Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Nomenclàtor
L’Ajuntament de Reus aprova incorporar la figura d’Enric Valor al nomenclàtor de la ciutat

La CUP i Endavant han impulsat a diversos municipis el reconeixement de Valor com a defensor de la llengua i cultura catalana

28/05/2021 Llengua

El darrer ple municipal de Reus ha aprovat, a proposta de la CUP i Endavant, una declaració en reconeixement i reivindicació de la figura d’Enric Valor i Vives, escriptor i activista valencià defensor de la República i la normativització de la llengua catalana al segle XX. Properament, fruit de la mateixa proposta, es convocarà la comissió de nomenclàtor per tal d’iniciar el procediment per incorporar el nom d’Enric Valor i Vives a una plaça o ciutat del municipi. La proposta de resolució per afegir Valor al nomenclàtor s’ha presentat en diversos municipis dels Països Catalans com a resposta al canvi de nom de l’avinguda Enric Valor a avinguda Espanya de Mutxamel (Alacant) impulsat pel PP, Ciutadans i VOX.

Ambdues organitzacions manifesten la seva preocupació per l’estat de la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans i reclamen valentia i compromís a les institucions per vetllar per la seva bona salut i ús social, així com a reconèixer-ne i destacar-ne la seva unitat dins de la varietat dialectal que la fa rica i viva. Aquesta setmana, a més, el Tribunal Constitucional francès ha tombat la immersió en català i en altres llengües minoritzades a França, anul·lant dos articles nuclears de la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, també coneguda com a llei Malac.

Els darrers mesos, Endavant ha engegat una campanya en defensa de la llengua catalana recordant, com feia el regidor Edgar Fernández al ple municipal, que “al País Valencià s’ha passat d’un ús habitual del català del 35 % al 28 %; a les Illes d’un 42 % al 37 % i que al Principat de Catalunya, si bé el 97 % de la població sap parlar perfectament el castellà, només el 64 % ho sap fer en català”. A més, cal recordar també que en els darrers mesos, diferents institucions i centres culturals com Can Alcover de Palma, Obra Cultural Balear o el Terra de València han rebut atacs per part de grups espanyolistes d’extrema dreta, fet que demostra la persecució existent de la llengua i cultura catalana.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid