La caiguda sense precedents del promig de l’OCDE, i encara més de la Unió Europea a causa de la pandèmia, fa palès que les pantalles no eduquen i que la figura dels docents és clau en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Aquest és el primer report després de la pandèmia i dels seus efectes. Si una cosa ha demostrat la situació viscuda amb la Covid-19 és que les relacions humanes són educatives, que és un procés que dura tota la vida i que l’absència d’aquestes relacions genera greus problemes emocionals, com s’observa en la salut mental dels joves illencs.
En el cas dels alumnes de les Illes Balears, estan per davall de la mitja de l’Estat en matemàtiques, lectura i ciència, amb uns resultats pitjors que el 2018.
L’STEI Intersindical considera que aquestes dades posen de manifest que les pantalles i els programes educatius poden oferir informació però no eduquen, que substituir docents per programari no funciona i que la bretxa digital ha augmentat la desigualtat entre els alumnes.
També critica que les avaluacions externes i estandarditzades no tenen presents les causes que provoquen els mals resultats, com és el context econòmic i social dels alumnes. Amb aquest enfocament neoliberal, l’educació perd la seva funció transformadora i el compromís amb la transformació social i prioritza les habilitats i competències específiques per satisfer les demandes del mercat.
És el moment de reivindicar i posar en valor el rol fonamental del docent, al qual es culpa sovint davant l’opinió pública dels resultats educatius. Cal invertir en reducció de ràtios, una bona atenció a la diversitat, menys burocràcia i unes millors infraestructures educatives i passar de les pantalles a les solucions reals per al sistema educatiu de les Illes Balears, que en cap cas ha d’incloure la segregació lingüística de l’alumnat.
