La Marea Blanca de Catalunya considera que "La realitat és que l'assumpció d'aquestes facultats descrites en l'ordre suposen pràcticament la militarització del sistema sanitari públic català i encara pitjor tot el seu personal".
Com que no ha reforçat l'atenció primària com havia de ser , imprescindible pel seguiment de la pandèmia i pel control de salut pública en residències així com pel procés de vacunació , la cinquena onada ha dut al sistema sanitari públic català a la seva màxima tensió en un moment amb treballadors i treballadores de baixa , altres esgotats i altres en legítimes i necessàries vacances.
La renúncia a l'accessibilitat a l'atenció primària, al seguiment de crònics són vies de sortida fàcils però que posen també en perill la salut pública, gairebé al mateix nivell que la pandèmia. Aquestes restriccions abunden en la ja disminuida activitat que es du a terme en els centres d'atenció primària, que en plena cinquena onada han perdut el reforç dels gestors COVID i tenen nombroses treballadores de baixa per infecció o per contacte amb la malaltia. L'emergència ha de servir per contractar més personal i per regular les absurdes tasques administratives, com les incapacitats laborals, que ocupen part important del temps de les professionals. L'emergència ha de servir per optimitzar els serveis i establir mesures de suport al personal sanitari que està en pitjor situació, que són els de l'atenció primària, no per limitar el dret a l'atenció sanitària de la població atesa pel SISCAT. L'emergència ha de servir per posar sota control públic tots els recursos, també els privats.
Finalment en un context social on les mesures epidemiològiques es dicten en Tribunals, aquest decret permet desnaturalitzar el servei nacional de Salut i a sobre sense cap mena de control democràtic . Una vegada més es perjudicarà la població més pobre, perquè qui pugui podrà accedir igualment als serveis de pagament.
