no és prou controlable per servir de suport a les renovables, de fet és freqüent que obligui a la desconnexió de parcs fotovoltaics i eòlics.
Les noves centrals nuclears, siguin grans o petites com els SMR, requereixen enormes inversions (per això la UE les ha hagut de qualificar de “verdes” per accedir a finançament). A més, necessiten més d’una dècada per ser construïdes, és a dir, no estarien operatives a temps en els terminis necessaris per reduir emissions. Al contrari, aquestes suposen una desviació dels recursos financers per abordar una transformació energètica adequada. Pel que fa a les centrals amb més de 40 anys en funcionament, que han superat el període per al qual van ser dissenyades i ja estan amortitzades, la raó per a la seva continuïtat és la rendibilitat per als propietaris. Un interès econòmic que es veu perjudicat quan han de fer importants inversions per posar remei als problemes que apareixen per la seva antiguitat o fer inversió en formació de nous operaris per reemplaçar plantilles molt properes a la jubilació.
Aquestes centrals segueixen augmentant la quantitat de residus radioactius d’alta activitat per als quals cada país ha de trobar un lloc al seu territori. En el cas espanyol, es retardarà més enllà del 2070 aquesta solució definitiva, mentre els residus d’alta activitat continuaran emmagatzemant-se a les portes de les centrals per més de 4 dècades. El cost de la gestió d’aquests residus està aixecant butllofes a les empreses elèctriques espanyoles, que es neguen a elevar la contribució que els correspon perquè se’n puguin custodiar i enterrar els residus. Però si alguna cosa ha demostrat des dels seus inicis la indústria nuclear és una gran capacitat per a la propaganda, i s’està dedicant a fer creure l’opinió pública i alguns polítics que estem a les portes d’un renaixement nuclear. Per al MiA i Ecologistes en Acció, a l’estat espanyol es tracta d’un pols al govern per no pagar allò necessari pels seus residus radioactius, i en el cas de la UE dels seriosos problemes de França amb la seva dependència nuclear. Per això és important que els accidents nuclears es tinguin presents. Han passat 13 anys i encara hi ha 27.000 evacuats que no poden tornar a casa seva. Recordem Fukushima i totes les seves víctimes.
La situació de l’aigua radioactiva de Fukushima
L’emplaçament de la central de Fukushima emmagatzema 1,3 milions de m3 d’aigua contaminada pels residus altament radioactius dels reactors sinistrats. L’aigua necessària per refredar-los, més la subterrània i la de pluja, es barregen amb aigua altament contaminada als soterranis dels edificis del reactor. Tot i els esforços per reduir el flux encara es generen uns 90 m3/dia, per la qual cosa cal un nou tanc de 1.000 m3 gairebé cada 10 dies. Quan van començar els abocaments, l’estiu passat ja s’hi acumulaven 1.046 tancs. I n’hi haurà molts més.
L’Organització Internacional d’Energia Atòmica, OIEA, va anunciar l’acord amb el Japó per revisar els abocaments d’aigua diversos mesos abans de la seva primera missió al país, i no es va fer cap referència a les implicacions transfrontereres. L’única justificació que va oferir és que les descàrregues d’aigua radioactiva a rius i oceans són una pràctica comuna i rutinària de les centrals nuclears. Un altre impacte radioactiu sistemàtic que s’imposa a països que van optar per no fer servir aquest tipus d’energia. Tot i els anys transcorreguts, persisteix l’oposició a la contaminació marina, tant de les cooperatives de pescadors locals i grups socials japonesos, com de països veïns, a excepció de Corea del Sud. La Xina continua vetant els productes pesquers importats del Japó i no confia en el procés de descontaminació de TEPCO. El Fòrum de les Illes del Pacífic, una organització de gairebé 20 països i regions, inclosos Austràlia i Nova Zelanda, havia demanat que es posposés la descàrrega a l’oceà.
Els abocaments no són la única solució possible. Al 2022 el Panell d’Experts de científics designats pel Fòrum de les Illes del Pacífic va proposar a TEPCO “l’emmagatzematge” de l’aigua radioactiva a terra de forma sòlida. Bàsicament descontaminant-la en la mesura que sigui possible com s’està fent i barrejar-la amb ciment per fer formigó, i emprar-ho en funcions amb baixa probabilitat de contacte humà, per exemple a l’emplaçament de Fukushima Daiichi per exemple murs de barrera, contenidors, estabilització de munts de sòl radioactiu i similars. El formigó bloquejaria la radiació tipus beta del triti durant els 60 anys necessaris perquè perdi el 97% de la seva activitat. Aquesta proposta ha estat rebutjada sense una avaluació adequada.
El MiA i Ecologistes en Acció amb motiu d’aquest aniversari, reiterem la necessitat de tancar com més aviat millor els 7 reactors actualment en funcionament a l’estat espanyol. Demà ja potser mass
